Xerrades de l'Stallman d'aquest cap de setmana

Aquest cap de setmana s’ha pogut gaudir a Barcelona, a diferents llocs, de les xerrades de Richard Stallman. Bàsicament, qualsevol que haja llegit el llibre Programari lliure, Societat Lliure (lliurement descarregable) ja se sabrà més o menys sobre què parla i quins són els seus objectius.

Punts bàsics que sembla l’Stallman sempre tracta són:

• Què és el programari lliure, filosofia, beneficis
• Com el programari privatiu ens controla (i ho diu ben clarament, l’Stallman afirma que Microsoft, Apple i altres ens controlen i, més enllà, que envien la nostra informació a les autoritats)
• Per què hem de fer servir el terme “GNU/Linux” i no “Linux” (això li dediquem ara un parell de línies)
• Sant iGNUcius i l’esglèsia de l’emacs

A l’institut (dissabte) vam aconseguir que l’Stallman cantara la cançó del programari lliure (us deixem el vídeo a continuació). Les impressions són, en general… estranyes. L’Stallman és un personatge estrany, però amb les idees ben clares. Les xerrades tenen un to religiós prou important, però és clar (o molt probable) que l’Stallman juga amb això.

Respecte al nom i respecte a Linux i Linus, Stallman té les coses ben clares: a partir de l’any 83 es començaren a crear totes les eines necessàries per crear un sistema operatiu completament lliure que es s’anomenaria “GNU” (Ecnú, Nyu, etc.) amb el significat “GNU is not UNIX”. L’FSF començà el desenvolupament d’un nucli (el HURD) que mai arribà a funcionar bé (no ho fa tampoc avui). Llavors va entrar en lloc Linus i el seu nucli.

Però Stallman deixa ben clar que Linus no defensa el programari lliure. Per Stallman, Linus i tots aquells que fan servir el terme “codi obert” no defensen en realitat la necessitat de la llibertat del programari. Al seu llibre comenta que el “codi obert” ha ajudat molt al programari lliure, però que un programa siga “codi obert” no assegura que l’usuari no continue sent “esclau” del programa en si mateix i del seu creador.

Aleshores, Stallman considera que el nom “Linux”, provinent únicament del nucli, un nucli desenvolupat per algú (Linus) que realment no creu en el programari lliure -segons Stallman-, no representa el nom real del sistema operatiu lliure que fem servir (GNU). Per això ell prefereix o bé GNU o bé GNU/Linux (que es diria “Ecnú/Nyu amb Linux”).

El tema és prou complicat, perquè Stallman considera que la presència de programari privatiu als sistemes lliures no és acceptable. Considera que si un sistema és lliure, s’ha de fer lliure completament, i no una barreja. Li vam poder preguntar què opinava del paper d’Ubuntu al programari lliure i ens va contestar que Ubuntu és un camí, però no considera que siga la solució ja que “inclou programari privatiu”.

Aleshores li vam preguntar quines distribucions ell recomanava:

• gNewSense, distro basada en Debian i Ubuntu, patrocinada per l’FSF
• Ututo, distro basada en Gentoo
• Dynebolic, destinada especialment a l’edició d’àudio i vídeo
• Musix GNU+Linux, basada en Knoppix, centrada en la producció d’àudio
• BLAG, basada en Fedora

La posició de l’FSF i l’Stallman no deixa de ser coherent amb els seus principis, tot i que molta gent pot considerar-la (i de fet molts la consideren) radical. Al cap i a la fi però, es tracta de “llibertat”.

Per acabar, com sempre, l’Stallman va presentar a Sant iGNUcius, patró del programari lliure.

També vam poder reunir-nos l’equip de SomGNU i, a més, vam trobar-nos amb el Quim i el Toniher de SoftCatalà (i tenim algunes fotos!). Cal dir que va ser un cap de setmana profitós ja que, a més de la xerrada de l’Stallman, una hora abans es va visionar el documental Good Copy, Bad Copy que us recomanem pegar-li una ullada.  Per acabar la nit, vam anar a un concert del Feliu Ventura que es va fer justament al costat del CCCB.

L’Álvaro, l’Edu, el Francesc i el Pau