Gràcies a Getdeb, avui he descobert aquest interessant navegador, basat en el conegut Mozilla Firefox i que té com a objectiu facilitar l’accés de l’usuari a les xarxes socials, que cada cop són més utilitzades.
Amb Flock podràs estar sempre pendent del que passa al teu Facebook, Twitter, MySpace, YouTube, Digg, Gmail…
NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.
Desprès d’aprendre tots els botons i detectors que té el comandament de la Wii, i d’haver comprovat que el nostre sistema els detecta correctament, en aquesta anotació veurem com fer-lo interactuar amb el sistema. Això ens servirà, per exemple, per a utilitzar-lo com a ratolí (molt útil en presentacions) o per a jugar amb ell a videojocs.
Per a utilitzar-lo, ens hem d’instal·lar el programa Wiican, que internament utilitza el wminput i les llibreries cwiid. El Wiican no es troba als repositoris oficials d’Ubuntu, de manera que ens hem de configurar el seu repositori específic de Launchpad. Per a fer-ho, obrim el menú “Sistema>Administració>Fonts de programari” i, a la pestanya “Altre programari” hem d’afegir un nou repositori amb la següent informació:
ppa:wiicanteam/ppa
Quan tanquem les “Fonts de programari”, anem al Synaptic, refresquem la seva informació i instal·lem el paquet “wiican”.
Jo m’he trobat amb un problema amb el Wiican a l’hora d’executar-lo amb el meu usuari (no em detecta correctament el comandament, i el Wiican se’m penja). Per a solucionar-ho, l’executo amb permisos d’administració. Per fer que el Wiican s’executi amb aquests permisos, anem a “Sistema>Preferències>Menú principal”. Al panell de mà esquerra escollim “Accessoris”, al panell central escollim “Wiican” i fem clic al botó “Propietats”. Hem de canviar el camp “Ordre” que té actualment per:
gksudo wiican
Quan desem els canvis, ja podrem executar el Wiican des de “Aplicacions>Accessoris>Wiican”. El programa se’ns obrirà com una tasca al panell superior.
Si hi fem clic amb el botó esquerre del ratolí, ens mostrarà l’opció “Desconnecta” (de moment, desactivada) i dos perfils de connexió amb el comandament. Cada perfil és una configuració de què ha de fer cada botó i detector del comandament. Quan seleccionem un perfil, ens demanarà que premem alhora els botons 1 i 2 del comandament per tal de completar la connexió. Si hi fem clic amb el botó dret, podrem editar els perfils.
En aquesta mateixa anotació, us presentaré alguns perfils que he creat jo (a partir de perfils que venien amb el wminput), i que són molt útils. També els podreu trobar a la secció de Projectes de GNULinux.cat. Per a poder-los utilitzar, s’han de desar en el directori “/root/.wiican/” si hem fet que el Wiican s’executi amb permisos d’administració, o a “/home/el_nostre_usuari/.wiican/” si no ho hem fet.
Dels perfils que venen de forma predeterminada, el perfil “Mouse” ens permet moure el ratolí per mitjà del comandament. De tota manera, com que no utilitza el sensor d’infraroig, no m’acaba d’agradar el seu funcionament. Amb aquest perfil, per exemple, no s’ha d’apuntar amb el comandament al punt de la pantalla on vulguem que estigui el punter, sinó que aquest anirà cap a l’esquerra quan nosaltres inclinem el comandament en aquesta direcció.
Per tal d’utilitzar el ratolí, per exemple en una presentació, el millor és utilitzar el seu detector d’infraroig. Per a que funcioni, és necessari proporcionar al comandament dos punts de referència, tal i com vaig comentar a l’anotació anterior. Per tenir el Wiican amb aquesta configuració, podeu baixar-vos el perfil “Infraroig” des d’aquest enllaç. Quan deseu el fitxer al directori corresponent, el tindreu disponible a través del Wiican. Un cop seleccionat, moureu el punter indicant directament el punt de la pantalla on us voleu posicionar.
Per exemple, hi ha un altre perfil que també vé de forma predeterminada, el “Neverball”. Aquest està dissenyat per a jugar al Neverball, però només té assignat el moviment, i no té cap botó. L’he modificat per tal que funcionin el botó A, el B i que s’encengui el LED per indicar que està connectat. El podeu descarregar d’aquest enllaç.
Un altre perfil que poso a la vostra disposició és el fps. Està especialment dissenyat per a jugar a jocs FPS (First Shooter Person). Per exemple, és molt divertit jugar amb aquest perfil al OpenArena (i si ho fem amb l’ordinador connectat a un televisor amb pantalla gran, encara més 🙂 ).
Pantalla de l'OpenArena
Apart d’això, hi ha certs adaptadors per al comandament de la Wii. Per exemple, hi ha la guitarra elèctrica. Aquests adaptadors, l’únic que fan és “traduir” els seus botons a botons del comandament. Jo no ho he pogut provar, perquè no tinc la guitarra, però per mitjà del programa Wmgui es podria comprovar a quin botó del comandament es correspon cada botó de la guitarra, i crear un nou perfil per a poder-la utilitzar. D’aquesta manera, per exemple, podríem jugar amb aquesta guitarra al Frets on Fire.
Font: UbuntuGeek
Aquests reixos, la meua xicota m’ha regalat un reproductor mp3 de la marca Samsung, el model Q2. De bones a primeres podria ser un reproductor mp3 més, cosa que de fet ho és… però no si ets un friki dels formats lliures. Aquest reproductor, a més dels formats tradicionals (i propietaris), també reprodueix el format ogg.
I faig l’apunt no per aquesta característica únicament, sinó perquè és el primer reproductor de qualitat, amb una bona capacitat i atractiu que em trobe que puga reproduir ogg i estiga a un preu raonable. Fins ara havia estat cercant reproductors ogg, però mai n’havia trobat cap que reunira aquestes característiques.
El model que m’ha regalat és de 8Gb, és petit i molt lleuger. Els controls són tàctils i funcionen a la perfecció, la interfície és moderna i respon de seguida a les ordres que li donem, cosa que jo aprecie molt en aquest tipus de dispositius: els “barats” sempre funcionen molt malament en aquest aspecte. Reprodueix vídeo i música, es poden llegir fitxers .txt, té ràdio, jocs i algunes coses més (però aquestes són les principals i bàsiques). La interfície, per desgràcia, no és en català (tot i que sí està en mil idiomes, fins i tot variants com el pt i pt_BR).
Tot això per un preu de 99€. És clar que no és barat, però per a les característiques que té, tampoc no és car: és un preu que s’ajusta al que és. Per descomptat, la qualitat de so és molt bona. Si he de comentar algunes pegues, per exemple no reconeix l’extensió .oga (actualment els sistemes gnu/linux desen les cançons amb aquesta extensió, tot i que és exactament el mateix que .ogg); per altra part, m’ha donat la impressió que la bateria no dura molt, però realment no he tingut molt de temps per comprovar-ho (estaríem parlant de 2-3 hores).
El Samsung Q2 és com gairebé com un mòbil, però sense trucades… Aquells que com jo vos negueu a comprar-vos un iPod, però voleu un reproductor de qualitat i que reproduïsca el format ogg, aquesta serà una bona elecció. Fixeu-vos la casualitat, que la meua xicota m’ho va comprar sense saber-ne res de l’ogg, ni del fot que jo no volia un iPod, ni res d’això. A punt vaig estar de plorar: ella havia trobat allò que jo mai havia pogut trobar!.
Aquí us deixo unes captures de pantalla del meu ordinador, renovat aquest mes. Deixo els enllaços dels temes per si esteu interessats en descarregar alguna part.
Controls: New Wave
Costat de finestra: Night Impression (vist a SomGNU)
Icones: Ddakji
Cursor: Oxy-white
Fons: D’un pack (1920×1080)
Com molts sabreu hi han molts tipus de llicències, i molta gent desconeix les diferències que existeixen entre elles.
Per això, aprofitant que la Free Software Fundation ha realitzat un gràfic explicatiu sobre les principals llicències, he decidit fer aquest post mostrant-lo. És molt esquemàtic, però ens dona una idea bàsica dels diferents tipus de llicència.
Ahir va ser alliberada la versió 0.5 d’aquest programa que permet configurar el sistema.
És un programa especialment útil per als nouvinguts, ja que permet modificar el sistema operatiu, instal·lar aplicacions, actualitzar el sistema i personalitzar-lo d’una manera senzilla.
NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.
Existeixen tota una sèrie de programes que ens permeten utilitzar el comandament de la Wii en sistemes GNU/Linux. En aquesta sèrie de tres anotacions us intentaré explicar què podem fer amb ell. En aquest primer article, explicaré què necessitarem, com es comunica el comandament amb el nostre ordinador, quins detectors de moviment té, etc. És a dir, veurem les bases del comandament de la Wii. També veurem com podem comprovar que el nostre sistema detecta el comandament i cadascun dels seus botons i moviments. En el segon article veurem la que segurament és la part més interessant, com utilitzar el comandament de la Wii amb el nostre ordinador per tal de poder-lo utilitzar, per exemple, en les nostres partides a l’OpenArena (molt divertit amb el comandament de la Wii) o en fer presentacions. En el tercer article us explicaré alguns programes curiosos, que tenen utilitats ja molt específiques, però que encara estan una mica verds (com he comentat, els programes més útils estaran a la segona anotació).
El comandament de la Wii es comunica amb la consola de vídeojocs per mitjà de Bluetooth. Aprofitarem aquest fet per comunicar el mateix comandament amb el nostre ordinador. Per tant, és imprescindible que el nostre ordinador tingui un dispositiu de Bluetooth (intern, connectat per USB, o com sigui).
Comandament de la Wii, Nunchuck i "clàssic"
Del comandament de la Wii, podrem detectar qualsevol dels seus botons. A més, també ens funcionarà amb el Nunchuck. Per últim, tot i que jo no ho he comprovat, també ha de funcionar amb un comandament de Wii “clàssic”, tot i que segurament ens interessa més el comandament habitual de la Wii. 🙂
Apart dels botons, el comandament de la Wii té altres controls que no veiem directament. D’una banda, tant el comandament com el Nunchuck tenen sistemes per a detectar si estan en posició completament horitzontal, o si tenen alguna inclinació, tant si és inclinat “endavant” o “enrere” com si l’inclinem “a dreta” o “a esquerra”. No només detecta si s’inclina, sinó també amb quin angle.
Per últim, el comandament té també un detector d’infraroig (el Nunchuck no el té) a la part frontal. Aquest detector necessita dos punts de referència per saber on està apuntant. Això ens servirà per saber quan estem apuntant a la pantalla, i a quin punt concret. Quan juguem amb la Wii, els punts de referència són la barra que posem a sobre (o a sota) del televisor. Aquesta barra realment només té dues bombetes infraroges que emeten contínuament per tal que el nostre comandament “sàpiga” on està apuntant.
Com hem comentat abans, per tal de poder comunicar-lo amb la Wii, necessitem que el nostre ordinador tingui un dispositiu de Bluetooth. Només amb això, ja podrem utilitzar tots els botons i detectors del comandament, excepte el detector d’infraroig. Amb això en tindrem prou per a la majoria de jocs. Però per a utilitats com a l’hora de fer presentacions, on ens interessarà que amb el comandament puguem apuntar a un indret de la pantalla que ens interessi, també voldrem que ens funcioni el detector d’infraroig.
Per tal que ens funcioni, necessitarem els dos punts de referència que he mencionat abans. Si ho volem fer de forma casolana, podem posar-hi fins i tot dues espelmes (també emeten llum infraroja). També podem muntar-nos una barra amb dues bombetes (extretes de comandaments a distància de televisors que ja no utilitzem) unides per una pila. Si no ens hi volem matar massa, podem utilitzar la mateixa barra de la Wii, encenent la Wii per tal que hi passi corrent o, com he fet jo, comprar-nos una barra d’infraroig que funcioni amb piles. 🙂
Per a comprovar com detecta el nostre ordinador tots els botons i detectors del comandament, només ens hem d’instal·lar el paquet “wmgui” a través de Synaptic. Si ho preferim, també ho podem fer des d’un terminal:
sudo apt-get install wmgui
Podrem executar el programa Wmgui, que ens permetrà fer totes aquestes comprovacions, des del menú “Aplicacions>Accessoris>Wmgui”.
Pantalla principal del Wmgui
En aquesta pantalla, podem visualitzar diversos apartats. El primer que hem de fer és interconnectar el comandament amb l’ordinador. Ho farem des del menú “File>Connect”. Ens apareixerà una finestra on ens indicarà que hem de prémer els botons 1 i 2 del comandament, i fer clic a “D’acord”. Ara ja tenim el comandament connectat. Si premem els botons del comandament, veurem com s’encenen els botons corresponents al Wmgui. Però de moment no detecta res més.
Si volem veure el funcionament dels detectors d’inclinació del comandament, hem d’activar el menú “Settings>Acc. Data”. Si, a més, volem comprovar el funcionament del detector d’infraroig, hem d’activar “Settings>IR” (si no tenim barra d’infraroig, podem apuntar el comandament cap a alguna bombeta halògena que porti una estona encesa). Per últim, si activem “Settings>Extension Data” visualitzarem el funcionament de tots els controls del Nunchuck (tant els botons com la roda i els seus detectors d’inclinació) i els del comandament “clàssic” (en cas que el tinguem).
Wmgui amb el comandament a ple funcionament
Per acabar, des del menú “Controls” del mateix Wmgui podrem engegar els quatre LED del nostre comandament, o activar el vibrador (Rumble).
I fins aquí aquesta primera anotació sobre el comandament de la Wii. De moment, no he explicat com el podem utilitzar amb videojocs, però he comentat les bases del seu funcionament que, apart que espero us hagin resultat interessants, ens serviran per entendre millor el que fem en anotacions posteriors.
Segons el calendari a la web del projecte KDE, la propera gran versió de KDE SC es publicarà en poc més d’un mes, concretament el 9 de febrer. Les principals novetats d’aquesta nova versió es podrien resumir en les següents:
I moltes més novetats que podeu veure a l’apartat d‘objectius de la nova versió. Us deixem amb dos vídeos on es mostren part d’aquestes noves característiques com el multitouch, les noves pestanyes, el menú de tasques, Aero Snap a un ultraportàtil (aquest segon vídeo).
Comentaris recents