El teu blog de Linux en català

Cinc efectes del Compiz que podrien consisderar-se útils

Compiz és bàsicament el gestor que ens permet gaudir d’efectes als nostres escriptoris GNU/Linux. El nombre d’efectes dels que disposem és espectacular i interminable, el problema és que molts dels efectes no tenen cap utilitat real o la tenen molt limitada o per a casos massa concrets.

La gran majoria de distribucions, quan s’activen els efectes d’escriptori, s’activen alguns efectes concrets com l’esvaiment de les finestres en obrir-les o tancar-les, les finestres que se sacsejen o d’altres… pocs són d’utilitat. ¿Quins efectes són realment útils? o, millor dit, ¿quins efectes podríem considerar útils? (és clar que sempre és una qüestió relativa).

A LinuxHaxor s’ho han rumiat una estona i han arribat a la conclusió que hi ha 5 efectes realment útils. Personalment considere que, efectivament, aquests 5 efectes que us mostrem a continuació són els més útils del compiz. Tot i així, he de dir que ja fa temps que no faig servir els efectes del compiz perquè mai m’ha funcionat de forma totalment suau.

  • El mur de l’escriptori. Si normalment treballeu amb molts espais de treball, aquest efecte us permet fer una ullada ràpida a tots els escriptoris virtuals. A més, permet arrossegar finestres des d’uns escriptoris als altres. A mi m’agrada sobretot el funcionament amb el VirtualBox: a un escriptori tinc la finestra del Windows i a l’altra tinc la de GNU/Linux.

  • Escalat. Aquest efecte mostra totes les finestres que es troben actualment actives a un escriptori virtual. A l’igual que l’efecte de mur d’escriptori, es pot activar de forma que al passar el punter per una de les vores de la pantalla, s’active l’efecte. Una ullada ràpida a les finestres i només fent clic sobre la que volem, s’activarà.

compiz-escalat

  • Agrupació de finestres en pestanyes. Un altre gran efecte és el d’agrupació de diferents aplicacions en una sola finestra de forma que es pot canviar d’una a altra aplicació mitjançant pestanyes. Com que això és complicat d’explicar amb només una captura de l’escriptori, mireu aquest vídeo.

  • Canviador de finestres. Aquesta característica ja es trobava a Linux i a Windows des de feia molt de temps. Compiz simplement ha afegit una captura de les finestres entre les que volem canviar. Sense cap mena de dubte aquest efecte és un dels més útils i que les usuaris més aprecien.

canviador de finestres

  • Previsualització de finestres. Aquesta, personalment, no em fa el paper ara mateix, tot i que sí que puc entendre que a la llarga podria crear dependència: passar el punter per la llista de finestres i que se’ns mostre una miniatura de la finestra està molt bé. Aquesta característica està molt bé implementada al KDE 4.2.

miniatures

Alguns d’aquests efectes s’activen per defecte, altres hem d’activar-los nosaltres. En general, la millor manera de configurar els efectes és des del gestor de configuració del compiz (paquet compizconfigsettings-manager, depèn de la distribució). Una vegada instal·lat apareixerà a Sistema > Preferències i des d’allà podrem configurar els efectes.

  1. Reply

    Ja ho he dit en més d’una ocasió i em fa por fer-me pesat (m’ho perdonareu, oi?), però penso que la major utilitat d’aquests efectes és el seu valor publicitari: la cara de molts usuaris d’altres SO és tot un poema quan els veuen funcionar. Al menys, els meus alumnes (ESO i BAT) encara flipen quan, amb l’excusa de projectar-los qualsevol presentació o vídeo, els faig servir a classe.

    • Pau on 22 de març de 2009 at 12:47

    Reply

    Estic d’acord amb tu… com he comentat, jo no els faig servir, jeje.

    • roquet on 22 de març de 2009 at 17:14

    Reply

    jo al meu portàtil no puc perquè és vellet, però li vaig insta?lar a la meua germana i va flipar, tot i que després vaig haver de tornar-li a posar windows, perquè amb el network-manager se li tancava el wifi. tot i que al pròxim formateig que li faci amb el wicd, ja no tindrà excusa per quedar-se amb linux.

    • roger on 22 de març de 2009 at 21:47

    Reply

    El primer que faig quan instal·lo un linux, es baixar el simple compiz config settings. Associo una cantonada amb l’efecte scale i instalo l’awn.

    Això per mi es el millor escriptori possible.

    Per cert el gestor per defecte del compiz es horrible, l’haurien de prohibir.

Respon a roquet Cancel·la les respostes

Your email address will not be published.