Segur que molts de vosaltres ja coneixeu l’editor de text Vim, conegut per la seva rapidesa i funcionalitat però també per la seva dificultat. Tot i que es pot col·locar entre els editors més poderosos de Linux, junt amb altres com Emacs, començar a usar-lo és complicat ja que no és gens ortodox. Utilitza les tecles h,j,k i l per moure la posició del cursor, per exemple.
Però un cop n’aprens, editar text es fa molt més fluid i fàcil. Doncs bé, un programador va decidir que li agradaven tots dos Firefox i Vim i va crear una extensió per al Firefox anomenada Vimperator. L’objectiu d’aquesta és senzill: Ens facilita l’ús del Firefox utilitzant-lo com si fos el Vim. En altres paraules, sense necessitat del ratolí.
Aquí en tenim una captura:
El Vimperator també té, entre altres qualitats, l’ús de la tecla «:» per a executar comandes, ja siguin per canviar configuracions, recarregar pàgines en massa, guardar pàgines web al disc, etcètera. En general, si ja feu servir l’editor de text Vim us serà molt fàcil.
9 comments
Skip to comment form
Hola Daniel,
Em sembla que el Vimperator no té massa desenvolupament darrerament, i està essent substituït pel Pentadactyl. Podries incloure les dues versions.
A mi em sembla particularment útil no només la navegació amb “f” o “F”, sinó tambe com obrir noves pestanyes “t” o els “quickmarks”, que són com “bookmarks” però que es poden obrir amb una simple tecla.
Finalment, i ja que parlem de vim (però en podria ser qualsevol altre), no està de més recordar l’extensió “It’s all text”, que permet que en els camps de text puguis fer servir el teu editor preferit. A mi m’és molt útil.
Merci per l’article.
Hola, Xavi.
És estrany el referent al Vimperator/Pentadactyl. Segons el que indiquen en aquest darrer connector. Segons indiquen a la descripció del Pentadactyl, és la nova generació del Vimperator, feta pels seus mateixos desenvolupadors. Per tant, encaixaria amb el que estàs comentant. Però en canvi, la darrera versió de Vimperator és més recent que la de Pentadactyl. A més, Vimperator és compatible amb Firefox 5, però el Pentadactyl no ho és.
Per cert, Daniel. Gràcies per l’article. 🙂
Cert Uri (em prenc la llibertat també d’escapçar-te el nom 🙂 )
No sé ben bé què pensar-ne.
En tot cas, Oriol, celebro no estar sol fent-lo servir. A vegades m’hi sento, fent servir aquestes extensions. Per cert, et decantes per Vimperator o Pentadactyl?
Encara no he utilitzat mai el Pentadactyl. L’he sentit per primer cop amb el teu comentari. M’ha cridat l’atenció, i per això he buscat informació. 🙂
Ara mateix, com que utilitzo Firefox 5 a tot arreu, en principi no puc utilitzar el Pentadactyl. Miraré de baixar-me’l i modificar el complement internament per dir-li que és compatible amb Firefox 5 (la majoria de cops, amb això n’hi ha prou perquè funcioni). A veure què tal va. Ja de pas, em sembla que faré una anotació explicant com fer-ho.
Per cert, si tu també ets usuari habitual de vi, fa temps vaig escriure a la nostra documentació un resum de les ordres que hi utilitzo més habitualment:
http://gnulinux.cat/documentacio/utilitzacio-del-vi/
Potser hi trobes alguna opció que no coneixies, o potser ens en pots comentar alguna que hi trobis a faltar.
Salut!
Si us agraden aquests dos, potser podríeu mirar Uzbl. És un navegador extremadament ràpid i lleuger que és compatible amb flash, java, etcètera i que, per defecte, no té cap mena de barra d’eines i només té una «status bar» per a llançar comandes com el Vi/Vim. Me l’he mirat i és molt bo, però fa servir tecles i comandaments molt diferents als dos que dieu i em faig un lio enorme :S
Què faríeu, quedar-vos al món Firefox o anar amb Uzbl? També cal dir que aquest segon és enfocat a programadors o experts, ja que te’l pots instal·lar complet o només la base, a sobre de la qual tu escrius les teves extensions (gestor de baixades, visualitzador de pdf’s en línia, navegador de fitxers, etcètera).
[Edit]: M’he oblidat de dir que aquest és un projecte d’Arch linux (evident :)) i que els seus dos objectius són fer un navegador versàtil i que s’acosti el màxim als principis Unix: Fer només una cosa i fer-la bé, i ser prou flexible com per adherir-te als altres programes i treballar amb ells en paral·lel.
No havia sentit parlar d’Uzbl. 🙂 M’agrada el fet que sigui tan lleuger, però el trobo una mica complicat. Suposo que deu ser com el propi vi, que és difícil d’aprendre al principi, però que quan t’hi fas vas molt més ràpid que amb altres eines. de tota manera, tot i que m’agrada poder utilitzar comandes de vi amb el Vimperator, també m’agrada poder-les combinar amb clics del ratolí (per dir-ho d’alguna manera). 🙂
Uzbl també funciona amb el ratolí al 100%, el problema principal és que al no tenir barres d’eines predefinides seria un xic complicat. Però et podries escriure tu les teves pròpies, o fer servir els scripts que altra gent hagi fet.
De fet, si instal·les només uzbl-base, només et ve una pantalla quadrada amb una barra per a les comandes, i no tens cap mena d’afegit. Llavors, si ets programador, tu mateix pots fer totes les extensions i coses extres 🙂
Però no té res a veure amb el Vimperator, ni a nivell intern (firefox) ni a nivell extern.
Ja he provat el Pentadactyl, i no m’acaba d’agradar. No tinc clar si és perquè, tot i que l’he «forçat» per poder-lo utilitzar amb Firefox 5, realment no hi és del tot compatible. Ho dic perquè no trobo del tot la manera de fer-lo funcionar (apart de la «/» per cercar, que sí m’agrada més com funciona que aquesta mateixa opció del Vimperator).
Ep,
Avui m’he trobat que Gentoo havia incorporat Firefox 5 i el pentadactyl m’ha deixat de funcionar. O sigui que també m’he vist forçat a tornar a Vimperator i de moment n’estic content. Ha millorat des de la darrera vegada que el vaig fer servir.
El “uzbl” sí que l’he provat i té força futur. De tant en tant li torno a donar una oportunitat i canvia molt ràpidament. Ara, cal un temps molt més llarg d’adaptació. Però realment es poden automatitzar molt més algunes tasques.
De tota manera, insisteixo, el complement perfecte del Firefox pels qui fem servir vim és 1) Vimperator i 2) It’s all text. Feu-li confiança i proveu-ho.