Introducció:     (Els més precoços, que passin al clímax!)

Seguint la moda de posts per facicles, amb l’arribada d’una espècie d’efecte 2010 amics m’han demanat si els podia arreglar el senyor Ordinador, qui ja no podia entrar a Windows. Així que relataré, a partir del pròxim post, alguns dels truquets que m’agrada fer a les màquines verges, i, de pas, us convido a dir els vostres.

Per a no sentir-me moralment malament (Digues no al suport gratuït a Windows), la política que he seguit és que els ho feia amb la condició que també m’hi deixessin instal·lar Ubuntu, a veure si així s’hi familiaritzen, perden la por i prenen consciència dels avantatges.

M’ha sorprès una parella, en què ella s’ha il·lusionat al anomenar-li l’Ubuntu i cito: “Ah si! jo hi vull Ubuntu!”. Resulta que ja ho fan servir a l’escola on treballa 🙂

La cosa més senzilla, més apreciada i menys duta a terme per les botigues d’informàtica és recuperar les dades. No cal dir que posant el LiveCD és trivial recuperar les dades, ja que rara vegada són els fitxers el que s’ha espatllat de Windows.

Passem a la
Curiositat:

Sol ser més senzill instal·lar windows i després ubuntu, llegint sobre el tema, resulta que les particions que escriuen a la part central del disc poden escriure més depressa que no pas si són cap als extrems (De 60MB/s cau fins a 30MB/s), així que ho farem de la manera difícil!

Nus:

El principal problema d’instal·lar el Windows a posteriori és que posa el seu Bootloader en el Master Boot Record (MBR), i ens matxaca el nostre estimat GRUB. El MBR és el que la BIOS (~L’ordinador) executa un cop carregats alguns dispositius (CD, diquetera, xarxa…) i el que l’hi indica a on és el sistema operatiu. Windows fa que aquest apunti, obviament, a Windows, sense reconèixer altres sistemes operatius que no siguin windows.

Així que, com ho fem per recuperar el GRUB? De fet encara hi és, només l’hem de reinstal·lar al MBR. El primer que hem de fer, és iniciar amb el LiveCD d’ubuntu i executar l’Ubuntu des del CD amb el Prova l’Ubuntu sense fer cap canvi al meu ordinador després de triar la llengua.

Allí llancem un terminal. Ens calen permisos per a que les comandes treguin resultats, així que utilitzeu sudo su (#) o sudo ($) davant de cada comanda. Dit això, passem al

Clímax:

1. Cal localitzar el grub!

amb
# fdisk -l
podem localitzar les particions amb Sistema “Linux“, si en teniu més d’una trieu la més recent o aquella que tingui el grub que utilitzeu.

1.1 Muntem la partició
# mkdir /media/root

# mount /dev/sdaX /media/root
Substituïnt la X amb la partició corresponent (serà hdaX si el disc no és SATA). Podem assegurar-nos que em triat la partició bona fent

ls /media/root/boot

que ha de llistar els diferents nuclis Linux i el grub, si ens hem equivocat no trobarà la carpeta boot.

2. Re-instal·lar el grub!

Ja el tenim! Ara només ens cal executar la comanda
# grub-install --root-directory=/media/root /dev/sda
Atenció que és sda (o hda) sense cap número (identifica el MBR) i són dos guions davant de root (no guió llarg).

3. Actualitzar el grub

A vegades, si reiniciéssim en aquest punt, quan mirem de llançar el Windows ens diu No such device uuid XXXX-XXX…, press any key.

El que passa és windows anomena les particions depenent de en quin ordre són, i al reaparèixer Ubuntu en particions anteriors aquests han canviat. Només m’ha calgut fer
# update-grub
Desenllaç:

Reiniciem… I ja ho tenim! Dit i fet!