A GNULinux.cat ja hem explicat diversos usos de l’ordre «set». Per exemple, a la nostra documentació sobre ordres de terminal indiquem que, per sí sol, ens mostra les variables d’entorn que tenim declarades en la nostra sessió de terminal. A més, també hem vist que ens permet moure’ns per les ordres de terminal que hem executat com si fos el «vi». Però «set» té moltes més utilitats.

En general, «set» ens permet modificar el comportament de l’intèrpret d’ordres que utilitzi la shell que volem executar o el terminal des del qual estem treballant. El comportament d’aquesta es modifica activant o desactivant unes certes opcions. D’una banda, això implica que les opcions de «set» no tenen per què ser iguals en tots els intèrprets d’ordres. Les opcions que jo explicaré aquí funcionen en bash (l’intèrpret més habitual a GNU/Linux), ksh (molt habitual en entorns Unix com AIX i HP-UX) i zsh. En els altres intèrprets no n’estic segur, tot i que al final us explicaré com esbrinar-ho.

La utilització bàsica de «set» és la següent: Si volem activar una o més opcions, farem «set  –opcions». En canvi, si les volem desactivar, executarem «set  +opcions». Fixeu-vos que activem amb un «-» i desactivem amb un «+». A continuació us resumeixo les opcions que trobo més interessants: (més…)