La Linkat és una distribució de programari educatiu amb la qual es pretén que tots els centres educatius, però també tota la societat, tinguin accés a un conjunt molt ampli d’aplicacions de forma legal, gratuïta, amb suport professional i en llibertat. Linkat inclou un gran conjunt d’aplicacions d’ofimàtica, d’internet, jocs, multimèdia, i sobretot aplicacions educatives.
El projecte ha estat desenvolupat i s’ofereix per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i té per objectiu impulsar l’ús del programari lliure. A més a més, també es vol aconseguir l’extensió de l’alfabetització digital respectant la legalitat i la promoció dels principis del treball col·laboratiu. Linkat també incorpora tecnologia LTSP, acrònim de Linux Terminal Server Project, per tal de permetre la reutilització d’ordinadors i components en “aules de baix cost” tot allargant la vida útil del maquinari.
Tècnicament, Linkat és una distribució GNU/Linux basada en Novell Linux Desktop 9 (Linkat 1.0 i Linkat 1.1) i en Suse Linux Enterprise Desktop 10 (Linkat 2.0 i Linkat 2.1) que incorpora aplicatius de la distribució d’openSUSE i d’altres de propis, com el Jclic.
Utilitza per defecte l’entorn d’escriptori Gnome, tot i que també estan disponibles els escriptoris Kde i Xfce. Aquesta distribució incorpora programes molt coneguts en el món del programari lliure, com són el Nautilus, la suite de l’OpenOffice, el Gimp, el VLC i el Banshee.
Per altra banda, trobem el programari educatiu que fa que aquesta distribució sigui tan atractiva. Una llista d’aquests programes és: Tux Paint, Stellarium, QCad, Jclic, Geogebra, KmPlot, KPercentage, GNU Solfege, Kalzium, Vlab, GCompris i molts d’altres.
La versió actual de la distribució és la Linkat 2.1. Si us voleu descarregar una imatge del DVD d’instal·lació, ho podeu fer des d’aquest enllaç. Per altra banda, podeu consultar el manual d’ús, que està molt ben escrit i inclou tota la informació necessària per entendre com funcionen les coses en aquesta distribució. També hi són presents tots els programes que aquesta incorpora i una guia d’instal·lació. Finalment, es pot accedir al fòrum oficial de la Linkat i a l’espai WikiLinkat.
Sota el meu punt de vista, el desenvolupament d’una distribució de GNU/Linux per implementar-la en els centres d’educació primaria i secundària és molt important. Ja està bé que els nens i el jovent creixin envoltats i influenciats per empreses de programari privatiu. Per alta banda, és inacceptable que la Generalitat es gasti els calers comprant números de llicència (que ni tan sols són programes). El projecte Linkat és molt rellevant i se li ha de donar una gran empenta!
7 comments
Skip to comment form
Com dius, el projecte no val una merda si a la vegada la generalitat va firmant acords amb microsoft.
I a nivell personal, linkat no m’agrada gaire. M’hagués agradat més una distro basada en debian.
estic amb KuBe a mitges, he tingut insta?lada i he insta?lat la linkat a pcs de mestres. No és una mala distribució o adaptació, però si la majoria de distros estan basades amb debian i el seu fill ubuntu, des de la generalitat s’hagués tingut que impulsar ubuntu/edubuntu per exemple, sabent que és la comunitat més gran d’usuaris. També es cert que l’empresa que ha desenvoluapt la linkat ofereix un servei professional i als seus fòrums et resolen tots els dubtes i problemes, sigues o no mestre.
he utilitzat i instal·lat Linkat bastantes vegades i sempre he tingut problemes… ja sigui perquè el kernel era antic ( a la 2.0 el 2.6.16 ) o perquè les actualitzacions de Firefox o d’altres programes no són eficients…
I si a més quan treuen noves versions com la 2.1 comencen a premiar a MIcrosoft i a promocionar-lo enlloc de promocionar la nostra propia distribució és per fer-li el buit… ecara que la gent que s’ocupa de la Linkat no en tingui la culpa…
Salut i Programari Lliure!
No l’he provada mai. Per les referències que m’han arribat, hi ha força problemes amb aquesta distribució, però tenen un servei al darrere molt bo.
Estic d’acord amb el Roger. El fet de crear una distribució des de Catalunya, i enfocada a l’àmbit de l’educació és una gran iniciativa.
Respecte del fet que no estigui basada en Ubuntu, (apart de les altres motivacions que hagin tingut per utilitzar OpenSUSE) quan es va començar a desenvolupar Linkat la comunitat Ubuntu no era tan gran.
clar, tens raó, no hi pensava que ubuntu és relativament nova.
La primera versió de la distribució, la Linkat 1.0, va sortir el 12 de setembre de 2006. En canvi, el primer Ubuntu 4.10 (The Warty Warhog) va sortir el 20 d’octubre de 2004. Tenint en compte que els desenvolupadors de Linkat ja hi devien treballar força abans del seu llançament, encara no es devien trobar amb la situació de predominància d’Ubuntu. Suposo que encara no el devia fer servir massa gent.
He vist que tothom coincideix en un mateix aspecte. Linkat hauria de tenir molt més suport per part de la Generalitat. Tractant-se d’un projecte que podria ser importantíssim, i no li fassin gaire cas…
Realment és lamantable que a més del premi que li va donar la Generalitat a Microsoft per la seva gran sensibilitat envers el català, veure http://www.softcatala.org/wiki/Usuari:Marcbel/Laboratori/Notes_de_premsa tal com reflexa la notícia del punt la generalitat fagi acords amb microsoft i decideixi alegrament gastar-se 12 milions d’euros (que és diu ràpid) en quatre anys per adquirir llicències de microsoft quan té a les seves mans la seva pròpia distribució, que no impulsa i que des de fa anys, ha estat en català a diferència d’altres sistemes privatius que encara a dia d’avui no venen en català. Si pensem d’on surten aquests diners, i quins altres usos se’n podrien donar (no cal ser gaire imaginatiu) és un fet intolerable. A part que lliga l’administració pública a una empresa privada i als seus “estàndars” privatius.
Realment, i amb això acabo ja que escriuria pàgines sobre aquest tema, és una vergonya que comunitats autònomes com extremadura estiguin a anys llum en aquest tema amb el seu gnuLinEx, i que tal com diuen ells “La Junta de Extremadura estima que el software libre ahorrará a la región más de mil millones de pesetas por año”