El teu blog de Linux en català

Si el nostre ordinador és de 64 bits, tot i que hi podem instal·lar una distribució de 32 bits, aprofitarem millor el seu potencial instal·lant-n’hi una de 64 bits. L’únic problema que té això és que alguns programes (per sort, molt pocs) no distribueixen els fitxers «deb» preparats per a sistemes de 64 bits. Una solució és agafar el codi font del programa i compilar-lo, però aquest sistema a vegades és complicat. Aquí us mostrarem una altra solució, que intenta fer funcionar el propi programa de 32 bits en el nostre sistema de 64 bits. He de dir que això no sempre funciona, però la majoria de vegades que l’he utilitzat m’ha anat bé. A més, aquestes instruccions que escric són per a Ubuntu, però també han de funcionar en Debian i en distribucions derivades. Per a distribucions que no deriven de Debian, no ho tinc clar, però segurament es pot utilitzar un procediment anàleg. Bàsicament, el procediment que us presentaré es basa en els següents passos:

  1. Instal·lar les dependències del paquet.
  2. Instal·lar el paquet de 32 bits amb «dpkg», utilitzant el modificador «- -force-architecture».
  3. Intentar executar el programa des d’un terminal. Alguns cops ens funcionarà directament, en altres casos ens dirà que no troba algunes llibreries (que precisament hem instal·lat com a dependències).
  4. Descarregar-nos la versió de 32 bits de les llibreries que ens diu que no troba.
  5. Descomprimir aquests paquets, per extreure’n les llibreries pròpiament dites.
  6. Copiar a «/usr/lib32» les llibreries de 32 bits.

L’explicació més àmplia d’aquest procediment la faré en base al joc Energy Tycoon que us hem presentat avui mateix, tot i que com he comentat es pot utilitzar per a altres programes. Primer, ens descarreguem el fitxer «deb» del programa que ens volem instal·lar (en aquest cas, el «deb» de l’Energy Tycoon). Com que és un programa de 32 bits, i el nostre sistema és de 64 bits, utilitzem el «dpkg» amb el modificador «- -force-architecture»:

sudo dpkg -i --force-architecture energytycoon_release1_package.deb

(més…)

A Phoronix han fet un anàlisi tot comparant tres versions diferents de l’Ubuntu en un sistema amb 4 GB de RAM. Com molts de vosaltres sabreu, un Ubuntu de 32 bits per defecte no pot fer servir els 4GB de RAM, sinó que com a màxim pot fer-ne servir 3 (el mateix passa amb els Windows de 32 bits). Una forma de solucionar això és fer servir el nucli per servidors (PAE) que, tot i que també és de 32 bits, pot reconèixer i fer servir els 4GB de memòria RAM.

Per altra part, com molts sabreu i haureu pogut comprovar, el rendiment de les versions de 64 bits mai ha destacat molt respecte a la versio de 32 bits. Sembla, però, que això ja està canviant i les darreres proves fetes des de Phoronix mostren un augment important del rendiment amb les versions de 32 bits. En canvi, el fet que el nucli per a servidors (PAE) puga reconèixer tota la memòria RAM, no es reflecteix en una millora important del rendiment (és clar que la RAM no ho és tot).

Ací teniu els resultats d’algunes de les proves fetes:

Apache Benchmark (comandes per segon)

Bullet Physics Engine - 3000 Fall (segons, com menys millor)

C-Ray (segons, com menys  millor)

C-Ray (segons, com menys millor)

John The Ripper (comandes per segon)

OpenSSL (senyals per segon)

PostMark (transaccions per segon)

Al les 14 proves que s’han fet, en cap d’elles el nucli de 64 bits s’ha quedat enrere. Ací em mostrat les 6 proves a les quals el rendiment del nucli de 64 bits superava de forma significativa el dels nuclis de 32 bits. Això vol dir que ja és hora de migrar als 64 perquè es notarà significativament. Ja no existeixen raons reals per endarrerir més el canvi i començar a aprofitar el potencial dels nous processadors amb GNU/Linux.