El teu blog de Linux en català

Màquines virtuals. 1: Introducció

Aquesta és la primera d’una sèrie d’anotacions on explicaré per a què serveixen i com instal·lar màquines virtuals. Hi ha diversos programes que permeten tenir màquines virtuals (VMware, Qemu i d’altres), però jo mostraré com fer-ho en VirtualBox per la seva facilitat en la creació i configuració de màquines virtuals, i perquè el seu rendiment també em sembla molt bo. A més, en el seu dia me’l va recomanar en Vicent Cubells, persona de gran criteri en tot el referent a Programari Lliure.

Una màquina virtual pot tenir diverses utilitats. A nivell empresarial permeten reduir despeses (perquè en una sola màquina física hi pots tenir diversos equips virtuals), aprofitar millor els recursos (perquè segurament no totes les màquines virtuals tenen consums elevats alhora) i altres avantatges.

A nivell domèstics, la majoria d’usos són més aviat frikis. 🙂  Actualment, jo utilitzo tres màquines virtuals:

  • Una on hi tinc instal·lada la mateixa versió d’Ubuntu que a la meva màquina real. Em serveix per a fer-hi proves “chungues” sense comprometre el meu sistema real, ni les dades que conté. També per a provar programes que no sé si voldré mantenir després.
  • Una on hi tinc instal·lada la versió d’Ubuntu que encara no ha sortit (actualment, hi tinc la 9.04 Jaunty Jackalope) per poder veure com va, provar les novetats, etc.
  • Una última on hi tinc instal·lat Windows per poder-hi fer les poques coses que no puc fer amb Ubuntu (algun programa relacionat amb la meva feina de consultor de la UOC i l’actualització de mapes del TomTom).
  • Algun cop he utilitzat una màquina virtual per provar diferents distribucions de GNU/Linux.

Lògicament, no tinc alhora totes les màquines virtuals en marxa (cadascuna d’elles té assignada una certa memòria, consumeix CPU, etc.). Normalment, les tinc totes aturades (només treballo amb la meva màquina real) i, quan ho necessito (o vull provar), arrenco la màquina virtual que m’interessa.

Però, com funcionen les màquines virtuals? Un cop tenim instal·lat un programa virtualitzador (com he comentat abans, ho explicaré amb VirtualBox) i hem donat d’alta i instal·lat una màquina virtual, sempre que l’executem veurem la màquina virtual com una finestra dins el nostre escriptori. Simplement, en aquesta vinestra veurem que s’hi està executant un sistema operatiu Windows, un altre Ubuntu, un MacOS, o el sistema operatiu que hi haguem instal·lat. És a dir, com es mostra a la captura de pantalla següent, on es veu el meu escriptori Ubuntu amb una màquina virtual Windows en una finestra:

Escriptori Ubuntu amb finestra VirtualBox amb Windows

Escriptori Ubuntu amb finestra VirtualBox amb Windows

La màquina virtual funciona com si fos un ordinador normal i separada de la real, amb accés a Internet, per exemple. La màquina virtual no “sap” que està executant-se dins d’una altra, de manera que en principi no tindrà accés a les dades de la màquina principal (tot i que més tard veurem com compartir dades entre ambdues).

A la propera anotació explicaré com instal·lar el VirtualBox en Ubuntu.

    • toniag on 22 de març de 2009 at 12:30

    Reply

    Feia temps que buscava la manera de crear màquines virtuals d’una forma sencilla Ara ja espero la següent entrega per començar a fer proves.

    • guillem on 22 de març de 2009 at 16:42

    Reply

    Ostres! Què interesant! Sempre havia volgut saber com funciona això de les màquines virtuals però sempre m’havia fet peresa aprendare-ho 🙂

    Gràcies Oriol per compratir aquesta excel·lent informació!

    • oriolsbd on 22 de març de 2009 at 17:50

    Reply

    Ja veureu com amb VirtualBox crear màquines virtuals és molt senzill. 🙂

    I, realment, se’ls pot treure molt suc.

    • Edu on 22 de març de 2009 at 21:03

    Reply

    haha just necessitava saber de manera fàcil com posar windows en una màquina virtual al meu Debian xD
    M’acabo d’inscriure al vostre RSS :p

    • jordi on 23 de març de 2009 at 10:59

    Reply

    El Windows virtualitzat sota Linux, la versió del Windows més estable del mercat jaja

    • oriolsbd on 23 de març de 2009 at 11:20

    Reply

    Ei, poca conya! Que, quan encara tenia Windows en una partició del PC, m’anava més ràpid amb VirtualBox sota Ubuntu que arrancant-lo des de la partició pròpia! 🙂 (I això que el meu PC no és gran cosa)

    Bé, jo faig una mica de trampa. Com que al Windows sota VirtualBox no hi tinc dades importants (totes estan a la màquina principal) i la virtual l’arrenco durant poca estona, a aquesta màquina virtual no hi instal·lo antivirus ni firewall, que és el que consumeix més en Windows. 🙂

    • jordi on 23 de març de 2009 at 12:08

    Reply

    Seria possible llançar el Windows virtualitzat des de la seva pròpia partició en un sistema en principi dual boot?

    • oriolsbd on 23 de març de 2009 at 12:12

    Reply

    Els discos durs de màquines virtuals són realment fitxers amb extensió “.vdi”, i no particions reals. O sigui que, en principi, no s’hauria de poder. Suposo que et refereixes a això. 🙂

    Si el que vols dir és tenir una màquina virtual Windows corrent sota un Windows, sí que es pot. Hi ha versió de VirtualBox per a Windows.

Respon a oriolsbd Cancel·la les respostes

Your email address will not be published.