Recentment he actualitzat un PC que no utilitzo de forma habitual a Ubuntu 11.10, per a poder anar trastejant i alhora col·laborar amb la cerca de errors.
Pel que fa a les novetats que inclou aquest Ubuntu, ja les hem comentat diverses vegades a GNULinux.cat i certament, sembla que Unity fa un (petit) pas endavant i va polint la seva interfície i la forma amb que l’usuari interactua amb ell, tot i que encara no he estat capaç de localitzar coses tan senzilles com la selecció del tipus d’icones (la nova eina d’aparença fa pena) i personalment penso que el centre de programari està prenent un camí perillós (de moment ha perdut bastant de rendiment en favor d’una imatge “millorada”).
El meu neguit però, va sorgir arrel del continu bloqueig del sistema per la pila d’errors que porta la Beta 2 i com aquests errors em bloquejaven l’Unity. Així doncs, una miqueta fart vaig decidir a provar el que feia temps em rondava pel cap i que era inviable a la versió 11.04: Instal·lar Gnome 3 (i no destruir Unity en l’intent).
Des del terminal escrivim:
sudo apt-get install gnome-shell
Un cop acabi de descarregar paquets només cal reiniciar l’ordinador i des del lightDM (el nou selector d’usuari que és brutal pel que fa a velocitat i aspecte) seleccionem la sessió Gnome Shell.
I un cop iniciada la sessió ens adonarem que l’aspecte de la decoració de les finestres és horrible, però això passa perquè Radiance i Ambiance no han estat portats a GTK3 encara i Gnome no pot mostrar l’aspecte, així que el primer que vaig haver de fer jo va ser cercar el gnome-tweak-tool (que ja tenia instal·lat per defecte) i des d’allà seleccionar un altra decoració.
L’Únic problema que m’he trobat ha estat que des d’aquesta eina no puc seleccionar quin tema vull pel Shell, tot i intentar d’instal·lar-ne un parell. Però tot i així reconec que si en algun moment Unity m’havia semblat ràpid, ja no m’ho sembla gens: les accions de Gnome3 són casi instantànies i la resposta davant la tecla Super o dins la cerca d’aplicacions donen una bona lliçó d’agilitat a la interfície de Canonical.
Pel que fa a la quantitat d’errors de la Beta segueix sent important, però ara el sistema ja no es col·lapsa sigui quin sigui l’error i fins i tot puc apagar l’ordinador, cosa que no sé per què amb Unity encara no puc fer!
4 comments
Skip to comment form
El meu comentari serà el més obvi: és difícil de jutjar Unity a una versió beta.
Vaig actualitzar es meu portàtil de la 10.10 a la 11.04 el mes de juny passat i Unity se va instal·lar sense problemes, ni de rendiment ni d’aparença. Els acabats en aquest sentit acostumen a ser bons per part de Canonical. S’únic problema me va sortir amb Emerald, que va deixar de funcionar i el vaig tenir que reinstal·lar.
Canonical mereix, pel ben acostumat que ens té, que confiem en que si hi ha problemes de rendiment els solucionarà i si no, retrasarà es llençament.
O no, espero que no ens decepcioni. xD De totes maneres jo esperaré un o dos mesos abans d’actualitzar es portàtil, pel que pugui passar. :p (No així el PC que ja el vaig alliberar d’aquests tipus d’ecriptoris pesats, gracies a Sabayon (Gentoo) + XFCE)
Tens raó amb que només és una beta, però ja és la darrera beta. Només falta la RC i després ja la versió definitiva. Jo també l’he provat, i estic d’acord amb el Xavi amb que encara no va tot lo fluid que hauria d’anar.
Respecte de lo d’endarrerir el llençament d’Ubuntu, Canonical només ho ha fet un cop, amb la 6.06, que hauria d’haver sortit l’abril del 2006 i va acabar sortint al juny. I crec que ho va fer perquè era una LTS. També es va endarrerir unes hores la publicació de la 10.04 (http://gnulinux.cat/2010/04/ja-tenim-aqui-ubuntu-10-04-lucid-lynx/), però com que es tracta només d’unes hores per motius d’una mala generació de les ISOs, no ho comptarem per al que estem parlant. 🙂
La sensació que em dóna és que ha de ser molt greu l’error perquè Canonical endarrereixi la publicació d’una versió d’Ubuntu. Crec que ja compten que al principi les noves versions no acaben de ser fluides, i que s’acaben d’afinar en una o dues setmanes. Per això molta gent (entre les que m’incloc) no actualitzem de versió fins que no porta unes setmanes de rodatge.
En aquest sentit, Fedora sí que vetlla una mica més perquè la versió que surt vagi fina des del principi, i no li importa endarrerir una data de publicació unes setmanes (és més, darrerament és molt habitual que això passi). Ho he de dir, en aquest aspecte tinc una mica d’enveja als Fedoraires (si és que es diu així). XP
Ho reconec! jo sóc pro-Ubuntu i mai m’han decebut les versions definitives! I la 11.10 té unes quantes eines (com el configurador per a Wacom preinstal·lat que em fan la feina molt fàcil) però admeto que és probable que em quedi amb gnome3 un cop actualitzin a la versió definitiva…
feia temps que no deia res, pero que passa amb les captures de pantalla? XD