La setmana passada es va publicar una nova versió de MoonOS, una distribució no massa coneguda, però que personalment m’agrada molt. A més MoonOS 4 «Neak» està basada en Ubuntu 10.10, i ve amb importants novetats.
D’una banda, MoonOS ha canviat el seu entorn d’escriptori predeterminat. Fins ara, MoonOS venia amb l’escriptori lleuger Enlightment, molt agradable gràficament, i apte per a ordinadors antics perquè consumeix pocs recursos. Amb Neak, Gnome ha esdevingut l’escriptori predeterminat de MoonOS. Segurament hi ha tingut a veure el fet que E17 (la nova versió d’Enlightment) està trigant molt a treure la seva versió definitiva (actualment es troba en la tercera Beta). De moment, tenim MoonOS amb Gnome, però els seus responsables ja anuncien que aviat alliberaran també MoonOS amb Enlightment i LXDE.
Segurament, el primer que crida l’atenció d’aquest escriptori és que ja porta un dock preinstal·lat (Docky), però també trobarem aviat que utilitza el Nautilus Elementary (una versió minimalista de Nautilus), el Synapse (com a llençador d’aplicacions) i el previsualitzador Gloobus Preview, donant al sistema en general un aspecte molt agradable. Els seus desenvolupadors també han inclòs en MoonOS 4 les 200 línies de codi que tant milloren el rendiment del sistema.
MoonOS 4 «Neak»
Una altra novetat important és la introducció d’AppShell. Pel que expliquen els desenvolupadors de MoonOS (jo encara no he tingut temps de provar AppShell), és semblant al que ja us vam explicar del projecte Linux Portable. O sigui, els programes que utilitzin aquest sistema podran desar-se en una clau USB (per exemple) i executar-se en qualsevol altre sistema Linux.
Synapse al MoonOS 4
Però, de totes, la novetat més important i diferencial (tot i que no sé si tindrà afectació més enllà de la pròpia MoonOS) és que han reorganitzat tota l’estructura de carpetes. A MoonOS, ja no hi ha les típiques carpetes «/bin», «/usr», «/var», «/home», «/lib», etc. A partir del directori arrel, a MoonOS hi ha només cinc directoris:
- /AppFiles – On hi haurà els fitxers propis d’AppShell.
- /System – Amb els fitxers de sistema. Dins hi ha subdirectoris com ara «Executables» (on hi ha distribuït en subcarpetes tot el que en altres distribucions està a «/bin», «/sbin», «/usr/bin», etc.), «Libraries», «Shared», «Settings», «Shared», «Sources», «Variable», etc.
- /Temporary – Aquí hi haurà els fitxers temporals (equival al «/tmp» habitual).
- /Users – És l’equivalent al «/home».
- /Volumes – On es muntaran els discos dels dispositius.
Els noms que han donat a aquestes carpetes són molt lògiques i fàcilment identificables (segurament força més que l’estructura més habitual). De tota manera, no tinc clar si aquesta jerarquia de directoris s’implantarà també en altres distribucions. Els que ja portem temps treballant en Linux (i Unix) tenim molt arrelats els noms de directori més tradicionals.
Per últim, cal comentar que l’ISO que hauria de fer de LiveCD ocupa 832MB, i per tant no cap en un CD. O sigui que, si la volem instal·lar, o bé ens l’hem de posar en un USB o bé en un DVD.
Si voleu provar MoonOS 4, ho podeu fer amb VirtualBox mitjançant la imatge que us hem deixat a la nostra secció d’imatges de VirtualBox.
- Font | OMGUbuntu
12 comments
Skip to comment form
M’agrada l’estructura de directoris…
Qui dimoni va decidir posar el fitxers de configuració a etc??? o crear una carpeta var??
Aquest sistema es molt millor, espero que serveixi com a demostració de que es pot trencar amb el passat i el kernel de Linux i la resta de distribucions ho acabin adaptant…
Per cert la resta de decisions són força atrevides, però totes semblen encertades…
Jo no acabe de tindre clar que s’hagen de canviar els directoris. Bé, sí que és cert que l’arbre proposat sembla més lògic, però crec que caldria plantejar aquest canvi a la gent del nucli Linux. Potser ja ho han fet, no ho sé. Ho preguntaré al seu fòrum.
Oriol, gran article!!!!
Actualment utilitzo aquesta distribució a un Toshiba NB250 (els de la nova 1×1 a les escoles) i la veritat és que funciona bastant millor que la 10.10 (que és horrible a netbooks).
Us deixo unes captures de pantalla que vaig penjar als seus fòrums:
http://img87.imageshack.us/img87/7391/pantallazoiy.png
http://img818.imageshack.us/img818/6651/pantallazo1p.png
Que interessant. Utilitzes la versió definitiva amb Gnome? O alguna versió Beta amb Enlightment o LXDE? Estic bastant interessat en la d’Enlightment.
Quant a rendiment, què tal va?
El que no m’agrada es la manera com fan servir el dock, ni macOS, ni MoonOS…
Per mi el dock es un reemplaç perfecte per a la barra de finestres obertes, pero es absurd com a llençador d’aplicacions. Si ja tens el menu de dalt, perque vols el dock de baix per fer exactament el mateix?
M’agrada saber què tinc obert, i que no m’ho barregi amb el que no tinc obert, pel simple motiu que m’ajuda a no perdre el fil del que estic fent. De la mateixa manera que no tinc al meu escriptori els papers de tot el que he fet a la meva vida (si no del que estic fent en aquell moment en particular), vull tenir al dock, només les aplicacions obertes en aquell moment.
I trobo que Windows 7, te el mateix error, no distingeix el que estic fent del que puc fer, i ho barreja tot en la mateixa barra.
Soc l’unic que no fa servir el dock com a llençador d’aplicacions?
Jo també soc de la teva mateixa opinió.
De fet, a part de la re-distribució de directoris, el canvi de /tmp a /temporary, no l’hi veig gens de problemes, al igual que va passar amb /mnt i /media …
Ostres, realment crida l’atenció. M’has fet venir moltes ganes de provar-lo!!
Salut!
Molt bon article Oriol! M’has fet venir unes ganes de provar-li impressionants. És maravellòs no, que qualsevol grup de persones pugui canviar el sistema de directoris així com així, perquè ho troben millor? Visca el programari lliure!
Per cert, no us recorden aquests canvis al Mac? Sistema lògic de directoris amb majúscules (Users, etc.), doc, programes que s’obren amb doble clic i no s’han d’instal·lar, el globus preview. gestor d’arxius minimalista, etc. En tot cas em semblen genials tots aquests canvis.
Crec que el fet que les llibreries estiguin incloses als programes permet que es puguin compilar nous programes sense instal·lar una llibreria més nova que et peti la resta de programes. Suposo que el tema de llibreries separades dels programes és més una herència del passat, quan l’espai de disc dur era un factor crític.
Salut!
Jo no ho considero només una herència del passat. A nivell de seguretat és molt millor tenir una llibreria compartida. En el moment que hi ha alguna actualització de seguretat, s’actualitza aquella llibreria i tot solucionat. Sinó…has d’anar programa per programa actualitzant. (simple opinió).
Per altre banda, comparteixo que quasi totes les decisions d’aquesta distribució semblen molt encertades ;=)
Fer tots aquests canvis valents en una distribució així, és una manera d’innovar sense carregar-te res de les principals… És prova en aquesta distribució: si te exit, ho adapten totes, si no en te, s’aprenen les lliçons i es refina el procès…
Poc a poc, vas tenint coses cada cop millors sense adaptar coses que no sapiguis segur que vagin bé.