SOPA, la fi del món

Ningú no sabia de què parlaven els maies quan deien que el 2012 «hi hauria un gran canvi». Tothom tenia teories: que si la fi del món, que si el canvi d’estació de la posició de la Terra amb no sé quins punts, que si una volta completa a la galàxia. Total, que encara no ho sabem.

Què és SOPA?

Parlant de coses més interessants, hui ens centrem en SOPA. Acrònim de STOP ONLINE PIRACY ACT. SOPA és un projecte de llei que és a la taula ara mateix al congrés dels Estats Units i que pretén lluitar contra l’intercanvi/difusió de contingut protegit per copyright a la xarxa.

La manera de fer-ho, però, no és atacar a aquelles pàgines que allotgen o difonen de forma directa el contingut protegit per copyright, sinó anant contra tots aquells qui hi enllacen. És a dir, si al vostre bloc/pàgina web teniu un enllaç o algú insereix un enllaç cap a un lloc que infringisca lleis del copyright, llavors el Govern dels EUA podran tancar eixa web, encara que no siga per enllaçar. A més, però, per enllaçar et podrien caure una pena de fins a 5 anys de presó.

Sinde – SOPA

La llei Sinde aprovada per sorpresa (com aquella noia que es va fer princesa) pel Govern Espanyol el passat 31 de desembre de 2011 té exactament la mateixa finalitat: culpar a la gent qui enllaça en lloc de culpar aquells qui realment estan infringint el copyright.

Por qué? Por qué? Por qué?

Efectivament, Mourinho tenia raó quan es preguntava, sense saber la raó exacta, per què s’ha de fer una llei així, que posa portes al camp. Tinguem present això:

Ens enganyen

Diuen que els espanyols (i els que no són espanyols però estan a Espanya) som els que més contingut protegit amb copyright copiem, veiem i baixem de la xarxa. Diuen que això s’ha de frenar i que la llei Sinde és la solució. Però això no és cert.

Pregunteu-vos: si ara vos donen un servei amb el qual, per uns 10-15€ al mes podeu veure totes les pel·lícules/sèries que vulgueu, pagaríeu? Sí, oi? Acabaríem amb pelis de mala qualitat, subtitulades en castellà «raru»  (qué querés?), que no s’acaben de baixar, etc. Probablement el 80% de la gent que ara baixa contingut protegit amb copyright es passaria a eixa opció barata i de qualitat. En un tres i no res aconseguríem:

1. Acabar amb el 80% de la «pirateria» (o visualització de contingut protegit sense permís de l’autor)

2. Pagar a les distribuïdores per la seua obra.

De fet, aquest servei ja existeix i es diu: Netflix (també hi ha d’altres com Hulu). Els ciutadans dels Estats Units poden, per uns $10 al mes, tindre el all you can eat amb pelis i sèries. I aquest és un servei amb molt d’èxit als EUA.

Tot i així, però, els EUA fan SOPA. Amb SOPA, enllaçar amb una pàgina que enllaça amb una pàgina que enllaça amb una pàgina que enllaça amb Cuevana, per exemple, podria arribar a considerar-se delicte (seria un cas extrem, però podria donar-se el cas).

Per tot això, més de 10.000 pàgines van tancar les sues portes ahir. La més important, la Viquipèdia/Wikipedia, perquè ells allotgen milions i milions d’enllaços que no poden controlar al 100%. Fins i tots ells podrien ser objectiu de la llei SOPA.

La realitat és que volen convertir Internet en un Estat policíac. Volen vigilar-ho tot.

Per sort, tornant als principis. Entenent que Internet és una xarxa d’interconnexió d’ordinadors que pot acabar sent un estat de vigilància contínua, podem tornar al seu arrel i començar de nou.

Ai no! Que això ja ho han fet!!!