A GNULinux.cat ja us hem parlat en diverses ocasions del nucli Hurd, desenvolupat per GNU, i de moment encara en fase experimental. També us vam explicar com instaŀlar en una màquina virtual de VirtualBox Debian Hurd, una de les distribucions que ja posen a la nostra disposició un sistema GNU/Hurd. Fa uns dies, vaig llegir a MuyLinux que ArchHurd ha tret un nou Snapshot del seu sistema, de manera que he decidit provar-lo i explicar-vos com instaŀlar-lo en una màquina virtual. He tret les instruccions de la guia que hi ha a la web d’ArchHurd, però hi ha alguna cosa diferent, perquè no em funcionava tal i com ho comenten allà.
Abans de fer-ho, us volia comentar les meves impressions amb ArchHurd. En aquestes impressions, cal tenir en compte dues coses: Són opinions molt personals, segurament diferents de les que podeu tenir vosaltres si el proveu, i convé recordar que encara és un sistema experimental. He de dir que m’ha agradat molt el funcionament d’ArchHurd. Crec que el sistema funciona molt ràpid (més del que m’esperava, i sobretot molt més ràpid que Debian Hurd). Ara bé, el sistema és molt just de continguts. No li he pogut ni tan sols instaŀlar entorn gràfic. L’únic que porta és l’OpenBox, però no té totes les seves dependències. Si ho comparo amb Debian Hurd, aquell sistema em va semblar que tenia molts més paquets disponibles (i per tant era més complet), però no funcionava tan fi com ArchHurd.
Ara sí, anem a la instaŀlació d’ArchHurd en una màquina virtual. El primer que cal fer és descarregar-nos el seu darrer LiveCD des de la pàgina de descàrregues d’ArchHurd. Llavors, creem una nova màquina virtual. Un cop creada, hi hem de fer dos canvis importants. A la nova màquina virtual hem de canviar la controladora del disc dur (secció «Emmagatzematge» de les propietats), de SATA (per defecte) a IDE. Com a CD/DVD (IDE esclau) hem de muntar el fitxer imatge «debian-L1-hurd-i386-mini.iso» que ens hem descarregat. A més, hem de canviar el dispositiu de xarxa (apartat «Xarxa»), de «Intel PRO/1000 MT» a «PCnet-PCI II». A més, li hem d’assignar el LiveCD que ens hem baixat, i ja podrem iniciar la màquina virtual.
Quan treballem amb ArchHurd, hem de tenir en compte que té configurat el teclat americà, i les tecles no estan exactament on esperem. Per exemple, per escriure «/» hem de prémer «-», per escriure «-» hem de prémer «’», per escriure «=» hem de prémer «¡», per escriure «:» hem de prémer «Ñ», etc. Quan iniciem ArchHurd, arribarem a una pantalla en negre on ens demana «login>». Aquesta pantalla és habitual en Hurd. Ens està demanant amb quin usuari ens volem connectar. Des del LiveCD, només podem entrar amb l’usuari «root» (sense contrasenya). Per tant, li indiquem:
login root
El primer que cal fer és crear els dispositius de les particions on muntarem les particions. Per tant, executarem el següent:
cd /dev
MAKEDEV hd0 hd0s1 hd0s2 hd1
Un cop fet això, ja podem iniciar la instaŀlació, per mitjà de l’ordre següent:
/arch/setup
Amb això, arribarem a la pantalla d’instaŀlació.
Pantalla principal de la instaŀlació
El primer que cal fer és preparar el disc dur, creant-hi les particions (opció 1). Jo n’he creat dues. A la primera li he assignat gairebé tot l’espai del disc, deixant 500MB per a la segona partició. Després, a la primera partició li he posat la marca «Bootable», i a la segona li he assignat el «Tipus» de partició «83 – Linux Swap» (serà la partició d’intercanvi).
Particionat per a ArchHurd
Després he escrit els canvis al disc i he sortit del particionat. En fer-ho, el sistema diu que s’ha de reiniciar la màquina virtual per agafar els canvis en el disc. Així ho he fet. El problema és que en reiniciar-la tornen a no estar creats els dispositius de les particions, de manera que ho tornem a fer i tornem a entrar a la instaŀlació:
login root
cd /dev
MAKEDEV hd0 hd0s1 hd0s2 hd1
/arch/setup
Tornem a entrar en l’opció per preparar els discos durs (1), però en aquest menú ara escollim l’opció 2 per formatar-les. Formatem la «/dev/hd0s1» com a «ext2» i la «/dev/hd0s2» com a «swap». Després, utilitzarem l’opció 3 per a indicar on ha de muntar cada partició. En aquest cas, només cal indicar que la partició «/dev/hd0s1» s’ha de muntar a «/» i que la «/dev/hd0s2» s’ha de muntar com a «swap». Amb això, ja podem tornar al menú principal.
En aquest, l’opció «Select packages» ens pot servir per treure algun dels paquets que s’instaŀla de forma predeterminada amb ArchHurd. De tota manera, tots els paquets que hi ha en aquesta secció són del core, i he preferit no treure’n cap. De tota manera, cal entrar en aquesta opció per tal que l’instaŀlador sàpiga que estan tots seleccionats. Per tant, entrem-hi, comprovem que està tot seleccionat i tornem al menú inicial, on escollirem l’opció «3 – Install System». Això durarà una bona estona.
Procés d'instaŀlació
Quan acabi hem de reiniciar la màquina virtual, però el que realment ens interessa és instaŀlar-hi el Grub perquè el sistema ArchHurd es pugui iniciar per sí sol (de moment ho està fent gràcies al LiveCD). Quan entrem a la pantalla del Grub on ens diu a quin sistema volem entrar, premem la tecla «c» per entrar a la consola del Grub. Aquí, executem les ordres següents:
find /boot/gnumach
root (hd0,0)
setup (hd0)
halt
Això tornarà a aturar-nos la màquina virtual. En aquest punt, tornem a entrar a les seves propietats i, a la secció «Emmagatgematge», li traiem el LiveCD. Tornem a iniciar la màquina virtual, i ara ja ho farà el nostre sistema acabat d’instaŀlar. Comença ara la tasca de configuració del sistema, força semblant a la de qualsevol sistema Arch (encara que no exactament igual). El primer que farem és iniciar (activa i passivament) el traductor «pflocal»:
touch /servers/socket/1
settrans -fgap /servers/socket/1 /hurd/pflocal
Abans de continuar, per a editar els fitxers utilitzarem el «nano», que bàsicament funciona de la manera següent: Per obrir un fitxer només cal fer «nano nom_fitxer», i podrem editar el seu contingut fàcilment. Si volem sortir del fitxer, només cal que fem «Ctrl+X» i ens preguntarà si volem desar els canvis. Si volem acceptar-los teclejarem «S» i premerem un «Ener». En cas que vulguem rebutjar els canvis, haurem de teclejar «N».
Ara, editarem el fitxer «/etc/rc.conf». Recordeu que cal fer-ho amb l’ordre següent:
nano /etc/rc.conf
Amb això, li estem dient que utilitzi el locale català (de moment no està generat, però ho farem més endavant). Al principi del fitxer, hi ha una línia que comença per «LOCALE=». La substituïm pel següent:
LOCALE="ca_ES.UTF-8"
A més, aquest fitxer té diverses seccions. A la secció «CONSOLE» hi trobarem una línia que comença per «CONSOLEMOUSE=». La substituïm pel següent:
CONSOLE_MOUSE=pc_mouse
Després, anem a la secció posa «NETWORKING», i cerquem la línia que comença per «HOSTNAME=». Li posem el nom que vulguem a la màquina virtual. En el meu cas he posat:
HOSTNAME=gnulinux
Ara fem «Ctrl+X» per sortir del fitxer, amb l’opció «Y» per desar els canvis i finalment prement «Enter». Ara, activarem els repositoris «testing», per tenir el sistema una mica més actualitzat. Per a fer-ho, editem el fitxer «/etc/pacman.conf» i eliminem el signe «#» que hi ha al davant d’aquestes dues línies:
#[testing]
#Include = /etc/pacman.d/mirrorlist
Per acabar de configurar els repositoris, escollirem quin utilitzar. si editem el fitxer «/etc/pacman.d/mirrorlist», trobarem tot de línies que comencen per «#Server =». Només cal treure la «#» d’una d’aquestes línies (jo utilitzo el primer d’Alemanya) i desar els canvis. Tot seguit, generarem el català per a l’ArchHurd. Editem el fitxer «/etc/locale.gen». Anem a la línia que posa «#ca_ES.UTF-8 UTF-8» i li traiem la «#» inicial. Desem els canvis i, des del terminal, executem l’ordre següent perquè generi el locale català:
locale-gen
Posteriorment, configurarem la xarxa. Editem el fitxer «/etc/hosts». A la línia que comença per «172.0.0.1» afegim al darrere el nom de màquina que hem indicat anteriorment al fitxer «rc.conf». En el nostre cas, la línia quedarà així:
172.0.0.1 localhost.localdomain localhost gnulinux
Desem els canvis i editem el fitxer «/etc/resolv.conf». En aquest, substituïm la línia que comença per «nameserver» per aquestes dues (que ens posarà els DNS de Google):
nameserver 8.8.8.8
nameserver 8.8.8.9
Ara sí, ja podem engegar el traductor de xarxa. Primer, creem el fitxer sobre el qual iniciarem el traductor:
touch /servers/socket/2
I després iniciem el traductor (actiu i passiu) amb aquesta ordre (és una sola línia):
settrans -fgap /servers/socket/2 /hurd/pfinet -i eth0 -a 10.0.2.15 -g 10.0.2.255 -m 255.255.255.0
Un cop iniciada la xarxa, segurament ens interessarà obtenir i instaŀlar les darreres actualitzacions de programari:
pacman -Syu
Un cop actualitzat el sistema, segurament el millor és aprofitar per reiniciar-lo:
reboot
Amb aquest sistema, ja podem començar a treballar. Per exemple, podem canviar la contrasenya de l’usuari «root»:
passwd
O també podem crear un usuari («gnulinux»), assignant-li els grups «users» i «wheel» (aquest darrer és el que aprofitarem per donar-li permisos de «sudo»:
useradd -m -G users,wheel -s /bin/bash gnulinux
Li canviem la contrasenya:
passwd gnulinux
Instaŀlem el paquet «sudo»:
pacman -Su sudo
Per donar permisos de «sudo» a l’usuari «gnulinux» que hem creat (en realitat li donarem a tots els usuaris del grup «wheel»), cal executar l’ordre següent:
EDITOR=nano visudo
Això ens entrarà en edició en un fitxer. Hem de treure la «#» que hi ha a l’inici de la línia següent:
# %[wheel] ALL=(ALL) ALL
Sortim desant els canvis. Quan reiniciem la màquina virtual, podrem entrar amb l’usuari creat posant «login gnulinux» en comptes de «login root».
Com he començat al principi de l’anotació, jo no he pogut instaŀlar-hi entorn gràfic, perquè mancaven dependències. En principi, s’hauria de fer amb l’ordre següent (amb «sudo» davant si heu entrat amb l’usuari «gnulinux»):
pacman -Su openbox xorg xf86-input-keyboard xf86-input-mouse xf86-video-vesa
Però com dic, a mi em troba massa paquets que no pot baixar-se.
Bé, sigui com sigui, amb aquestes instruccions podreu provar el sistema ArchHurd. Si voleu provar-lo saltant-vos tot el procés d’instaŀlació, com ja és habitual, hem creat una imatge de VirtualBox amb ArchHurd ja instaŀlat. Podeu descarregar-lo d’aquest enllaç:
Recordeu que a la nostra guia de VirtualBox hi ha les instruccions per a utilitzar aquestes imatges virtuals. A més, trobareu imatges virtuals amb molts altres sistemes a la nostra pàgina de discos per a VirtualBox.
Deixa un comentari