Tots hem sentit a parlar sobre Unity i Gnome 3; i la sensació era que Ubuntu l’havia espifiada escollint Unity, i que Gnome 3 semblava (segons l’enquesta de GNULinux.cat també) ser la millor opció.
Inclús hi havia qui demanava (en to irònic) que a Unity, se l’hi hauria d’anomenar Exodus, en referencia a la gent que s’estava passant des d’Ubuntu fins a altres distribucions com Fedora per tal de poder fer servir Gnome 3 (entorn que per cert, es pot fer servir amb suposada normalitat a la versió 11.10).
Va ser així com davant de la mandra de canviar de distribució i reeducar-me en una distribució diferent, em vaig decidir a actualitzar un portàtil de 13’3″ i un de 15″ a l’última versió de l’Ubuntu. Amb una mica d’escepticisme i pensant: “Si no hem convenç, mantindré el Gnome 2”. Vaig engegar l’ordinador (tot com de costum en les últimes versions, sense massa problema).
La primera impressió va ser el que m’havien dit: no es pot personalitzar pràcticament gens, i es molt senzill, tant senzill que fa cara de ser poc potent. O sigui que vaig tornar a fer servir el Gnome clàssic:
Però un parell de dies més tard vaig pensar: “Donem-li una altra oportunitat”. Vaig engegar amb Unity, i em vaig posar a treballar. Després de les primeres friccions que provoca tot canvi, vaig començar a notar que tenia molt més espai per a fer les meves coses. Això es degut a uns canvis que potser a primera vista no apreciem:
- La barra superior on pots accedir a les aplicacions desapareix.
- La barra inferior on hi havia les aplicacions obertes, també desapareix (tècnicament es converteix en un dock que s’amaga sol a la barra lateral)
- La barra de títol de cada finestra es situa a dalt de tot.
- La barra de menú de cada aplicació, substitueix la barra de títol cada cop que hi passem el ratolí.
Així doncs, de les 4 barres que tenia Gnome 2 sempre obertes per a qualsevol aplicació com a mínim, Unity en fa servir només 1.
Gedit amb el Gnome clàssic: fa servir 5 barres d'espai a dalt, i dues a baix
Gedit amb Unity: fa servir 3 barres a dalt i una a baix
En un portàtil de 13’3″, però també en un de 15″, això es un canvi molt important. Tant important que dubto que canvii a Gnome 3 ni a cap altre sistema, que no em deixi exprèmer aquestes 13’3″ o 15 polzades al màxim com fa Unity.
Recordeu la diferencia que es notava quan tots els navegadors tenien 6 barres de navegació horitzontal (títol, menú, barra de navegació, accessos directes i barra d’estat) i el Chromimium ho va revolucionar fent-ne servir només 3? Doncs la sensació es similar quan fem servir Unity.
Unity es un gran avanç respecte el Gnome clàssic, no només per a netbooks, sinó per a tot tipus de portàtils. L’espai extra i la manera com aprofita l’espai fa que valgui la pena. I sobre Ubuntu, podem esperar a la propera versió on podrem utilitzar Gnome 3 amb la mateixa facilitat que fem servir Gnome Clàssic. O provar una nova distribució, ningú ens ho prohibeix.
Nota posterior: Vaig escriure aquesta entrada abans d’haver provat Gnome 3. Mesos després, inclús tenint instal·lat Gnome 3 en un portàtil de 15″, segueixo tenint Unity en el portàtil. Només trobo a faltar l’efecte Escale integrat a Unity, per a la selecció de totes les finestres.
15 comments
Skip to comment form
Hi ha una falta ortogràfica, diu hem i hauria de dir em.
I exprimir s’hauria d’excriure exprèmer.
Per tal de poder configurar una mica més el unity (tot i que tampoc molt) fa uns dies vaig provar una aplicació dissenyada per uns italians que es diu Myunity, la podeu trobar a https://launchpad.net/myunity. De fet volia col·laborar per fer-ne la traducció al català però vaig una mica perdut…
D’es d’aquí fàcilment ho pots fer 😉
En cas d’aquest problema amb el Gnome 3, només s’ha d’instal·lar un parell d’extensions: Global Menú i Auto Hide Top Menú. S’aconsegueix un resultat molts similar.
Quan és qüestió de gustos, colors.
No ho he provat… però de fet, crec que hi havia personalitzacions del Gnome2, que ja ho feien.
Suposo que per compatibilitat amb totes les versions, la versió per defecte sempre va molt per darrera de les versions modificades. Amb gnome2 quan tothom hi tenia integrat el dock, un efecte Scale en una cantonada com fa Gnome-shell, i alguna cosa més, et segueia venint pelat amb les dues barres a dalt i a baix.
Per a l’efecte Scale, en Unity es realitza a través de la combinació de tecles Super (també coneguda com la de tecla de Windows) + W.
Amb Super + S tenim la vista d’escriptoris virtuals.
Super + T s’obre a la paperera.
Super + (1,2,3,4,5,6,..) S’obre o s’activa l’aplicació que li correspon a la icona del llançador d’Unity.
Super + D mostra l’escriptori (minimitza totes les finestres actives) en Ubuntu 11.04, per a l’Ubuntu 11.10 la combinació és CTRL + ALT + D.
Gracies pels trucs! L’scale es molt útil, això es el que m’agrada mes de Gnome-shell… cosa que per cert, ja tenia amb el gnome2, des de feia 2 o 3 anys…. pero en fi, tot sigui per a que la majoria de la gent també es beneficii de les millores.
Abans feia servir el simple compiz settings (crec que es deia així), pero des de fa dues versions no es pot instal·lar a ubuntu, per associar-lo amb una cantonada. Amb el configurador normal es dificil de fer servir a mes no poder.
Suposo que depèn de la manera de treballar de cadascú, però això de treballar tenint-ho tot maximitzat no és la meva manera de funcionar.. de fet la majoria de gent que conec (que treballem d’això i per tant ens passem el dia davant d’un ordinador) ja fa temps que tenim monitor de com a mínim > 21″-23″… En aquests casos, tenir una barra menú-menuaplicació-widgets-no-sé-què-més, pràcticament inconfigurable, que en funció d’on tens els ratolí t’ensenya uns botons o no, és, per mi, un pas de gegant endarrere en la usabilitat… i total, per guanyar 30 pixels, d’una pantalla que com a mínim en tindrà 1200 d’alt.
Val a dir que, estic d’acord en que part del futur passa per una interfície pensada específicament per portàtils, que efectivament tenen pantalles més petites, però atenció, si el proper “què” dels portàtils és que cada cop més les pantalles seràn tàctils, el Gnome-shell li passa la mà per la cara al Unity en facilitat d’ús tàctil… o sigui que sóc del parer que com no s’espavilin i centrin el seu “target”, a els de canonical aviat no els quedarà gaires usuaris a qui convèncer que el seu nou sistema unity pot arribar a ser usable.
Si, si, tens raó, tot i que al titol de l’entrada menciono la paraula portàtil…
Però no son 30 pixels, son 75 pixels. Per exemple el meu portàtil de 15″ te 1366×768. Cada barra ocupa 25 pixels. Com que Unity fa servir 1 barra en comptes de 4, son 75 pixels, mes o menys el 10% de l’alçada. Un portàtil de 15″ es per exemple un 12% mes alt que un de 13’3″… Amb resolucions menors, la cosa s’accentua, pero ja estariem parlant de netbooks o portatils vells.
Es relatiu, però la diferencia entre fer servir Unity pot ser com tenir el portatil 1’5″ mes alt… Amb els navegadors es notava. I quan estas fent servir un editor de text també es nota.
De fet, jo tinc un ordinador fixe de 24″… i un portatil de 15″. El que em molestava al passar del 24″ al de 15″ era el poc espai que tenia per fer servir l’aplicació que toques. Amb Unity no em molesta tant. I al fixe faig servir Unity principalment perque Gnome-Shell no funciona bé.
Jo, que no l’he usat gaire, l’única diferencia que hi veig és que el menú de les aplicacions està integrat a la barra superior (cosa que al Gnome 2.x ja es podia fer). El llançador no deixa de ser la barra inferior, i al Gnome 2.x -totes- les barres es poden posar en mode d’auto-ocultació. Per tant Unity em sembla una millorada redistribució/redisseny del model d’escriptori «antic» de Gnome. Objectivament no m’agrada la seva poca configuració/personalització directa i personalment no m’agrada la manera amb la qual t’obliga treballar.
Afegiré que el Gnome 3 tampoc m’acaba de convèncer per pantalles petites però en pantalles grans llueix força millor. Crec que a tots dos escriptoris els hi falta maduració. Jo (i suposo que molta gent) estava acostumat a la maduració de Gnome 2.x.
Si… jo feia temps que tenia configurat el Gnome2, amb un dock i l’efecte Scale, i per mi era l’evolució natural. Fàcil d’entendre i molt usable….
Pero les configuracions per defecte els hi costa de canviar, una barbaritat.
Doncs jo portava bastant temps, de fet des que va sortir ubuntu 11.10, fent servir el gnome 3 perqué amb ubuntu 11.04 m’anava fatal, però G3 em va donar problemes de rendiment des del primer dia. Penjant-me programes, fent anar l’ordinador a pas de tortuga, consumint la bateria de manera desorbitada… en fi, fatal, ara m’he tornat a passar al unity i estic més content que unes pasqües!
Curiós! Jo tinc la experiència contrària. Sospite que té a veure alguna cosa amb la targeta gràfica. També he de dir una cosa: GNOME 3.2 a l’Ubuntu fa reinicis cada 2 per 3. Al Fedora no m’ha passat.
A mi gnome-shell al portàtil em va bé, però al fixe les lletres dels menus s’em veuen com si fossin gargots… es un bug conegut, però d’aqui a que l’arreglin…