El teu blog de Linux en català

Shuttleworth: «Treballàrem dur en millorar el disseny del Gnome-Shell»

Interessant resposta la que ha fet el Mark Shuttleworth a una entrevista que han fet a OMG!Ubuntu:

Are you committed to keeping Gnome Shell supported and easy to install in Ubuntu?

[It] depends how easy the Shell folks make that to achieve. I’m not committed if they decide to make it very difficult, or impossible, or to continue to say things like ‘Ubuntu’s overlay scrollbars are not compatible with upstream Gnome’. [Editors note: This ‘claim’ has since been retracted

We worked hard to influence and improve the design of Shell, but it turned out the best way to achieve that was to lead, so we did, and will continue to do so.

El seu to, si és que se’n pot extraure algun to, sona una miqueta fred respecte al tema del Gnome-Shell. Van ser els desenvolupadors del GNOME massa «tancats» a l’hora de crear el Shell? Van intentar ser els de Canonical massa «influents» en el disseny del Shell?

Segons es parle amb un o amb els altres, se’n poden extraure diferents idees. Però és clar que el Unity i el Gnome-Shell van crear una escletxa entre Canonical i la Fundació GNOME. Tampoc es pot esperar que tot siga sempre perfecte, però.

    • Daniel on 24 de novembre de 2011 at 00:04

    Reply

    Notícia interessant. A mi personalment no m’entusiasma cap entorn d’escriptori tan complex, però si m’hagués de declinar cap a un dels dos segurament seria el Shell, ja que no només he sentit que va millor sinó que també funciona amb altres distribucions que no són Ubuntu.

    En quant a en Mark, no crec que ho fagi amb mala fe però crec que se li han pujat una mica els fums. Jo vaig començar amb Ubuntu i ho veia tot molt bé i l’admirava, i va haver de ser algú extern (un usuari de Debian) qui em va explicar què era una distribució. Ubuntu no és un mal sistema, però ells es «tanquen» una mica, als meus ulls. Entre LaunchPad, els PPA i tot el tema d’Ubuntu One, Cloud, etc. ja es van independitzar bastant, però això de l’Unity crec que és massa.

    La bona notícia és que ara sembla que, per iniciativa de Debian i dels desenvolupadors en cap d’Ubuntu, volen fer que els dos projectes col·laborin en les tasques que ara mateix es duen a terme dues vegades. Per exemple, volen unir el sistema de bugs, i fins i tot es voldria arribar a que Ubuntu fos compatible amb Debian (que ja tocaria!). Però bé, són idees meves 🙂 De tota manera, Linux Mint ho està fent molt bé i jo crec que li treurà el tro de la distribució fàcil per excel·lència.

    Salut, i merci per l’anotació!

  1. Reply

    Flamer!!!

    Ubuntu des de les seves primeres versions ja modificava (com totes les distribucions) el GNOME.

    La diferència és que a Canonical els va semblar que modificar i prou no els resultava i van voler fer servir la paraula de moda en el sector “diferenciar-se”, de manera que van començar a crear peces noves per a l’escriptori fins que …. bum! Ja tenen el seu propi escriptori.

    No veig quin sentit té que els de Canonical insisteixin en que el GNOME Shell i el Unity hagin de funcionar plegats al mateix temps. Senzillament són dos escriptoris diferents, i de la mateixa manera que quan estàs al GDM o semblant i tires amb quin escriptori vols entrar a la sessió, ara a més de GNOME, KDE i XFCE (entre d’altres clar) també hi ha el Unity.

    No veig quin sentit té fer que un funcioni amb l’altre i l’altre amb l’un. Un altre tema ben diferent és que les configuracions de l’usuari persisteixin si canvies d’escriptori, aquí sí que s’hauria de vigilar i que cadascú remeni lo seu.

      • Pau on 24 de novembre de 2011 at 06:47
      • Author

      Reply

      Mwhahaha, la sal de la vida consisteix en això! Interessant això que comentes de «diferenciar-se». Legitimitat absoluta, però no puc evitar veure una mica de retret en les paraules d’en Shuttleworth cap al GNOME. «No ens van deixar influir en la mesura que nosaltres volíem» està dient.

      En certa manera, hem eixit guanyant, ja que tenim dos entorns molt xulos. Però clar, no està clar que la fragmentació siga la millor cosa que es puga fer ara per ara.

    • Jordi on 24 de novembre de 2011 at 01:31

    Reply

    Una lectura, llarga però imprescindible, de la mà de Jeff Waugh.

    http://bethesignal.org/blog/2011/03/12/relationship-between-canonical-gnome/

    • Albert on 24 de novembre de 2011 at 16:24

    Reply

    Quan usava l’Ubuntu, tot semblàvem ser flors i violes, però ara que ja no en soc usuari, puc dir que definitivament no ho eren, sols era una “il·lusió”.

    Aproximadament a partir de la versió 9.04 o 9.10, la cosa no acabava d’anar bé però quan ets dins no vols o pots adonar-te’n i segueixes pensant que el que tens és el millor (però moltes vegades no era així). Vaig anar veient i assumint, que cada vegada necessitava més recursos per usar les noves distribucions , com reduïa el rendiment i l’estabilitat del sistema cada cop era pitjor. Tenir una bena als ulls i no poder-te-la treure és fatal.

    Finalment cansat de tant batallar i d’intentar fer-me a la idea de que el que tenia davant no canviaria per més que volgués, vaig desistir. Aquell nou entorn no era per mi i no podia treballar-hi còmodament.

    Després d’usar durant un temps en el mateix Ubuntu el Gnome 2.X, vaig decidir provar d’una vegada per totes Gnome 3. Fascinat i entusiasmat pel nou entorn, vaig decidir deixar ja definitivament l’Ubuntu, ja que en aquest tampoc no hi funcionava del tot bé. Tot això va coincidir amb l’adquisició d’un nou ordinador portàtil, i finalment vaig decidir-me a passar a l’Archlinux la filosofia del qual em va enamorar.

    Fins que no vaig haver fet el canvi, no vaig adonar-me del “mal” que m’havia fet a poc a poc Canonical i l’Unity (per dir-ho d’algun mode =D).
    Val a dir que no fa massa vaig particionar el disc i vaig provar de nou l’Unity, molts dels problemes havien estat solucionats, però aquell entorn absolutament no era fet per mi.

    Els desitjo molta sort als de Canonical, però ara seguim camins i filosofies un xic diferents, una de les grans meravelles del GNU/Linux, és que ningú t’imposa res, tu pots ser lliure de decidir que vols i com ho vols.

      • Daniel on 24 de novembre de 2011 at 19:45

      Reply

      Totalment d’acord. Ser d’Ubuntu i creure que formes part d’una comunitat i d’un sistema operatiu totalment lliure (com ells acostumen a dir) no és del tot cert. Primer de tot, a radere hi ha Canonical, per tant no formes part de només una comunitat com en Arch o Debian. Després, Ubuntu no és un sistema operatiu. Gnu/Linux és un sistema operatiu. I, finalment, ells no són totalment lliures, és més, faciliten molt (per mi massa) que puguis instal·lar programari privatiu. Un dels últims records que tinc d’Ubuntu (el 10.10) és que a la portada del Software Centre hi havia un apartat de “Recomanats”, entre els quals hi havia Skype i Chrome. Algú els hauria d’ensenyar què significa programari lliure 😛

        • Pau on 24 de novembre de 2011 at 20:00
        • Author

        Reply

        Bé, jo tampoc ho criticaria tant.

        Ubuntu sí que és un sistema operatiu. De fet, potser aquesta discussió tractaria més de «què és un sistema operatiu».

        Tampoc no tinc clar fins a quin punt és «llibertat» no deixar triar als usuaris instal·lar o no programari privatiu. Si un vol programari privatiu (flash, mòduls gràfics, mp3, avi), se’ls acabarà instal·lant en una Ubuntu o en una Arch. I si molta gent va triar ubuntu va ser perquè facilitiva aquesta tasca. L’usuari continua sent lliure de triar o no instal·lar eixos paquets.

        El que es pot criticar de l’Ubuntu és més bé la forma amb la qual es retornen coses a la comunitat, la col·laboració amb gnome, launchpad, etc. En teoria, però, treballen en resoldre això.

          • Albert on 24 de novembre de 2011 at 20:22

          Reply

          D’entrada l’Ubuntu oferia unes facilitats i avantatges, però a la llarga m’adono que la manera més ràpida de fer les coses no ha de ser la més eficaç. Pot ser-ho, però aquestes facilitats creen una certa tendència a la dependència programada.
          Per damunt de tot, potser s’hauria de mirar d’oferir una simplicitat operativa més minimalista, les facilitats tendeixen a sistematitzar els mètodes tot conduït a pèrdues cognitives, espero que no arribi aquest extrem, però em fa l’efecte que ja hi tenen fixat el rumb.

          Alguns dels últims moviments de Canonical semblen portar cap a un espai més tancat o reservat, pareixent, per exemple que volia evitar que és poguessin fer canvis sobre l’entorn, com que ells en són els creadors, per tant els propietaris, per tant ells controlen com és i serà.

          Però al marge de tot el que pugui pensar, he format part de la comunitat Ubuntu i m’ha conduit fins aquí (els ho agraeixo), no els vull cap mal 🙂 , tenen molts recursos només espero que no els desaprofitin.

    • lotiopep on 26 de novembre de 2011 at 12:46

    Reply

    Sincerament, no deixo de soprendre’m en llegir tants comentaris, al meu entendre viscerals, contraris a ubuntu i canonical. Quin problema hi ha en voler desenvolupar un producte segons un creu que ha de ser, més encara quan aquest no deixa de ser programari lliure? És que potser no tinc el dret de crear un entorn com jo vulgui? Ubuntu és gnulinux segons la visió de canonical. Res més ni menys que això. A qui no li agradi unity o altres caracteristiques d’ubuntu farà servir una altra distribució. Si a mi, com és el cas, no m’agrada kde doncs no l’utilitzo i ja està. Si tingués coneixements de programació, com que son programari lliure ho podria modificar al meu gust (cosa que no podria fer ni amb windows ni amb mac).
    Aquestes discussions entre usuaris de diferents distribucions, entorns d’escriptori o reproductors de musica em recorden les disputes entre partits d’esquerres i de com la dreta se n’aprofita construint el mon en el que vivim.

    De debò, crec que ens ho hauriem de fer mirar.

Respon a Pau Cancel·la les respostes

Your email address will not be published.