Xandros és una distribució que porta ja un temps al mercat, tot i que no ha estat de les més famoses. Això és, sens cap mena de dubte, que mai ha optat per enfocar-se a un públic general, sinó a arribar als usuaris per altres camins. Per exemple, Xandros és la distribució per defecte que s’instal·la als ultra-portàtils EeePC d’Asus. Xandros es ven per 99$…
Recentment s’ha publicat una notícia a CNET on es parla de Xandros Presto, una versió feta per a instal·lar GNU/Linux a qualsevol ordinador, de forma ràpida i senzilla (des del Windows…) i amb un resultat que ofereix un sistema GNU/Linux que es carrega en pocs segons. Aquesta variant de Xandros es vendrà per uns 20$ a l’abril.
Però a aquesta notícia també parlen dels problemes que té Xandros, i és que és una distribució prou limitada, amb les aplicacions bàsiques però prou tancada a ampliacions. Per descomptat això s’enfoca a un mercat diferent, el d’aquella gent que només vol fer quatre coses amb l’ordinador i no tindre mals de cap. Realment sembla la distribució idònia per vindre instal·lada amb ordinadors barats, inclús encara que siguen portàtils normals o ordinadors de sobretaula.
La interfície, encara que no és meravellosa, es presenta diferent que d’altres. La barra de tasques i aplicacions és a la part esquerra de la finestra. Des d’allà l’usuari pot llançar aplicacions i veure les que ja hi ha obertes. Potser a molts els semblarà una xorrada, però l’enfocament és clar: senzillesa. El problema que veig és que no sé com s’ho fan, però sempre trien els pitjors temes possibles per a l’escriptori (em pense que és un XFCE).
A meitat de març es publicarà una beta descarregable de forma gratuïta. A partir de l’abril ja tocarà pagar. La pregunta és: quan crearan OpenSUSE, Ubuntu, Debian i Fedora alguna “cosa” com aquesta?. El que podem deduir de tot això, és que en un any les distribucions ja hauran implementat aquesta característica d’arrencat ràpid i tindrem sistemes GNU/Linux que es carregaran en 10 segons. Aquells que heu fet servir linux des de fa 10 anys estareu igual d’impressionats com jo de veure com ha evolucionat aquest sistema operatiu.
Sovint i per desgràcia nostre, és comú que en sistemes operatius gnu/linux necessitem conèixer l’identificador, o el tambè anomenat índex, de cada partició. Aquest índex s’anomena Universal Unique Identifier UUID.
Personalment, fa temps vaig formatejar una partició que tenia un sistema de fitxers ext3, i em vaig trobar amb l’error que la UUID de la partició havia canviat sense que aquest nou valor quedés reflexat en el fitxer /etc/fstab.
Per arreglar aquest problema va ser tan senzill com exectutar la següent ordre
ls -l /dev/disk/by-uuid/
I veure quin UUID nova tenia assignada la nova partició. Un cop coneguda aquesta dada, només cal editar el fitxer /etc/fstab i substituir l’índex UUID vell per el nou obtingut a partir de la comanda anterior. Per editar aquest fitxer ho farem així
nano /etc/fstab
Finalment hauriem de comprovar que la primera comanda introduida dongui el mateix resultat que el fitxer fstab. Ho comprovarem amb
Com que ja fa un temps que faig servir la versió en desenvolupament d’aquesta distribució i fa poc va sortir la seva cinquena alpha, avui mostraré algunes de les millores que va tenint aquesta versió.
Per començar té totes les millores del nucli que fa servir, el 2.6.28, que ja les vam comentar. Per aquesta raó el sistema tarda menys en engegar-se i a mi em presenta força més fluidesa en el EeePC 900 (però la webcam no funciona per defecte amb aquest nucli).
Comentaris recents