Darrerament s’ha sentit parlar prou d’Arch Linux, una distribució GNU/Linux prou lleugera i que segueix el principi conegut com KISS (Keep It Simple, Stupid!). És una distribució que una vegada instal·lada, només es té un sistema bàsic (a l’estil de Gentoo), sense interfície gràfica i res més que tot allò necessari per començar a construir el nostre sistema.
Per descomptat, aquesta no és una distribució per a usuaris novells, sinó una distribució enfocada a tots aquells usuaris que volen tindre un sistema robust i al seu gust. La qüestió és que Arch és una distribució ràpida, lleugera i flexible optimitzada per a processadors i686 que fa servir un gestor de paquets únic, el pacman, que a més de permetre tindre el sistema completament actualitzat de forma molt senzilla, conté també les darreres versions dels millor programari.
Com ens comenta en Xavi, a diferència de Gentoo, a Archlinux no cal compilar res. El pacman és molt semblant a l’apt-get de Debian o el yum de Fedora. També ens comenta que Archlinux utilitza un sistema “rolling release”, que permet que la distribució es mantinga sempre actualitzada amb l’últim programari, no hi ha salts de versions cada x mesos o anys, com passa amb la majoria de distribucions: Arch s’instal·la un cop i es va actualitzant suaument al llarg dels anys.
En definitiva, Arch Linux està enfocat per als frikis del linux. Això sí, és una distribuició que com Gentoo, té un gran prestigi i una gran comunitat al darrere, amb tot un seguit de guies d’instal·lació i configuració que farà que qualsevol puga fer-la servir.
- Guia Oficial d’instal·lació [cast]
- Guia oficial per a novells [cast]
- Guia del gestor de paquets pacman [cast]
3 comments
Jo fa 2 anys que utilitzo Arch i és la distribució que m’ha donat menys problemes.
És important dir que, a diferència de Gentoo, aquí no cal compilar res, el gestor de paquets es tipu apt-get.
També cal dir que utilitza un sistema “rolling release”, la distribució sempre es manté actualitzada amb l’últim programari, no hi ha salts de vrsions cada x mesos o anys, com passa amb la majoria de distribucions, Arch la instales un cop i la vas actualitzant suaument al llarg dels anys.
Gràcies pels apunts, Xavi! (actualitzaré l’article)
Ubuntu em té mal acostumat… 🙁 Fedora i Debian encara, però quan sortim d’un assistent per “principiants” (ni que sigui en mode text), la cosa se’m complica molt.