Voleu provar com funciona l’Android en el vostre ordinador? Ja podeu fer-ho gràcies al SDK (Software Development Kit) que Google ens proporciona. Amb aquest SDK podreu engegar un sistema Android emulat en una finestra. Aquest SDK us pot servir per:
- Si desenvolupeu programari per a Android, podreu comprovar si funciona bé i depurar-lo (aquest és l’objectiu principal del SDK).
- Si no teniu cap telèfon amb Android, podreu provar què tal funciona.
- Si teniu un telèfon Android, i voleu posar-hi una ROM no oficial (per exemple, amb el procediment que us vam explicar), podreu provar-ho prèviament en aquest SDK. D’aquesta manera, podreu comprovar què tal funciona la ROM que hàgiu escollit, i fins i tot provar-ne més d’una per veure quina us agrada més abans d’instal·lar-la en el vostre telèfon.
El primer que heu de fer és descarregar-vos el SDK d’Android. Hi trobareu versions per a sistemes GNU/Linux, Mac i Windows. Si us descarregueu la versió de Linux, obtindreu un fitxer amb extensió «.tgz.tar». Només cal que la descomprimiu. Per exemple, podeu fer-ho anant al directori on l’hàgiu descarregat amb el vostre explorador de fitxers, fent clic amb el botó dret del ratolí sobre el fitxer i escollint «Extreu aquí». Si preferiu fer-ho per terminal, es faria amb l’ordre següent:
tar -xvzf android-sdk*.tgz.tar
Un cop descomprimit, moveu la carpeta resultant al directori on us interessi tenir aquest emulador. Podreu executar el SDK fent doble clic sobre el fitxer «android» de la subcarpeta «tools». Un cop engegat, us trobareu amb la pantalla principal de l’emulador.
El primer que cal fer és instal·lar-vos alguna de les plataformes disponibles. Aneu a la pestanya «Available Packages», seleccioneu l’únic repositori que hi trobareu, i s’actualitzaran les dades. Veureu que podeu descarregar-vos diverses plataformes. Per exemple, jo m’he instal·lat la 2.2. També m’he instal·lat l’API corresponent.
Després, des de la pestanya «Virtual Devices» creem una nova màquina a emular, fent clic al botó «New». En el camp «Target» de la finestra que s’obri, li hem d’indicar quina versió d’Android volem que tingui. Acceptem els canvis, i tornem a la pantalla principal. Aquí, seleccionem la màquina creada i fem clic a «Start» perquè s’engegui.
El primer cop trigarà una bona estona, però acabarem arrancant la nostra emulació d’Android.
- Font | Ubuntublog.ch
2 comments
El que jo voldria es que es pogués fer com amb el Wine, i integrar-ho una mica millor a l’escriptori.
A la inversa es complicat, perque un telefon sempre es més lent i te més limitacions, però de telefon a portatil, no hauria de ser problema. Podria donar accés a moltes aplicacions petites, noves.
Bé, això de la velocitat és relatiu. Segur que l’Android en un mòbil va més ràpid que emulat en el meu ordinador (que ja em toca pensar a renovar-lo)… 🙂