Editorial 36 de LinuxMagazine. Paul C. Brown.
L’altre dia vaig estar a una reunió a on, entre d’altres, hi havia professors universitaris i algun que altre rector. Era una d’aqueixes reunions a on els uns i els altres es recriminen el poc que fan a favor o en contra d’alguna cosa.
Alguns membres de la comunitat li retreien el poc que feia la universitat per promoure el programari lliure. Mentre que al Món Real TM el programari lliure continua guanyant al terreny corporatiu, institucional i domèstic, la universitat espanyola (amb honroses excepcions) continua obstinada en ensenyar tecnologies propietàries, fins i tot demanant que els treballs s’entreguen en formats propietaris no estandarditzats.
Els professors universitaris es defenien al·legant el poc incentiu que tenen per a desenvolupar als seus departaments, amb els seus alumnes, projectes basats en codi obert… Caldria preguntar-se quins incentius reben per ensenyar i exigir l’ús de programari privatiu i de qui provenen aquests incentius.
Finalment es va acordar que algun tipus de pla d’ajudes o primes seria el més convenient per motivar els professors. Per descomptat vaig dir que aquesta era una idea pèssima i els vaig explicar el perquè.
Primer: incentius? Significa això que hem de pagar-los més per fer una cosa que entra a dins de les seues competències i per la qual cosa ja se’ls està pagant?. Com ja van indicar els membres de la comunitat, si la missió de la universitat és convertir als alumnes en elements útils per a la societat, ensenyar tecnologies lliures entra a dins de les seues competències. S’ha acabat la discussió. Ara bé, si la tasca de la universitat és una altra… llavors significa que no he entès per a què serveix la institució universitària.
A més, basar l’educació dels futurs enginyers informàtics en els incentius que reben de vés a saber qui… significa això que en aquests moments una llicenciatura es podrà convalidar per un títol de Microsoft Certified Engineer?
Segon: Hom és massa tolerant amb la indolència dels suposats professionals a l’àmbit de l’ensenyament. La idea que es premie artificialment inclús abans de realitzar un treball és la d’algú que ha deixat de ser ensenyant, abandonant tota vocació educativa, per a convertir-se en funcionari de pòlissa, trienni i torne vostè demà. Aquest tipus d’individu és una xacra per a la nostra societat. Els nostres fills són qui els encomanem i, per la seua desídia, ens tornen fills desidiosos, ciutadans apàtics, éssers amb la creativitat i les inquietuds matades pel tedi d’uns professors sense iniciativa, sense carisma, ni passió.
I finalment: això s’enfronta amb les idees subjacents del programari lliure. És un clar indicatiu de com de desconnectats estan els seus proponents del mode de funcionar de la comunitat, motor principal del programari lliure. Els incentius a priori són completament contraris a l’esperit del moviment. Al programari lliure, primer s’han de fer els mèrits i després… ja veurem. L’única cosa que fomenta el sistema pre-incentius és una picaresca on es realitzaren projectes totalment absurds i irrellevants una vegada cobrats els euros/crèdits concedits.
Bé, però, si tot i així volen incentius per a projectes i als contribuents no els importa?, doncs propose com a mesura per a la seua concessió, sia en forma de crèdits o finançament, que es desenvolupen treballs i que es pengen al Sourceforge. O, potser millor, en una forja d’aquest estil, però per a projectes d’aquest tipus, als quals pogueren contribuir membres de qualsevol universitat espanyola i estrangera de manera lliure i sense cap obligació, estem o no parlant de programari lliure?. S’amidaria l’activitat a llarg d’un període X, diguem-ne un any, i es bonificaria el professor/departament en funció d’aquesta activitat. Que no es registra cap activitat?, llavors no hi haurà calés.
Això tindria una sèrie de conseqüències curioses. Existeixen molts projectes molts nobles al Sourceforge que mai passen de la fase alfa per manca d’activitat, i caldria preguntar-se per què. Pot ser que la idea no s’haja desenvolupat de forma suficient a la seua concepció, pot ser que no tinga documentació adequada, que no s’haja captat la imaginació popular, que siga irrellevant, que s’haja fet abans i s’estiga tornant a inventar la roda, que manque de la publicitat necessària… o bé que es tracte d’una combinació de tots i cadascun d’aquests motius. Totes les citades són bones raons per les quals la gent no participe a un projecte. La selecció natural és implacable, i si un projecte no té els “gens” apropiats, mereix morir.
Amb els projectes universitaris passaria el mateix: si és irrellevant, està poc desenvolupat, mal documentat o si el promotor no s’ha dignat a baixar de la seua torre de marfil per a vendre’l entre els col·legues i estudiants que hi puguen contribuir, és molt probable que no meresca cap tipus de premi. Obligaria a molts docents a adonar-se de la realitat de com funciona el mercat del programari avui en dia, aportant-los una visió dels mecanismes d’una comunitat vibrant com és la del programari lliure, cosa que els cal seriosament.
Clar, però, això per la meua part siga somniar despert i només indicatiu del meu poc coneixement del mode de funcionar de la universitat espanyola. M’imagine que si ploren molt, aconseguiran allò que volen: el premi sense merèixer-lo… i sense cap horitzó de merèixer-lo.
Una pèssima manera de motivar ningú.
_______________________________
3 comments
Molt encertat el comentari que fa sobre la indolència dels professors. He estat professor a la universitat i ara soc professor de cicles formatius d’informàtica.
Més de la meitat dels professors a Catalunya són pura mediocritat. Gent que s’ha apalancat a una plaça, que imparteix uns coneixements obsolets als quals l’alumne s’ha d’adaptar, que mai són al seu despatx a les hores de consulta, que posen un exercici i mentre els alumnes treballen ell es posa a navegar per internet.
I no sé si aquesta manca de qualitat a l’ensenyament realment és dolenta quan es dona a les facultats d’informàtica. Quan el professor és deficient l’alumne ha d’aprendre a espavilar-se pel seu compte, i aquesta és una de les millors qualitats que pot adquirir un futur informàtic.
Tanmateix hi ha també professionals molt bons. Diguem-ne que el que no es troba és un terme mig: o hi ha gent excel.lent o hi han complets inútils.
————
Segon: Hom és massa tolerant amb la indolència dels suposats professionals a l’àmbit de l’ensenyament. La idea que es premie artificialment inclús abans de realitzar un treball és la d’algú que ha deixat de ser ensenyant, abandonant tota vocació educativa, per a convertir-se en funcionari de pòlissa, trienni i torne vostè demà. Aquest tipus d’individu és una xacra per a la nostra societat. Els nostres fills són qui els encomanem i, per la seua desídia, ens tornen fills desidiosos, ciutadans apàtics, éssers amb la creativitat i les inquietuds matades pel tedi d’uns professors sense iniciativa, sense carisma, ni passió.
L’any que ve vaig a la Rovira i Virgili a estudiar Engenyeria Informàtica. Espero trobar-me amb bons professors, oberts als canvis i que ensenyin a fer les coses amb el sistema operatiu que sigui. Jo ho tinc molt clar, software lliure fins la mort.
servidor és a la facultat d’informàtica de barcelona, UPC.
Sort del departament de computadors, pro llicències creative commons i programari lliure, que tensa una mica la corda mentre convencem als altres departaments de les avantatges del coneixement lliure.
això sí, són pocs els professors de la meva facultat que siguin complets inútils. Uns explicaran millor i d’altres seran pèssims, però la majoria hi posen ganes i sempre se’ls pot trobar al despatx 🙂