Sabeu que el vostre ordinador té habitualment entre un 70% i un 95% del seu processador lliure? En moments puntuals sí que l’aprofitem al màxim, però la majoria de cops no és així. No creieu que estaria bé poder aprofitar aquesta part de la potència del nostre ordinador perquè fes «alguna cosa de profit»? Doncs el mateix van pensar uns quants científics abans que nosaltres, i van idear un programari per mitjà del qual nosaltres, voluntàriament, podem oferir-los els recursos que no utilitzem per a fer càlculs complicats que permeten trobar nous púlsars, analitzar cadenes de proteïnes o fer estudis epidemiològics que poden arribar a salvar vides. Aquest sistema per a cedir la capacitat de càlcul sobrant dels nostres ordinadors és el que s’anomena «càlcul distribuït».
El primer cop que vaig sentir a parlar d’aquest concepte va ser quan un company em va parlar del projecte SETI@home. L’objectiu de SETI (Search for ExtraTerrestrial Intelligence) és intentar trobar indicis de vida inteŀligent fora del nostre planeta, analitzant les ones de ràdio que ens arriben de l’espai. Com podeu imaginar, aquesta anàlisi seria impossible d’assumir per un sol ordinador (per potent que sigui), de manera que els seus responsables van pensar que, si poguessin utilitzar un gran nombre d’ordinadors per a realitzar-ne càlculs parcials, podrien fer una anàlisi molt més àmplia. I així va néixer el projecte SETI@home, que utilitza el càlcul distribuït per ajudar a fer tots aquests càlculs.
L’any 2002, es va iniciar el projecte BOINC (Berkeley Open Infrastructure for Network Computing), que originàriament es va desenvolupar per a suportar el projecte SETI, però que ràpidament va ampliar el seu rang d’acció. Avui en dia, BOINC suporta molts projectes diferents (podeu veure’ls a la pàgina de projectes de BOINC). Aquests projectes poden ser d’àmbits molt diversos (astronomia, física, química, biologia, medicina, matemàtiques, criptografia, inteŀligència artificial, epidemiologia, estudis climàtics, etc.), o sigui que segur que trobeu algun projecte que realment us interessi.
A més, existeix una comunitat catalana de càlcul distribuït a la que us podeu adreçar si teniu dubtes. En la seva pàgina web hi podeu trobar notícies sobre BOINC i informació molt detallada dels principals projectes que es poden utilitzar en BOINC. També ens ofereixen informació sobre projectes als quals recomanen no adherir-se perquè no posen els resultats dels càlculs a disposició de la comunitat científica, perquè tenen objectius purament financers, per males pràctiques, etc.
Després d’aquesta anotació introductòria al BOINC, en la següent (que publicarem demà mateix) us explicarem com podeu instaŀlar-vos el gestor de BOINC, com podeu apuntar-vos a algun dels seus projectes per tal de, tal i com dèiem al títol de l’article, «contribuir a importants investigacions científiques sense adonar-te’n».
3 comments
Ara fa molt temps que vaig deixar d’utilitzar el client del SETI, però és un bon moment per tornar-m’ho a mirar. M’he baixat el BOINC a la feina, a veure com va 🙂
Fa molt temps el feia servir, però ho vaig deixar. Vaig fer servir el Rosetta i el Climate Prediction. El SETI sempre vaig trobar que era una ximpleria…. cercar extraterrestres…. xD
Estic d’acord. El SETI, al principi, segurament és el projecte que crida més l’atenció. Però quan hi penses bé arribes a la conclusió que potser millor “aprofitar” la nostra màquina per a altres projectes més interessants. 🙂