A la darrera crisi econòmica, Linux es va convertir en un sistema operatiu d’empresa acceptat àmpliament, beneficiant un animat ecosistema de companyies com Red Hat o Novell. El retorn a una nova crisi econòmica posa novament l’alternativa de codi obert en el centre de totes les mirades, aquesta vegada més enfocada en base de dades i programari especialitzat.
Hem entrat en una nova era per a les companyies de codi obert de tot tipus. Els responsables de IT [1] han de prendre decisions per fer front a la crisi, cosa que suposa trobar solucions més eficients per a entorns crítics i d’IT.
A mesura que IT creix i la crisi econòmica pressiona sobre els pressupostos dedicats a aquesta àrea, el codi obert es converteix irresistiblement atractiu per als desenvolupadors i per als responsables d’IT als quals els demanen fer més amb menys. Mentrestant, els venedors de programari privatiu incrementen el preu de les seues llicències entre un 15 i un 45%, continuen limitant els seus clients i fent desaparèixer la independència mirant d’implantar solucions només basades en els seus sistemes.
Eixa és la raó per la qual les solucions de codi obert són més atractives que mai.
Durant la darrera crisi econòmica al 2001-2002, l’ús i adopció del codi obert seguia una línia ascendent. Red Hat, per exemple, va començar a guanyar un nombre molt gran de clients que ara representen la columna vertebral de la seua base de clients. Les CIOs i CTOs van arribar a un punt on s’havia d’innovar per tal de reduir despeses des del punt de vista tecnològic i de persones, i el codi obert fou una gran solució. Igual que ho és avui.
Red Hat començà a veure els fruits del seu treball a finals de l’any 2002; la companyia va créixer un 14% aquell any, un 38% l’any següent i un 58% al 2004. Tenint en compte com funciona el mercat, no és complicat deduir que la crisi dels anys 2001-2002 va fer que les grans corporacions decidiren canviar a tecnologies de codi obert. Això explica, a més, per què Novell va pagar 200 milions de dòlars per Suse Linux a finals de 2003, un cost que representava 20 vegades els seus ingressos.
Exactament com a la darrera crisi, tota decisió dels responsables d’IT està enfrontada amb l’increment del cost de les llicències i del suport per a les solucions propietàries complexes. El món de les empreses demana noves capacitats a costs inferiors. Ara és el moment per als líders d’IT mirar endavant i triar: acceptar l’extraordinari despesa i limitació dels venedors de programari propietari, o aprofitar el cost/efectivitat del programari de codi obert i la seua llibertat.
Amb llibertat també arriba una innovació més ràpida.
Al New York Stock Exchange (NYSE), el canvi a una solució de codi obert va suposar un canvi important a la col·laboració tècnica eliminant al mateix temps tota la paperassa legal i retards que suposava el model de programari propietari.
Alan Nidiffer, de C&K Market, que ha treballat amb Linux i Ingres [programa lliure de base de dades], està d’acord amb tot això. Recentment va explicar per què el codi obert ofereix més innovació i un desenvolupament més ràpid. Segons Nidiffer, el calendari de publicacions de noves versions de les companyies de programari tradicionals frena la innovació, mentre que les millores al codi obert arriben a qualsevol moment. Remarca que les característiques innovadores poden arribar inclús des de desenvolupadors externs a les companyies que moltes vegades tenen idees noves sobre la millora de les aplicacions.
El codi obert proveeix ara una solució completa de programari d’empresa recolzada per un excel·lent suport que rivalitza amb les ofertes tradicionals del venedors de programari propietari. L’èxit de les instal·lacions a entorns crítics, deixa fora de tot dubte la fiabilitat al suport, la seguretat i la dependència. Com més clients comparteixen les seues experiències exitoses d’implementació de solucions de codi obert, major és el nombre d’innovadors i models a seguir.
Per exemple, un client que gestiona cada dia transferències de fons de més de 1000 milions de dòlars a més de 160 bancs fent servir una solució de codi obert que inclou la base de dades Ingres i el servidor d’aplicacions de Red Hat JBoss. Mentrestant, clients de diverses indústries d’aerolínies (Lufthansa) i manufactura (Indústries PPG) fins cadenes de supermercats (C&K Market) i agències de govern (National Center for Missing & Exploited Children) estan adaptant solucions de codi obert per tal de gestionar milions de dades crítiques, per executar i mantindre les seues empreses, i fins i tot salvar vides. Aquestes companyies confien en el programari lliure per fer el treball que s’ha de fer, i aprecien l’estalvi en despeses, la innovació i la llibertat.
Aquestes companyies pioneres trien oblidar les solucions de programari propietari i adoptar el codi obert com Alfresco, JasperSoft o Ingres, des de sistemes de base de dades fins solucions de programari lliure emergents que cobreixen les tasques que necessiten relacionades amb la gestió de les dades empresarials, gestió de documents i transaccions, així com intel·ligència empresarial.
Qüestions d’estalvi.
Segons amb la darrera Investigació Forrester, les compayies poden estalviar fins a un 25% del cost de les seues bases de dades si canvien a una solució de codi obert i podrien estalviar un 25% més en maquinari fent servir codi obert en els servidors. Nidiffer (C&K Markets) comenta que su companyia ha estalviat un 20% gràcies al canvi a la base de dades de codi obert Ingres.
En els propers mesos i anys, moltes companyies comprovaran els beneficis de les solucions de codi obert, incloent la innovació i l’estalvi de despeses mantenint els resultats que les empreses necessiten.
Més de 10.000 dels client arreu del món, en tots els sectors, comproven aquesta equació cada dia.
És un nou temps per al codi obert per mostrar el seu valor real com a alternativa per a companyies que volen superar la crisi financera.
Roger Burkhardt, CIO.com
_______________________
[1] Si sou frikis -i si no ho sou-, us agradarà The IT Crowd
- Enllaç | Can Open Source Help the Economy?
3 comments
Com sempre, Pau, t’estic molt agraït per la traducció: és un article ben interessant.
Doncs sí, a més posa bons exemples començant per el mateix autor de l’article.
I a més així practique una mica el meu anglès!
Moltes gracies per la traducció doncs és un article molt interessant.
Salut!