A l’hora de generar els nostres documents, pot ser que ens interessi utilitzar un tipus de lletra que no estigui instal·lada de forma predeterminada en el nostre sistema. Altres cops, ens enviaran un document amb una lletra que no tinguem instal·lada. En aquesta anotació veurem com les podem instal·lar.
El primer que necessitem és baixar-nos el tipus de lletra concret. Si sabem el nom de la lletra, podem buscar-la pel Google. Si estem buscant nous tipus, hi ha moltes pàgines a través de les quals les podem baixar, com FontSquirrel i UrbanFonts, entre altres.
Un cop baixada la lletra, tindrem habitualment un fitxer amb extensió .ttf (si és TrueType). També pot ser que el fitxer que ens baixem tingui extensió .zip, però si el descomprimim hi trobarem el fitxer .ttf corresponent. Aquest fitxer, l’hem de desar en un directori especial, que dependrà de l’ús que li vulguem donar. Si ja ens va bé que el nou tipus de lletra només estigui disponible per a un usuari concret del nostre ordinador, la podem desar en el directori /home/nom_usuari/.fonts. Aquest directori no existeix de forma predeterminada, o sigui que abans de desar-hi els fitxers l’haurem de crear. O sigui que, des d’un terminal, hem d’anar al directori on hem desat la lletra que ens hem baixat, i executar les comandes següents:
mkdir /home/nom_usuari/.fonts
cp nom_font.ttf /home/nom_usuari/.fonts/
Ara bé, si volem que aquest tipus de lletra estigui disponible per a tots els usuaris, hem de desar el fitxer al directori /usr/share/fonts/truetype. En aquest cas, en comptes de les comandes que hem escrit anteriorment, hem d’executar la següent:
sudo cp nom_font.ttf /usr/share/fonts/truetype/
Si en el nostre ordinador només hi ha un usuari, no hi ha diferències entre si ho fem d’una manera o de l’altra. Per últim, hem de fer un refresc de tots els tipus de lletra que veu el nostre sistema. Això es pot fer per mitjà de la comanda següent:
sudo fc-cache -fv
I ja tindrem disponible la nova lletra.
6 comments
Skip to comment form
Tipografia i “font” són incorrectes.
S’ha de dir: “tipus de lletra”.
Gràcies, Pau! 🙂
Ja ho he modificat.
Bon apunt!
Jo només afegiria una cosa: hi ha certes fonts que quan te les baixes, efectivament, estan en un arxiu .zip, que si el descomprimeixes et dóna una carpeta amb un o diversos arxius .ttf. El problema és que de vegades aquests diversos arxius ttf, si són de fonts diferents, es poden dir igual! I si els passes a la carpeta “.fonts” directament, se sobreescriuen. Per tant cal moure’ls a la carpeta “.fonts” a l’interior de la mateixa carpeta on els hem descomprimit (això sol passar si et baixes diverses fonts simultàniament).
Jo ho he fet així: primer des de la terminal he anat al directori on he desat les fonts que m’he baixat i he descomprimit prèviament. Llavors:
mv * /home/nom_usuari/.fonts/sudo fc-cache -fvAixí ho moc tot i no hi ha problemes amb sobreescripció de noms.
Salut!
Gràcies per l’aclariment, Xavi. 🙂
Per cert, Pau. Quan estava modificant l’apunt, i veient com ho havia escrit tot amb “font” i “tipografia”, em recordava a la secció “El català incorrecte… passa’l” del programa de ràdio “La competència”… 🙂
Hahahhhahahha,
OJU!!!
M’encanta eixe programa, és collonut. La veritat és que és molt complicat ser “correcte”, però per a això estan els demés!!
Jo també estic enganxadíssim a “La competència”. A la meva dona, la tinc fregida, perquè no paro de cantar-li la cançó de:
Yo vengo de la isla, de la isla del Japón
de fumarme cuatro porros que mi novia me invitó.
La grifa es una cosa que te pone ciego,
te ve la pestañí y te lleva pal talego.
[…]
http://www.youtube.com/watch?v=qiAiscixdsI
XP