Trisquel és una distribució molt important dins el programari lliure. Aquesta va ser iniciada a Galícia per tal de tenir una distribució completament traduïda al gallec, però el que la fa realment singular és que es tracta una de les vuit úniques distribucions que GNU (i, per tant, Richard Stallman) considera completament lliures. És a dir, que tenen una política ferma de no oferir ni proposar programari no lliure i, en cas que per error en continguin algun, el treuen immediatament.
La setmana passada, aprofitant el Dia de la Llibertat de Programari, va ser alliberat Trisquel 5.0 STS «Dagda». Per què veieu fins a quin punt és lliure, Trisquel no utilitza el nucli Linux «habitual», sinó que utilitza el nucli Linux-libre (versió 2.6.38), basat en el propi nucli Linux, però traient-li els components no-lliures o afectats per patents. Trisquel 5.0 ve amb l’entorn d’escriptori Gnome 2.32 i LibreOffice 3.3.3. Quant a navegador d’internet, ve amb abrowser 6.0.2, la seva pròpia versió de navegador basat en Firefox.
Trisquel 5.0 STS
Com ja és habitual, tenim disponibles dues edicions diferents de Trisquel: la principal, que utilitza Gnome 2.32 com a entorn d’escriptori, i l’edició mini, amb LXDE. Podeu descarregar-vos Trisquel 5.0 STS Dagda des de la seva pàgina de descàrregues.
Proveu-lo amb VirtualBox
Per si voleu provar-la abans d’instaŀlar-vos-la, a GNULinux.cat us hem preparat una imatge de VirtualBox que té instaŀlada Trisquel 5.0 STS «Dagda». Us la podeu descarregar des d’aquest enllaç. Recordeu que teniu disponibles moltes més distribucions preparades per a provar (ja gairebé 50) a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.
- Font | Ubuntips
4 comments
Skip to comment form
Estaria molt bé poder arribar a fer servir aquestes distribucions amb normalitat. Algú la té pel dia dia? que tal en temes de compatibilitat de maquinari?
En aquestes distribucions 100% lliures el problema de compatibilitat de maquinari, és per culpa del programari. Al meu HP Compaq nc6320, per exemple, no les puc utilitzar perquè la inalàmbrica usa drivers privatius. Alguns fanàtics recomanen en aquests casos comprar una inalàmbrica usb que funcioni amb el sistema 100% lliure… Jo, encara que també soc bastant fanàtic, no arribo a tant! Això sí, ara quan compro maquinari miro d’assabentar-me abans de la compatibilitat amb un GNU/Linux 100% lliure.
Bon article Oriol, he baixat la ISO i l’he estat provant des de USB al meu portàtil per veure com funciona i en principi tot semble que va be, el gnash m’ha agradat força tot i que en algun cas com a la pagina speedtest.net no hi va be.
I ara tinc una pregunta i perdoneu la meva ignorància, provant provant m’he adonat que podia reproduir so i vídeo de formats com mp3, wma, mp4 i wmv, jo creia que això implicava sempre l’us de programari privatiu, i jo diria que no he pas baixat cap codec tot i que estava connectat al wifi quan he fet la prova. Com és això possible?
Salutacions.
Jo ja fa cosa d’un any i mig que la faig servir per a tot i m’ha anat força bé.
Pel que fa a controladors, el més problemàtic, almenys segons la meva experiència, solen ser les targes de xarxa dels portàtils. Com a norma general, les Atheros són les que m’han funcionat sempre (tenen microprpogramari lliure), mentre que per exemple les Intel, mai. Si es vol tenir acceleració gràfica també cal mirar-s’hi una mica. Una pàgina que pot ser útil per a cercar abans de comprar maquinari és h-node.com.
Pel que fa als formats mp3, wma, mp4 i wmv que comenta en Pauet, el problema aquí és que, tot i que hi ha còdecs lliures que els descodifiquen, els algoritmes necessaris per fer-ho estan ameneçats per patents (corregiu-me si m’equivoco). Sí que és cert que per aquesta raó fa uns anys Ubuntu no incloïa certs còdecs instal·lats per defecte, però sembla que ara ja sí que els inclou (o si mes no Trisquel ho fa). Ignoro per què abans no i ara sí; algú ho sap?
Ah, i per cert, tot i estar basat en Ubuntu ve amb Gnome 😉