Generalment he sigut “obert” amb les xarxes sense fil que he tingut. Darrerament, però, m’he trobat amb alguns “xucladors” que han acabat amb la meua “obertura” tenint com a resultat haver-ne d’activar la seguretat WEP o WPA al meu router. Dels dos ordinadors que tinc, un fa servir Fedora i l’altre Ubuntu.
A l’Ubuntu em passa ara que tinc clau una cosa una mica conyaç: cada vegada que inicie l’ordinador, en iniciar-se l’escriptori em demana la contrasenya de l’anell de claus per tal de deixar al Network-manager accedir-hi. A més, però, als ordinadors de casa de la meua xicona, quan vaig actualitzar de l’Ubuntu Hardy a l’Ubuntu Intrepid, el Network-manager va deixar de funcionar.
Després de molt de temps de mal de caps, avui he trobat la solució que havia tingut sempre al davant però que havia ignorat: instal·lar Wicd, un altre gestor de xarxes, però millor. Així que, ja li he dit adéu al Network-manager i “hola” al Wicd. A continuació us explique com instal·lar-lo:
- Aneu a Sistema > Administració > Fonts de programari
- Aneu a la pestanya programari de tercer i afegiu el següent repositori
- Deseu i actualitzeu
- Finalment instal·leu el paquet wicd des del synaptic. La mateixa instal·lació del wicd elimina el network-manager i activa el wicd com gestor per defecte, així de fàcil.
deb http://apt.wicd.net intrepid extras
A altres distros sembla que la cosa no és tan fàcil, almenys a Fedora la cosa no m’ha funcionat (tampoc li he dedicat molt de temps).
10 comments
Skip to comment form
I per què és millor?
Bé, no dic que siga millor, simplement parle del meu cas: wicd no requereix accedir al gestor d’anells per connectar-se a una xarxa sense fils amb protecció i, a més, ha solucionat un problema que tenia a l’ordinador de la família de la meua xicona. Si tu estàs bé amb el network-manager… no el canvies!!!
si tens un ruter que pugui fer-ho t’aconsello fer servir WPA2 AES.
actualment és l’únic sistema no piratejable.
Jo al final vaig aconseguir que el network-manager no em demanés paraula de pas a l’anell de claus. El primer que calia fer era borrar l’anell de claus actual. Es pot fer borrant el que hi ha al directori ~/.gnome2/keyrings (o, si ho preferiu, podeu moure els fitxers a un altre directori). Ull, quan fem això el Linux no “recordarà” la clau del nostre Wifi. Tornem a connectar-nos al nostre Wifi (li haurem de posar la clau), i quan ens digui quina paraula de pas volem per a l’anell de clau, deixem la paraula de pas en blanc i acceptem. A partir d’ara, ja no caldrà entrar la paraula de pas de l’anell de claus.
Salut!
Des del mes de desembre de l’any passat el Wicd ha passat a ser el gestor de xarxes de la Kubuntu que tinc en el meu portàtil (un Vaio VGN-NR21E) i estic molt i molt content. El Knetworkmanager no em va agradar gens…
Perquè el network-manager no demani la paraula de pas de l’anell de claus hi ha dues maneres.
La primera és que la contrasenya de l’usuari sigui la mateixa que la contrasenya de l’anell de claus i a més que l’entrada automàtica estigui inhabilitada.
La segona, com comenta l’Oriolsbd, és que la paraula de pas de l’anell de claus estigui en blanc.
La paraula de pas es pot canviar de manera gràfica anant a «Aplicacions ? Accessoris ? Contrasenyes i claus de xifratge», després «Edita ? Preferències» i per acabar s’ha de canviar la contrasenya de «default»
La veritat, el network-manager al final era un conyas… costava fer-lo funcionar.
El wicd… despres de haver-lo fet funcionar durant una setmana aproximadament, he tingut un problema (gens greu), que resulta que a la que porta un cert temps funcionant es que es queda com “penjat”… Lo millor, la connexi´ continua funcionant suposo que passo masses hores navegant
Jo m’apunto als del club de passar-se al wicd perquè el knetwork… es una mica lleig de fer servir…
Realment el Wicd és un gran programa. Des de el llançament de l’Intrèpid que el faig servir, i estic molt content de la seva gestió de claus d’accés, autoarrencada i perfils de proxy individuals per a cada xarxa. Crec que és el que hauria de venir per defecte.
Salut!
… crec que serà una bona forma de tornar a convèncer a la meua germana que es passe a l’ubuntu, perquè amb el network manager no se’n sortia.