Si volem instaŀlar-nos Ubuntu en el nostre ordinador, ens hem de descarregar la seva imatge ISO des de la pàgina de descàrregues d’Ubuntu. Aquesta imatge ens la podem copiar sobre un CD per procedir a la instaŀlació. Si en comptes de partir d’un CD ens el volem instaŀlar des d’una memòria USB, hem d’utilitzar algun programa específic per a fer-ho, com el «Creador de discs d’arrancada» que ve amb el propi Ubuntu o Unetbootin. En altres distribucions (com Fedora, OpenSUSE o Meego) no cal utilitzar aquests programes específics, perquè les seves imatges ISO es poden copiar directament sobre la memòria USB (per exemple, mitjançant l’ordre «dd»). Utilitzen el que s’anomena «imatges híbrides».
A partir de la propera versió, que està prevista que es publiqui a l’octubre d’enguany, Ubuntu també utilitzarà aquestes imatges híbrides, de manera que podrem copiar-les directament sobre una memòria USB (o sobre un CD com fins ara, clar). Això ens simplificarà les coses si volem preparar un USB amb el qual instaŀlar-nos Ubuntu.
Ubuntu 11.10 Oneiric Ocelot
El desavantatge que tindrem si utilitzem aquest mètode respecte de l’eina «Creador de discs d’arrancada» és que aquest darrer, apart de permetre’ns instaŀlar el sistema operatiu, també ens permet reservar un espai d’uns quants MB que es manté de sessió en sessió. Gràcies a aquest espai, podem crear documents o modificar configuracions des d’un LiveUSB i que els veiem en properes sessions del mateix LiveUSB. Però si no volem utilitzar l’USB com a LiveUSB, i l’únic que volem és utilitzar-lo com a mitjà d’instaŀlació ens serà més fàcil (i més ràpid) crear-lo.
Des de fa pocs dies, les imatges ISO diàries de desenvolupament d’Ubuntu 11.10 ja es generen en format híbrid, i les properes versions de desenvolupament a partir de la segona Alpha (prevista per al 7 de juliol) també seran híbrides.
- Font | MuyLinux
3 comments
Amb les imatges hibrides es pot fer copiant simplement el contingut? Per com ho diu l’article sembla que s’hagi de fer servir una ordre especial (la veritat, mai he fet servir “dd”)
També sigui dit que el programa aquest d’instal·lar amb l’USB a mi mai m’ha funcionat bé del tot. Al final malgastar un CD ha sigut l’opció més comú.
No Roger, no es pot copiar de qualsevol manera. “dd” és una utilitat molt antiga i de baix nivell, no és com copiar un fitxer. Mira’t documentació. És com un programa tipus “ghost”.
Sí. Com diu en Marc, el dd és del nivell més baix. El que fa és realitzar una còpia bit a bit del contingut de la imatge en el dispositiu de sortida, sigui el que sigui que hi hagi a dintre. Tot en cru. Per això té tanta importància el tema de la imatge híbrida. Fins ara, una ISO d’Ubuntu de CD no estava preparada per funcionar en un llapis de memòria directament. En canvi, ara ja vindran preparades perquè puguin funcionar des d’allà de manera que n’hi hagi prou amb aquesta còpia bit a bit. Això és necessari fer-ho així per qüestions del sistema de fitxers i sobretot el sistema d’arrancada si no ho tinc mal entès (no sóc expert en el tema, que algú em corregeixi si m’equivoco).