Virtualització

Un cop ja tenim una màquina virtual amb el sistema operatiu instal·lat, veiem que tenim certes mancances. Per exemple, la màquina virtual captura el ratolí, i per deixar-lo anar hem de prémer el botó Ctrl dret. A més, la màquina virtual té poques opcions gràfiques (perquè no té controlador gràfic avançat). No té accés als fitxers propis de la màquina física. I alguns altres.

La majoria d’aquests problemes es resolen instal·lant les Guest Additions que proporciona el mateix VirtualBox. Aquestes Guest Additions són un programa que s’ha d’instal·lar a cada màquina virtual com un programa més. Per a instal·lar-les, primer hem d’arrancar la màquina virtual i, des del menú de VirtualBox de la màquina virtual, seleccionar “Dispositius > Instal·la les Guest Additions…”, com es veu a la imatge següent:

Instal·lació del les VirtualBox Guest Additions

Això ens muntarà un CD virtual a la màquina. Si tenim una màquina virtual amb GNU/Linux, hem d’obrir un terminal i executar:

cd /media/cdrom

sudo ./VBoxLinuxAdditions-x86.run

Si a la nostra màquina virtual hi tenim instal·lat Windows, hem d’anar al CD-ROM i executar el fitxer “VBoxWindowsAdditions.exe”. Un cop instal·lades les Guest Additions, tindrem els següents avantatges:

• Integració del ratolí. El ratolí ja no serà capturat per la màquina virtual, sinó que es comportarà en ella com si fos una finestra més de la nostra màquina principal.
• Carpetes compartides. Podrem compartir carpetes de la nostra màquina principal perquè es vegin des de la virtual (com si fos a través de la xarxa).
• Millor suport gràfic. Si redimensionem la finestra del VirtualBox, es modificarà la resolució de la màquina virtual, podrem activar efectes 3D en sistemes GNU/Linux i altres millores gràfiques.
• Porta-retalls compartit amb la màquina principal.

De tots aquests, l’únic que cal explicar una mica és com compartir carpetes. Amb la màquina virtual aturada, hem de configurar-la per tal que pugui veure certes carpetes. Visualitzem els seus “Paràmetres” i anem a “Carpetes Compartides”. Fem clic al botó per afegir-ne una de nova. Al camp “Ruta cap a la carpeta” hem d’escollir la carpeta de la nostra màquina principal que volem compartir. Al camp “Nom de la carpeta” hem d’escollir amb quin nom volem que es vegi des de la màquina virtual.

Un cop configurades totes les carpetes que volem compartir amb una màquina virtual concreta, l’arranquem. Si la màquina virtual és Windows, per a poder veure la carpeta compartida, hem d’obrir un intèrpret de comandes i executar-hi:

net use x: vboxsvrnom_carpeta

La carpeta compartida la trobarem a “x:”. Si la nostra màquina virtual és GNU/Linux, hem de crear el directori sobre el qual vulguem muntar la carpeta compartida (si no l’hem creat abans), i muntarla:

sudo mkdir /media/nom_carpeta

sudo mount -t vboxsf -o uid=usuari nom_carpeta /media/nom_carpeta

Com a “usuari” hem de posar l’usuari amb que utilitzem la màquina virtual. I amb això tindrem muntada la carpeta compartida, però s’ha d’executar cada sessió. Si voleu que la carpeta quedi compartida per totes les sessions, cal editar el fitxer fstab:

sudo gedit /etc/fstab

I afegir la línia següent:

nom_carpeta  /media/nom_carpeta   vboxsf   defaults,umask=007,gid=46  0   0

Ara sí que la nostra màquina virtual és completa. A la propera anotació veurem com utilitzar dispositius USB des de la màquina virtual.

Un cop tenim instal·lat el VirtualBox, ja podem crear la nostra primera màquina virtual. Obrim el programa des de “Aplicacions > Eines del sistema > Sun xVM VirtualBox” i s’obre la pantalla principal del VirtualBox.

Panell principal del VirtualBox

Per donar d’alta una màquina nova, fem clic a “Nova”. Veurem que l’assistent ens facilita molt la feina. Primer s’ha d’indicar quin nom donarem a la màquina i quin tipus de Sistema Operatiu hi executarem. Després ens demana la quantitat de memòria RAM que li volem assignar.

Assignació de memòria a la màquina virtual

Per a saber la quantitat òptima, primer cal tenir en compte els requeriments del Sistema Operatiu que hi vulguem instal·lar, però d’altra banda, també hem de saber que la memòria que assignem a aquesta màquina s’agafarà a costa de la nostra real. Jo, normalment, agafo un terç de la RAM que té la meva màquina física.

Després, ens demana la mida del disc dur (virtual) que li volguem assignar. Això depen de l’ús que li vulguem donar a la màquina virtual. Per a una de proves, entre 8 i 10 Gb n’hi ha d’haver prou. El disc dur pot ser de mida fixa, o que es vagi expandint si té més necessitats. Jo el prefereixo de mida fixa (per no trobar-me amb sorpreses si comença a créixer), però l’altra opció també és vàlida. Li hem d’indicar que és un disc dur nou. En el nostre disc dur físic, el disc dur virtual serà un fitxer d’extensió “.vdi”.

Amb això, ja tindrem creada la nostra màquina virtual. Des de la pantalla principal del VirtualBox podem canviar algun altre paràmetre important fent clic a Paràmetres. Algun d’interessant és donar una mica més de memòria a la targeta gràfica (amb 64 Mb està bé), activar l’acceleració 3D (si voleu) o activar l’àudio (també si voleu).

Ara ja tenim una màquina virtual. Però no hi té res. Falta instal·lar-hi el sistema operatiu. Per a fer-ho, hem de tenir el CD/DVD o un fitxer “.iso” d’instal·lació del Sistema Operatiu en qüestió (qualsevol distribució GNU/Linux, MacOS, Windows, Solaris, etc.). Per a instal·lar-lo, anem als Paràmetres de la màquina virtual, apartat CD/DVD-ROM i marquem “Munta la unitat CD/DVD”. Li hem d’indicar que agafi el CD/DVD o el fitxer “.iso” d’instal·lació, i acceptem. Amb el botó “Inicia” de la pantalla principal de VirtualBox arrancarem la màquina virtual, i veurem com s’inicia la instal·lació del Sistema Operatiu que hàgim escollit.

Un cop feta la instal·lació del Sistema Operatiu a la màquina virtual, ja la tindreu completament operativa. Abans de tornar a arrancar la màquina virtual recordeu-vos d’anar a Paràmetres i desactivar l’arranc des del CD/DVD-ROM o la iso d’instal·lació que hem utilitzat.

Amb aquesta màquina ja podrem fer gairebé tot, o sigui que ja hi podeu començar a treballar. Només ens faltarà acabar d’afinar-la. Per exemple, de moment quan fem clic sobre la màquina virtual, aquesta capturarà el ratolí, i no en podrem sortir a menys que premem el botó Ctrl dret. A la propera anotació explicaré com arreglar aquest problema i altres.

A l’anotació anterior vaig explicar per sobre com funcionen les màquines virtuals, i ja vaig comentar que explicaria com instal·lar-les amb el programa VirtualBox. Abans que res, cal saber que hi ha dues versions de VirtualBox. A la versió OSE (Open Source Edition) tot el codi és obert. A la versió completa, tot i ser també gratuïta, part del codi no és obert, però té certes característiques que no té la versió OSE. La més important és el suport per a dispositius USB, però podeu veure la llista completa aquí (no és molt llarga).

Si no necessiteu utilitzar dispositius USB a la màquina virtual, la versió OSE és perfecta. A més, es troba en els repositoris d’Ubuntu, de manera que la podeu instal·lar directament per mitjà del Synaptic, o des d’un terminal:

sudo apt-get install virtualbox-ose

Si voleu instal·lar la versió completa de VirtualBox (és la que jo tinc), primer heu d’afegir un repositori a Ubuntu. Per a fer-ho, editem el fitxer sources.list:

sudo gedit /etc/apt/sources.list

Al final del fitxer, afegiu la següent línia:

deb http://download.virtualbox.org/virtualbox/debian intrepid non-free

Després, s’ha d’afegir la clau d’encriptació d’aquest repositori:

wget http://download.virtualbox.org/virtualbox/debian/sun_vbox.asc

sudo apt-key add sun_vbox.asc

Un cop fet això, ja podem refrescar els repositoris i instal·lar VirtualBox.

sudo apt-get update && sudo apt-get install virtualbox-2.1

Un cop instal·lat el programa, el podrem executar des de “Aplicacions > Eines del sistema > Sun xVM VirtualBox”. La seva aparença és aquesta:

Panell principal del VirtualBox

En la següent anotació veurem com crear una màquina virtual al VirtualBox.

Aquesta és la primera d’una sèrie d’anotacions on explicaré per a què serveixen i com instal·lar màquines virtuals. Hi ha diversos programes que permeten tenir màquines virtuals (VMware, Qemu i d’altres), però jo mostraré com fer-ho en VirtualBox per la seva facilitat en la creació i configuració de màquines virtuals, i perquè el seu rendiment també em sembla molt bo. A més, en el seu dia me’l va recomanar en Vicent Cubells, persona de gran criteri en tot el referent a Programari Lliure.

Una màquina virtual pot tenir diverses utilitats. A nivell empresarial permeten reduir despeses (perquè en una sola màquina física hi pots tenir diversos equips virtuals), aprofitar millor els recursos (perquè segurament no totes les màquines virtuals tenen consums elevats alhora) i altres avantatges.

A nivell domèstics, la majoria d’usos són més aviat frikis. 🙂  Actualment, jo utilitzo tres màquines virtuals:

• Una on hi tinc instal·lada la mateixa versió d’Ubuntu que a la meva màquina real. Em serveix per a fer-hi proves “chungues” sense comprometre el meu sistema real, ni les dades que conté. També per a provar programes que no sé si voldré mantenir després.
• Una on hi tinc instal·lada la versió d’Ubuntu que encara no ha sortit (actualment, hi tinc la 9.04 Jaunty Jackalope) per poder veure com va, provar les novetats, etc.
• Una última on hi tinc instal·lat Windows per poder-hi fer les poques coses que no puc fer amb Ubuntu (algun programa relacionat amb la meva feina de consultor de la UOC i l’actualització de mapes del TomTom).
• Algun cop he utilitzat una màquina virtual per provar diferents distribucions de GNU/Linux.

Lògicament, no tinc alhora totes les màquines virtuals en marxa (cadascuna d’elles té assignada una certa memòria, consumeix CPU, etc.). Normalment, les tinc totes aturades (només treballo amb la meva màquina real) i, quan ho necessito (o vull provar), arrenco la màquina virtual que m’interessa.

Però, com funcionen les màquines virtuals? Un cop tenim instal·lat un programa virtualitzador (com he comentat abans, ho explicaré amb VirtualBox) i hem donat d’alta i instal·lat una màquina virtual, sempre que l’executem veurem la màquina virtual com una finestra dins el nostre escriptori. Simplement, en aquesta vinestra veurem que s’hi està executant un sistema operatiu Windows, un altre Ubuntu, un MacOS, o el sistema operatiu que hi haguem instal·lat. És a dir, com es mostra a la captura de pantalla següent, on es veu el meu escriptori Ubuntu amb una màquina virtual Windows en una finestra:

Escriptori Ubuntu amb finestra VirtualBox amb Windows

La màquina virtual funciona com si fos un ordinador normal i separada de la real, amb accés a Internet, per exemple. La màquina virtual no “sap” que està executant-se dins d’una altra, de manera que en principi no tindrà accés a les dades de la màquina principal (tot i que més tard veurem com compartir dades entre ambdues).

A la propera anotació explicaré com instal·lar el VirtualBox en Ubuntu.