Directa: Rajoy i la Llei Sinde

Ja fa anys que grans multinacionals intenten acabar amb la llibertat digital a la xarxa, tot i que fins ara nosaltres no n’havíem notat gairebé cap conseqüència. La llei Sinde va fracassar amb el PSOE al govern degut a l’àmplia protesta de la ciutadania, de manera que érem un dels pocs països Europeus que no havia llançat cap pla anti-pirateria a nivell estatal. Però aquesta situació va acabar amb la pujada del PP al poder; El 30 de Desembre en Rajoy va aconseguir de forma sorprenent aprovar l’esmentada llei sense aixecar pols ni crear cap revolució a la xarxa.

I doncs, com s’ho va fer? Entre tant rebombori de les eleccions i de les mesures anti-crisi, és probable que molts de nosaltres ni ens n’adonéssim que al Març aquesta llei ja era vigent. Amb ella, el govern té total llibertat de denunciar un lloc web Espanyol per suposada tinença i publicació de contingut il·legal. No només impedeix la defensa per part del lloc web, sinó que a més a més dóna un termini de quaranta-vuit hores als servidors per desconnectar-se la xarxa. Aquest tipus de lleis s’han estès últimament per Europa i els Estats Units, però ara que la llei Sinde ha arribat a les nostres portes, cal que valorem fins a quin punt apreciem la nostra llibertat a la xarxa.

Un pot argumentar que la pirateria és robar, i en part tindrà raó. Aquells qui treballen en la indústria de la música, el cinema i la tel·levisió no són pas voluntaris i han de cobrar. Però si es vol que tothom pagui, no es poden aplicar mesures a la desesperada com el Cànon digital o la llei Sinde; aquestes dues intenten escarmentar una petita part de la població fent pagar a tothom per igual. I no només això: La pirateria a internet no és de cap manera una justificació per arrencar de socarrel la privacitat a Internet.

Jo accepto que la pirateria no pot continuar com ho està fent fins ara, però no permetré que el meu proveïdor de telefonia fixa dóni permís al govern per saber què faig a tot moment perquè hi càpiga la possibilitat que jo sigui un delinqüent. Ja de pas, col·loquem càmeres de vigilància per tot arreu i ja no podrem ni respirar tranquils.