Avui ha sortit la versió 2.26 de GNOME, un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb KDE. Aquesta versió de GNOME és la que vindrà ja de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions.
Aquells que ja estem utilitzant les versions de prova de Ubuntu 9.04, per exemple, ja estàvem utilitzant les versions de desenvolupament de GNOME 2.26. Cal saber que GNOME no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el gestor de correu Evolution, tots els anomenats GNOME Games, el Nautilus, el client de conferència Ekiga i uns quants més.
Algunes de les novetats que hi trobarem seran les següents:
- S’ha ampliat les funcionalitats del Brasero, el gravador de CD/DVD.
- S’ha simplificat la compartició de fitxers per Bluetooth, WebDAV i http.
- Es facilita la migració de Microsoft Outlook a Evolution. Com a dada important, es podran importar els fitxers natius d’Outlook (pst) i el suport per al protocol MAPI de Microsoft Exchange.
- S’ha millorat el funcionament i facilitat la configuració quan tenim diversos monitors connectats a l’ordinador.
Si voleu la llista completa de novetats, us recomano que llegiu les notes de la versió.
Per finalitzar, faré un apunt sobre els números de versió de GNOME. La versió actual d’Ubuntu (8.10 Intrepid Ibex) funciona amb GNOME 2.24. La versió anterior d’Ubuntu (8.04 Hardy Heron) duia el 2.22. I, com he comentat, la nova (9.04 Jaunty Jackalope) anirà amb 2.26. Vol dir això que cada versió d’Ubuntu fa un salt de dos versions respecte de GNOME? Doncs, com haureu endevinat pel to capciós de la pregunta, no. 🙂
El projecte GNOME numera les seves versions de prova amb nombres imparells. Quan aquestes passen a ser versions definitives se’ls canvia la numeració pel nombre parell superior. És a dir, la versió 2.25 no existirà mai com a versió “bona”, sinó que és la versió de desenvolupament que ha passat a dir-se 2.26 avui en arribar a la seva versió definitiva. Si algú estava utilitzant ja Ubuntu 9.04, fins ara estava utilitzant la versió 2.25.92 de GNOME i, aviat (quan es pugin les modificacions) tindrà la 2.26.0.
Per afinar encara més, les versions imparells (les de proves) comencen amb les numeracions 2.25.1, 2.25.2, etc. Aquestes versions serien les equivalents al que en altres projectes s’anomenen Alpha.
Després d’una certa sub-versió (en aquest cas, després de la 2.25.5) es decideix que ja no s’implantaran noves funcionalitats, i que només es faran modificacions per arreglar els possibles errors que hi pugui haver. És el que s’anomena “UI Freeze”. A partir d’aquest moment, la numeració salta directament a la 2.25.90, que seria l’equivalent en altres projectes a la primera Beta. L’última sub-versió de desenvolupament (en aquest cas ha estat la 2.25.92, però no sé si sempre és la 92) és la rc (Release Candidate). Per últim, quan es passa de la Release Candidate a la versió final és quan s’arriba a la 2.26 (com he comentat abans, numeració parell).
Podeu veure el procés complet que ha portat fins a la versió 2.26 al seu calendari de llençament.
5 comments
Skip to comment form
Acabo d’entrar a la màquina virtual on hi tinc Ubuntu 9.04 i veig que ja tinc preparada l’actualització a GNOME 2.26, o sigui que s’han donat pressa per tenir-ho. 🙂
Molt bona versió. Realment és interessant llegir els canvis detallats que és produeix en cada versió del gnome. Petites millores que contribueixen a tenir un entorn d’escriptori sòlid.
L’única crítica que se li pot fer al gnome, al meu entendre, és que el tema artístic/gràfic sempre està molt mal cuidat. Un entorn d’escritpori com és el gnome, només que es curressin una interfase gràfica boníca tindria molta més gent que l’usaria perquè ja se sap, només allò que és veu és el que existeix 😉
Per mi un exemple clar d’aquest raonament és el kde4, que el veus i flipes de lo bonic i modern que et sembla.
Estic d’acord amb tu. L’entorn KDE és molt més maco que el GNOME. Apart, KDE té alguns programes brutals (sobretot, Amarok, K3B i Kdenlive). Encara que també hi ha programes en entorn GNOME que m’agraden més que els de KDE.
El GNOME, de forma predeterminada, ve molt lleig, però amb un fons de pantalla divertit i un bon tema d’icones, millora moltíssim.
El que sí m’agrada molt més de GNOME (i per això és el que utilitzo) és que està molt ben dissenyat a nivell funcional (que no a nivell artístic, com he comentat). La seva facilitat d’us i per a trobar-ho tot amb el triple menú “Aplicacions | Llocs | Sistema” és genial. 🙂
En canvi, sempre que he provat KDE, em costava trobar les coses, i més tal i com han redissenyat el menú d’inici amb KDE4. Crec que el menú de KDE3.5 era més clar, tot i que no tan maco.
Comparteixo el teu punt de vista. Jo vaig probar el kde4 al meu equip i m’anava lentissim amb el meu modest equip. A més a més no sabia on era res i ho trobava molt mal organitzat. Encara que potser això no és excusa ja que el vaig usar poc en comprarció del que he usat el gnome.
I sí. Com tu comentes les aplicacions per kde solen ser superiors. Només cal veure el dolphin en acció que supera per molt el nautilus que a més a més és molt lent. O amarok vs rythmbox.
Sempre l’ha acabat bandejant, el KDE. Algunes vegades m’ha vingut de gust enfrontar-lo al GNOME, però l’he trobat recarregat i excessivament configurat amb característiques innecessàries. El cert és que m’he acostumat al GNOME, potser perquè històricament les distros l’han dut per defecte.
Cercant temes del Metacity o Compiz a GnomeLook.org es resol la seva baixa qualitat a la vista, qui no ha passat l’època d’instal·lar temilles i fardar?
Recentment he començat a usar el Songbird per a ordenar i escoltar música. He pogut abandonar el Rhythmbox. KDE