Cinnamon, un nou entorn d'escriptori per a Linux Mint

Actualment un dels punts de controvèrsia més importants en el món Linux és l’entorn d’escriptori. La decisió d’usar-ne un o altre és molt personal i, tot i que ja hi ha usuaris que ha trobat l’entorn que prefereixen, altres (entre els que m’incloc) anem provant diversos entorns, sense acabar de decidir-nos per cap. Personalment, crec que encara em pesa molt el record del funcionament de Gnome 2, i tot el que provo hi té les de perdre.

Els responsables de Linux Mint, la popular distribució basada en Ubuntu, es van adonar d’aquest fet i estan desenvolupant Cinamon, el seu propi entorn d’escriptori. En realitat no és un entorn completament nou, sinó que han agafat com a base Gnome Shell i l’han adaptat perquè recuperi algunes característiques del seu MintMenú. D’aquesta manera, segons el meu parer, l’entorn recupera les altes quotes d’usabilitat de Gnome 2, però alhora aprofitant les millores que ens oferia Gnome Shell. Podeu veure el resultat a la següent captura de pantalla:

Cinnamon en ple funcionament

Com veieu, tal i com ja passava en versions anteriors de Linux Mint, el funcionament es basa en una barra inferior, on hi tenim les icones d’estat (per la xarxa, l’hora, la bateria, etc.) a mà dreta, els programes en funcionament a la part central i, a mà esquerra, unes llençadores i el botó de menú. Si despleguem el menú, trobarem a mà esquerra unes icones per llençar programes i per apagar l’equip, i a mà dreta podrem trobar qualsevol aplicació, ja sigui escrivint el seu nom o buscant-la en la seva categoria corresponent.

Si voleu tenir accessible de forma més ràpida un programa, des del menú desplegable feu-hi clic amb el botó dret i selecioneu «Add to panel» perquè se us mostri com a enllaç a la barra inferior o «Add to favorites» per tenir-lo a la part esquerra del propi menú desplegable. Per configurar el Cinnamon, hi ha el programa «Cinnamon Settings» (veureu que de moment es poden configurar molt poques opcions).

A més, si us acosteu a la cantonada superior esquerra de la pantalla, on hi ha el símbol d’infinit (∞), es desplegaran les finestres obertes i els escriptoris que utilitzeu, de manera molt semblant al Gnome Shell.

Selector de finestres de Cinnamon

Proveu Cinnamon

Si voleu provar Cinnamon, trobareu uns fitxers «.deb» a la seva pàgina de GitHub. De tota manera, us recomano que seguiu les instruccions següents.

Primer l’instaŀlarem. Si utilitzeu Ubuntu, podeu utilitzar un repositori PPA del Launchpad. Jo m’he instaŀlat Cinnamon mitjançant aquest repositori. Només cal que obriu un terminal i executeu les ordres següents:

sudo add-apt-repository ppa:merlwiz79/cinnamon-ppa
sudo apt-get update
sudo apt-get install cinnamon cinnamon-session cinnamon-settings

En canvi, si utilitzeu Fedora podeu instaŀlar-vos Cinnamon configurant un altre repositori, mitjançant aquestes ordres de terminal:
su -
curl http://repos.fedorapeople.org/repos/leigh123linux/cinnamon/fedora-cinnamon.repo -o /etc/yum.repos.d/fedora-cinnamon.repo
yum install cinnamon

En el mateix enllaç també hi ha instruccions sobre com instaŀlar-ho a openSUSE, però no les veig massa clares (pels comentaris tampoc no sembla que a la gent els funcioni massa) i no ho he pogut provar, o sigui que no tinc clar si són bones o no.

Un cop instaŀlat (ja sigui a Ubuntu o a Fedora) per activar l’utilització de Cinnamon només cal sortir de la nostra sessió d’usuari actual i, a la pantalla on seleccionem el nostre usuari, fer clic al selector de sessió i indicar «Cinnamon». Llavors, entrarem al sistema en l’entorn Cinnamon.

En resum

Tot i ser un programa que encara no ha arribat a la seva versió definitiva, el seu funcionament és molt bo. Les dues mancances més grans que li trobo són dues: No està traduït al català i té poques opcions de configuració. Però espero que això hagi millorat força de cara a la publicació de Linux Mint 13, que hauria de tenir la primera versió definitiva de Cinnamon.