Una de les ‘millores’ de les darreres versions de GNOME 3.X va ser la creació del GNOME Online Accounts [GOA a partir d’ara]. La finalitat era (i és) permetre a l’usuari fer servir el seu compte de Facebook/Google/Microsoft/Exchanges/Kerberos al sistema, de forma que podrem aprofitar-nos del xat, documents del google, calendari, etc.
GNOME Online Accounts
La idea és bona. Ara bé, si l’heu fet servir veureu que el resultat és més bé limitat. GNOME continua tenint una dependència inexplicable amb l’Evolution per sincronitzar el calendari i el correu i s’ha de dir l’aplicació ‘Documents’ no és realment útil. Tot i això, els contactes i el xat funciona molt bé.
Les millores arriben molt lentament atès que el GOA forma part del nucli del GNOME. Això suposa que qualsevol tipus de contribució haja de passar per un filtre que pot suposar certs maldecaps, no hi ha altra manera de contribuir que no siga fent-ho a través del GNOME.
Es podria dir que aquesta és una de les raons principals per les quals Ubuntu va decidir crear el seu propi Ubuntu Online Accounts, un programa que fa el mateix que el GOA però que permet la integració de connectors externs fàcilment. Per tant, si un desenvolupador vol afegir algun altre compte, podrà desenvolupar-ho fàcilment sense necessitat de passar per cap filtre.
Dues opcions de comptes en línia a l’Ubuntu
El resultat ha estat que ara a l’Ubuntu tenim dues aplicacions relacionades amb l’Online Accounts. Personalment considere que la limitació per part del GOA de permetre connectors de tercers és greu i un fre important a la participació d’altres desenvolupadors. Desconec si hi ha plans de canvi per al futur, malgrat que s’ha de dir que cada versió nova del GOA millora molt. La darrera notícia que tenim és que podem integrar-ho amb el servei ownCloud.
Ubuntu Online Accounts
Aquí teniu un parell d’articles interessants al respecte:
2 comments
I pels paranoics de la seguretat com jo… Hem de patir una miqueta més per deixar que aquestes dades quedin al SO…? O el risc és el mateix que deixar-les al navegador?
Ummm. Doncs hem de patir més o menys en igual mesura 😛