Editorial 44 de LinuxMagazine. Paul C. Brown.
Mentre ens instal·làvem a les nostres noves oficines i ens veiem feliços allà, vaig rebre una trucada del nostre assessor informant-nos que necessitàvem una llicència d’apertura. Nova normativa, va dir. Abans de juny, a una empresa “innòcua” i que no atenguera al públic (com la nostra), no se li requeria aquest tràmit ni les consegüents despeses per multes i taxes. Coses de la crisi, em va dir.
El lector s’imaginarà sobre què llançaré les meues crítiques aquest mes: sobre com les administracions diuen que recolzen a les PiMEs com a “motor del futur” i “d’innovació” i totes eixes ximpleries, mentre que, en realitat, es dediquen a gravar-los amb tots els impostos, taxes i tributs que la seua excitada imaginació recaptadora pot inventar, convertint les seues polítiques en tot el contrari del que declaren ser.
Crec en la utilitat dels impostos. Necessitem transport públic, educació pública i sanitat pública. Algú ha de pagar per tot això, i em consta que a l’Estat Espanyol es paga menys que a la resta de l’Europa desenvolupada… i a ells els va millor.
La cosa va més pels satèl·lits que volen al voltant de tots aquests embolics. Va pels notaris, els registradors, enginyers col·legiats i tota aquesta subindústria d’empenta-papers que produir, no produeix res, tot i que cobren car els seus serveis. Ens privats pels quals l’administració ens força a passar per tal de poder dur a terme qualsevol tràmit… inclús el de la llicència d’apertura.
Per a la nostra vam haver de contractar un enginyer per tal que vinguera i mesurara la nostra oficina (no calia: un quadrat perfecte de 7 metres d’ample per 7 metres de llarg: 49 metres quadrats), dibuixara un plànol (no calia: és un perfecte quadrat), ens informara que necessitàvem un extintor (l’edifici ve amb sistema contra-incendis de sèrie) i que instal·làrem una llum d’emergència sobre la porta (exacte: l’única porta, perquè hi ha només una, pintada de groc canari, està justament en el centre de la paret i no hi ha cap obstacle per arribar a ella). Quinze minuts de treball, import: 250 euros.
Una ganga, si considerem que altres empreses que consultàrem ens volien cobrar entre 500 i 1.200 euros. Però, per què hauríem de pagar res per aquest concepte?. Imagine que abans de construir-se l’edifici se sol·licitaria un permís d’obra. Per a la seua concessió, la promotora hauria d’haver dipositat els plànols del projecte a l’ajuntament, incloent els plànols detallats de cada una de les oficines. És a dir, ens hem vist obligats a pagar 250 euros a una empresa privada per tal d’elaborar un document per a l’ajuntament que l’ajuntament ja té.
Ara amb l’excusa del pla Bolonya, els col·legis i facultats d’informàtica han tret les seues armes i reivindiquen allò que mai han tingut: Atribucions. Les atribucions semblen ser el punyeter sant grial del futur de la informàtica. Tot allò dolent que ens ocorre a aquest país al sector tecnològic és ara per culpa de la manca d’atribucions dels informàtics. La capacitat de poder signar projectes com els enginyers de telecomunicacions, perits industrials o els de camins ens traurà de pobres. En total, sol·liciten parasitar, com el notari o l’agent de la propietat, i cobrar 250, 2.500 o 25.000 euros per tal de passar un paper de la safata d’entrada a la d’eixida amb una rúbrica més.
Oh, si! No es pot confiar a qualsevol el desenvolupament d’una aplicació crítica les fallades de la qual puguen posar en perill vides humanes. Algú ha de responsabilitzar-se amb la seua signatura. Però per poder sol·licitar un crèdit al consum, heu de passar per un agent mercantil; per poder comprar una casa, heu de passar per un notari (vàries vegades); i per obrir un negoci, heu de passar per un enginyer, un notari (vàries vegades), la càmera de comerç… bé, heu de passar per tots ells, siguen qui siguen. Tots aporten una signatura ací, un document (normalment tret d’una plantilla) allà, sempre cobrant, però mai contribuent ni una mica a la millora o fluïdesa del tràmit, sinó més be al contrari.
¿Es quedaran els col·legis informàtics indiferents a aquesta ganga?. Podeu jugar-vos el barret a que no.
_______________________________
