- Aquest article es va publicar al número 233 del setmanari «La Directa» (juny de 2011)
Aquests darrers mesos, hem viscut grans moments de la història del poble català, com els referèndums independentistes o les recents protestes i vagues contra el govern i les seves retallades antisocials. El poble s’ha alçat per defensar el que és seu, que cada vegada és més atacat. Tot i viure en un país on la democràcia exercida no és del tot efectiva, nosaltres ens hem mobilitzat i donarem tot el que teníem a les nostres mans.
Si tant ens preocupen els nostres drets a nivell social, per què no els defensem amb el mateix entusiasme dins l’entorn tecnològic? Potser no ens n’adonem, d’aquests perills; no us en podem culpar. Normalment, els mitjans de comunicació no en parlen i, sovint, no interessa a les grans multinacionals d’arreu del món que la gent sàpiga que existeixen. Un exemple és la privacitat, és a dir, el dret que tenim de protegir les nostres dades personals.
Estadísticament, és altament probable que tinguis un compte registrat a Facebook, Twitter o alguna altra xarxa social similar. Bé, doncs, quan un individu es registra, ha d’acceptar uns terminis que ocupen grapats de pàgines, com ja sabreu. Doncs bé, aquests contenen explicacions detallades que emmascaren que els usuaris, en acceptar-los, donen via lliure a la companyia per fer benefici de la seva informació per a objectius lucratius. Mai no us heu preguntat d’on ve tanta publicitat al vostre compte de correu electrònic?
Però el correu brossa no és el pitjor dels nostres problemes. El que ens hauria de preocupar és el fet que, quan s’utilitzen aquest tipus de tecnologies, ja siguin xarxes socials o programari privatiu (és a dir, de codi tancat), a ells els resulta relativament fàcil monitoritzar els nostres moviments a la xarxa. El següent pas ja seria el control complet dels usuaris, que no només implicaria l’espiament, sinó que també comportaria que el propietari del copyright tinguera poder de decidir sobre la nostra vida.
Tot i que aquests fets semblen vulnerar els nostres drets, són del tot vàlids legalment, ja que nosaltres acceptem els seus terminis en utilitzar el producte en qüestió. La solució? Tampoc cal ser radical i dir que ningú no faci servir cap mena de xarxa social, però començar a fer-ne servir d’altres (Status.net per substituir Twitter o Diaspora per agafar el paper a Facebook) seria un bon començament. Un altre consell que us podem donar és que aneu amb compte si doneu dades molt personals o us fan acceptar terminis sospitosos, mai no hem d’anar confiats.
4 comments
Skip to comment form
I que me’n dius del Googe+?
Aquest article va ésser publicat el passat juny, i jo el vaig tenir acabar durant maig. Llavors no se’n sabia res, de Google+. Segurament ja existia, però encara no havia fet el “boom” 🙂
Respecte a la privacitat a Google+… En alguns aspectes és millor que Facebook (he sentit a dir que les seves polítiques de privacitat envers les imatges d’ususaris són més estrictes que les de Facebook), però també n’he sentit a parlar malament. Per exemple, ara Google+ obliga a tot usuari a utilitzar el seu nom real. Per mi, utilitzar un àlies és un dret i no hauria de portar cap tipus de problema.
Des del meu punt de vista, Google intenta crear una base de dades gegant sobre tots nosaltres. Primer va venir GMail, on posàvem el nostre nom real. Ells ja ho sabien tot sobre els nostres correus i, gràcies al seu cercador, també sobre per on navegàvem. Un cop fet això, va venir Android. Per fer servir el Market, hi has d’entrar amb un compte Google. Sense adonar-te’n, ara ja saben pràcticament tot el que fas amb el teu mòbil. I, amb l’arribada de Google+, també acaparen la teva vida social.
No pensis que jo sóc anti-google; fer les coses així té alguns avantatges. És més còmode perquè ho tens tot comunicat, aquest tipus d’informació pot ser útil a les autoritats en cas que hi hagués algun tipus d’investigació sobre una persona amb compte a Google, etcètera. Però, clar, renunciem a tot tipus de privacitat al web. Tot i això, jo no sóc ningú per a dir què fa Google bé o malament. Em semblen molt bé coses com el Google Summer of Code o les classes de Python que pengen al Youtube. Però senzillament no encaixa amb mi.
Salut i merci!
Tot i perdre gaire be cinc dies de les ” VACAambNANCES”, ja curtes de per si, que utilitzen juntament amb els diners per continuar-nos tenint a tothom en l’esclavitud més semblant a la del ruc que camina cap a la pastenaga que mai aconsegueix mossegar a la punta del basto i del fil. L’agencia tributaria espanyola, que desprès de utilitzar a immigrants (assalariats) per fer que els seus turistes dels paradisos fiscals tinguin caps de turc als que poder carregar el mort dels tripijocs amb els diners que fan anar d’un lloc cap a l’altre, que els fan més i més rics. A partir del 2012 la declaració d’hisenda serà obligatòriament via internet. Doncs Internet explorer i de forma especial Mozilla firefox, son les úniques eines per accedir a la signatura digital que et tens que descarregar de la web de la “”fabrica nacional de moneda i timbre””. Tot i no estar massa ben explicat i ser un possible frau a la dignitat i molt més, si utilitzes Google chorm (ni en somnis Chromium) no et deixen gaire clar fins més d’una setmana desprès. Tant els motors de cerca com els altres son els mafiosos més estúpids que ens imaginem. Mastegar les monedes no es pot, però no esta lluny el dia que més d’un es petarà de riure veient-los llepar i xuclar els bitllets, empesos per la fam, que ara fan servir per esclavitzar-nos.
Quina sort que tinc per no ser adult. De la de coses que em salvo, per ara.
I el que dèies dels motors de cerca, prova un que es diu DuckDuckGo. Sent sincer, com a cercador en català no val per gaire. I com a cercador en anglès, va prou bé. Però jo l’utilitzo a diari per dues senzilles raons:
1. Respecten la teva privacitat al 100%.
2. Pots buscar a altres webs o cercadors amb el signe «!». Per exemple, si vols buscar linux a la wikipedia en anglès, només cal que vagis al web ddg.gg i escriguis «!w linux» 🙂 A més a més, si mai no trobes el que busques, enlloc de caure altre cop cap a Google, jo crec que la solució és Scroogle. Et dóna exactament els mateixos resultats que Google, perquè en pràctica el fas servir, però ho fa a través de Scroogle de manera que Google no sap ni qui ets, ni on ets, ni la teva IP, etcètera. El pots utilitzar amb «!s». Trobaràs més trucs d’aquests a la web.
Bona sort i salut!