Durant els darrers mesos i més intensivament durant les darreres setmanes no hem parat de rebre notícies relatives a les accions dels governs contra l’intercanvi de fitxers a la xarxa. En aquest moment em venen unes paraules de Richard Stallman al cap, que ell repeteix una vegada rere l’altra a les xerrades que va fent arreu del món:
Les llicències actuals ens fan persones dolentes. Si tenim un programa [o peli, o cançó, o llibre] que ens agrada, el més normal és que vulguem compartir-lo amb els amics. Però si ho fem, serem persones dolentes perquè estarem infringint les llicències i ens denunciaran; i si no ho fem, també som persones dolentes perquè no compartim el que tenim amb els nostres amics.
Molts vam pensar que no es podria posar portes al camp, però els governs i els amos dels drets d’autor n’estan construint una fortalesa al voltant de forma que tots hi som a dins, i les seues càmeres ens envolten i ens vigilen [tingueu en compte que la vostra IP queda registrada a tots els llocs web que visiteu i si algú amb una ordre judicial la demana als administradors d’eixos llocs web, l’obtindrà].
En aquests moments cal pensar que el tema de la privacitat és important. I també és important anar tant en fora com ens siga possible per tal d’evitar dependre d’un món omplert de patents i drets d’autor que més que protegir als creadors, ataca als usuaris. El programari lliure va endavant, però i la cultura lliure?.
Comentaris recents