El teu blog de Linux en català

Guifi.net, la xarxa lliure autogestionada

Guifi.net és una xarxa que connecta milers d’ordinadors mitjançant la tecnologia sense fils i la fibra òptica. La xarxa és autogestionada. Cadascú és propietària del seu tros de xarxa i la manté. Per respectar la legalitat vigent i no fer competència deslleial a les operadores tradicionals, Guifi.net s’ha hagut de constituir com una operadora de telecomunicacions i operar a través de la Fundació Guifi.net.

Guifi.net va sorgir el 2004 al municipi del Gurb (Osona) perquè a les companyies de telecomunicacions no els sortia rendible fer arribar Internet a les zones rurals. Així, van ser les pròpies usuàries que van decidir fer arribar la xarxa a les seves poblacions. Actualment, la xarxa compta amb 12.000 nodes i més de 18.000 quilòmetres de connexions. Això interconnecta un territori que s’estén des de Roses fins al Vendrell, passant per Barcelona i Vic. Al País Valencià, connecta Castelló amb els pobles de l’interior.

Per connectar-s’hi, primer de tot, cal entrar a www.guifi.net/maps i comprovar si, allà on  vivim, tenim accés a la xarxa. Seguidament, necessitarem un ordinador personal, una antena al terrat (que val prop de 70 euros) i acceptar els termes establerts al Comuns de la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral (XOLN). Aquests comuns estan inspirats en la Llicència Pública General del GNU (GPL) del programari lliure i són els encarregats d’assegurar l’existència d’una xarxa lliure, oberta i neutral.

La xarxa és lliure perquè tothom la pot utilitzar com vulgui, sempre que no en perjudiqui el funcionament. És oberta perquè tothom s’hi pot connectar, saber com funciona i conèixer els seus components. És neutral perquè és independent dels seus continguts i, per tant, ningú no els pot censurar.

Un cop hi estem connectades, no només podrem tenir l’accés a Internet que alguna usuària o algun Ajuntament vulgui compartir amb nosaltres, sinó que també podrem accedir als continguts que comparteixin altres usuàries, com ara fitxers multimèdia, programari, emissions de ràdio, emissions audiovisuals, dades d’estacions meteorològiques i fins i tot càmeres web per saber què passa a casa nostra quan no hi som.

A tall d’exemple, un dels molts èxits de Guifi.net ha estat connectar els camps de refugiats del Sàhara entre ells, cosa que ha estalviat el pagament de les factures telefòniques –que en molts casos equivalien a la totalitat del seus sous– a les seves habitants.

La xarxa lliure té un futur prometedor: continuar creixent a un ritme constant i aconseguir connectar-se als punts neutres on les diferents operadores interconnecten les seves xarxes. D’aquesta manera, pel sol fet d’estar connectat a la xarxa de Guifi.net, tindrem accés a Internet a preus de majorista, és a dir, a 30 euros l’any amb una velocitat de
1.000 megabits per segon.

    • rogers on 22 de juny de 2011 at 14:43

    Reply

    Sembla interessant!

    A nivell d’usuari, algú ho fa servir? Vol dir que em puc estalviar els 45€ mensuals de l’internet i pagar nomes 30 a l’any?

      • z4m0 on 22 de juny de 2011 at 15:21

      Reply

      També has d’instalar una antena al teu terrat, és com una inversió

        • rogers on 22 de juny de 2011 at 16:26

        Reply

        Si 70€ comptant que te la instal·les tu…

        Pero 1000mbits no son molts? Son reals? Algú que ho faci servir i l’hi vagi bé? z4m0 ho tens tu?

        Algú que ho hagi considerat i no s’ho hagi acabat posant per algun motiu?

    • Pere Cler on 22 de juny de 2011 at 18:19

    Reply

    Em penso que els 1000 Mbps depenen de la infraestuctura que hi ha fins al teu ordinador. La xarxa troncal de les operadores comercials són molt potents i de fibra òptica, però del node municipal fins al router de casa tenen cables coaxial (en el cas ONO, que tinc jo) que només pot arribar als 10 Mbps malgrat que sovint anunciïn que et venen la “fibra òptica” i no sé si et canvien el cable si pagues aquesta connexió.

    En conseqüència, si tens un receptor en condicions i el node al que et connectes té aqueixa velocitat, no hauries de tenir problemes.

    • David on 22 de juny de 2011 at 19:32

    Reply

    Molt interessant… Llàstima que aquesta omnipresència del gènere femení m’ha estabornit i no he pogut aprofundir en el contingut de l’article. En faig un recopilatori:
    “Cadascú és propietària del seu tros de xarxa […]”
    “Així, van ser les pròpies usuàries que van decidir […]”
    “Un cop hi estem connectades, […] l’accés a Internet que alguna usuària […] accedir als continguts que comparteixin altres usuàries, […]”
    “[…] ha estalviat el pagament de les factures telefòniques […] a les seves habitants.”
    Realment no em sorprèn, venint d’una publicació que parla de les protestes de “les indignades” [sic]. Algú els hauria d’explicar, a aquesta gent tan progre i tan oberta de mirades, uns quants conceptes lingüístics, com el del gènere marcat, la diferència entre gènere gramatical i sexe genital, unes pinzellades de morfologia…
    Un gos és, a), un cànid, i b), un exemplar de cànid mascle. Una gossa és única i exclusivament un exemplar de cànid femella. Això vol dir que la forma masculina és un mot genèric que designa un col·lectiu determinat i, alhora, un mot específic que designa només una part d’aquest col·lectiu. El femení, en canvi, és només un mot específic. No se’l pot utilitzar com a mot genèric perquè “femení” significa precisament ‘absència de masculí’! Això és així i punt. No té res a veure amb sexisme i masclisme. Aquests “progres” sí que estan convertint la llengua en una cosa sexista…
    (Per cert, sabíeu que tota aquesta confusió va néixer quan unes feministes anglòfones es van rebel·lar en contra de la paraula “history”?? Elles creien que s’havia de parlar de “history” i de “herstory”… S’entén, oi?)

      • Guillem on 22 de juny de 2011 at 21:48
      • Author

      Reply

      Hola David,

      Lingüisticament és correcte com està redactat, ja que en el text s’està ometent la paraula «persones», per això s’ha escrit en femení:

      “Cadascú cada persona és propietària del seu tros de xarxa […]“
      “Així, van ser les pròpies persones usuàries que van decidir […]“
      “Un cop les persones hi estem connectades, […] l’accés a Internet que alguna personausuària […] accedir als continguts que comparteixin altres persones usuàries, […]“
      “[…] ha estalviat el pagament de les factures telefòniques […] a les seves persones habitants.”

      Espero que quedi més clar ara perquè s’ha utilitzat el femení.

        • Roger on 23 de juny de 2011 at 09:27

        Reply

        A mi si hem disculpeu penso que estem fent el ruc amb el tema del feminisme.

        Esta molt ben vist sortir per la tele, i sent home o dona dir: “Les dones són mes inteligents que els homes”… Dir-ho a l’inversa es incitació a la discrimació sexual i quasi delicte.

        Hi ha molts altres exemples, com per exemple es parla de violencia masclista, però tothom sap qui son les reines de la violencia psicologica…

        També és parla de qui mana a les empreses, però no es parla de qui mana a la majoria de llars, associacions de pares, i altres esferes que al final també són de poder equivalent i a la llarga mes influents.

        Altres vegades es parla de la diferencia de sous mitjos, pero no es parla de la diferencia d’hores treballades, de les aspiracions, o de la diferencia a favor de la dona del poder de compra. Una dona pot tenir un 30% de sou mig mes baix, però te el 80% del poder de decisió de compra d’una familia. I jo pregunto: de que serveix cobrar més, si qui decideix com es gasta es l’altre? Posats a triar, jo proposo cobrar menys i comprar mes. Per a un home, es important cobrar molt, per a una dona es important poder gastar més. Volem demanar la igualtat nosaltres també? O preferim seguir fent el que ens ha feliços fins ara?

        Al final estem masculinitzant la societat. Estem agafant els valors masculins, que son sempre molt mes mesurables (diners, poder, etc..), i fent una igualtat forçosa (que no equitat). Però dels valors femenins no en fem una igualtat. Per exemple, som tolerants amb aquest 80% del poder de decisió de compra. Els venedors saben molt bé a qui han de convencer. Jo he reformat un pis de dalt a baix (40000€ en reforma, pintura, mobles, etc…), i els venedors practicament no m’han mirat.

        I per tot això, em sembla una collonada, canviar el genere de les paraules. Si parlem de persones hem sembla bé, però si escriu un home no pot dir “un cop hi estem conectades”…

    • David on 22 de juny de 2011 at 23:52

    Reply

    No, t’equivoques, i per diversos motius, el primer dels quals és defugir el gènere masculí amb valor genèric, que és un dels seus atributs naturals — i dic “naturals” perquè és un atribut absolutament arrelat al funcionament intern de la llengua, tan arrelat i tan natural com ho serien el color dels ulls en una persona o la seva orientació sexual.
    El segon motiu és que “cadascú” és un pronom masculí singular que forçosament ha de concordar amb l’atribut “propietari”, en aquest cas. Podries argumentar que “cadascú” equival semànticament a “cada persona”, però independentment d’això ha de concordar sintàcticament. És que no cal ni embolicar-ho tant: és evident que no pots dir “cadascú és propietària”. Pots dir-ho, però és un error. Seria com dir “ell és alta” o “ella és alt”.
    Per altra banda, quan parlem o escrivim de vegades ometem coses però seguint unes pautes. No pots ometre una paraula i donar-la per entesa si en cap moment l’has esmentada! Per exemple, pots dir que “algunes persones són altes i algunes són baixes”. A la segona part de l’oració s’entén que “algunes [persones] són baixes”. No ho he dit, però el context permet recuperar informació. El que no pots és dir, de cop i sense introduir cap context, “algunes són altes i algunes són baixes”, argumentant després que ometies la paraula “persones”. El llenguatge no funciona d’aquesta manera.
    I podria seguir… Per exemple, és inadequat referir-se a “les seves persones habitants” referint-te a “els seus habitants”. És redundant en aquest context; és un ús antinatural de l’estructura de la llengua.
    Tu i jo sabem que fas servir el femení (si és que el text és teu) perquè participes d’una determinada ideologia que s’ha posat de moda últimament. Et convido a contrastar les teves creences amb la dels lingüistes de les diverses branques (morfologia, pragmàtica, sociolingüística, sintaxi…) i t’agraeixo aquest petit debat. Ja he argumentat i, per tant, ja no et robaré més espai.
    Salut!

      • Pau on 23 de juny de 2011 at 06:32

      Reply

      Hola David,

      Vull fer un apunt important. Des de GNULinux.cat enviem cada mes un article a la gent de la Directa. Ells tenen uns criteris de redacció que promouen el gènere femení. De fet, quan enviem l’article, ells canvien el gènere en unes quantes ocasions. No tots els casos són per ometre la paraula «persones».

      Personalment no crec que siga la millor opció, però són els seus criteris de redacció. No tinc clar si el Guillem va enviar directament l’article amb les frases amb gènere femení o no, però ha de quedar clar que són els criteris de la Directa, els quals nosaltres respectem i agraïm que ens permeten col·laborar amb ells.

      Considere també que és important mirar d’evitar això de «ideologia de moda». Perquè eixa moda dura més de 10 anys i més de 20 possiblement (jo encara recorde a l’escola quan es parlava d’això). No sóc partidari de fer servir només la forma femenina, ja que actualment això no es considera correcte, sinó que en general provem de fer servir formes neutrals. Parlar de «persones» és un bon començament. Però és evident que com ben has apuntat, l’article no està ben redactat en aquest aspecte i caldria repassar-lo (encara que siga deixant les formes en femení, però corregint les quatre coses que no són correctes com allò de «cadascú»).

      Salut!

        • oriolsbd on 23 de juny de 2011 at 13:53

        Reply

        És com comenta el Pau. Jo també vaig redactar un article per La Directa (encara no l’hem penjat a GNULinux.cat) i, per aquest comentari que heu escrit he revisat com va quedar publicat. Efectivament, han canviat el gènere a femení. Personalment, tampoc no m’acaba d’agradar el canvi.
        Salut!

    • ilitch on 23 de juny de 2011 at 06:34

    Reply

    com m’agrada guifi jeje. que guillem? ja funciona a ca teu? la veritat es k desde k mho vaig posar no me pogut queixar. si algu vol mes info lo millor es k parli amb veins k ja el tinguin. una recomenacio es k no es adequada per les adictes a adsl… temps al temps.
    el dia k a olot comencem a tirar la nostra fibra ja us informarem jeje

    ningu ens representa! indignats fins el final!
    SAX (salut amor i xaraxa)

      • rogers on 23 de juny de 2011 at 08:57

      Reply

      La discussió sobre el genere esta bé, però jo volia saber això que expliques tu…

      Que vol dir que “no es adequada per als adictes a adsl”? Vol dir que si en fas un ús incentiu no val la pena?

      Visc al mig de Barcelona, però per mi l’atractiu seria principalment el preu (assumint que tingui un bon funcionament), a part del tema de compartir l’acces a internet. M’ho recomaneu en el meu cas?

        • ilitch on 23 de juny de 2011 at 14:57

        Reply

        Quan dic que no és adequada per adictes em refereixo a que, per exemple, si mires diversos videos del youtube al dia potser “et caparan” depenent del proxy que facis servir; l’emule no funciona tampoc; … i (això ho dic jo però per exemple) és millor no fer servir spotify (millor usa un “winamp”); les descàrregues directes (megaupload, …) normalment funcionen però a vegades no del tot. També normalment estan “capades” les pags porno per raons evidents (i no relacionades amb quedar-se cec jeej).

        A grans trets: si ets conscient de que estàs fent servir una connexió compartida i l’uses amb logica t’anirà més que perfecte. Jo durant un any i mig vaig tenir dos pisos amb guifi (el d’estudiants i el del poble) pràcticament mai vaig tenir problemes i em va costar això que diuen… 70 euros cada antena + algu de cable de xarxa + router WAN (40) els números surten ràpid.

        Si vius al mig de barna pots fer:
        a) anar a la pag web de guifi.net crear-te un usuari i projectar el node… allà veuràs què tal vas de senyal i això.
        b) pujar al teulat amb una antena 2,4 i/o 5 ghz i mirar què trobes.

        En cas que tinguis bona senyal… amb menys de 10 minuts (i coneixements d’informàtica a nivell usuari com jo) et surt el pantallazo de guifi.net…. i, senzillament, plores!!

  1. Reply

    Jo fa 2 anys que tinc Guifi.net des de Manlleu i he de dir (per la meva experiència) si ets un usuari que necessita Internet per visitar pàgines, llegir articles, xarxes socials, mirar de tant en tant videos, sense haver de donar un ronyó per pagar les factures de telefonica que ens arriben a pobles i ciutats de Catalunya. Si ho vols per descarregar, encara la xarxa no està prou prepara per aguantar-ho.
    I si agafem unes quantes ADSL i ens les repartim a partir de Guifi.net!?

Deixa un comentari

Your email address will not be published.