Per tots aquells qui ja havíeu matat la Linkat (como jo mateix havia fet), ara heu d’empassar-vos les vostres condemnes i enlluernar-vos amb la recent eixida del forn: Linkat 4.
Linkat 4 està basada en OpenSUSE 11.2 (va publicar-se a finals de 2009) i continua centrant-se en ser una distribució completa per a l’entorn educatiu. Les principals novetats i característiques són:
- La possibilitat de baixar un Live-DVD o Live-USB per provar-la fàcilment sense haver de tocar res al nostre ordinador. Hi ha unes instruccions detallades per a muntar-la en una clau USB.
- Servidor de comunicacions Linkat amb funcionalitats de servidor cau (proxy-cache), filtratge de pàgines i serveis web, balanceig automàtic de càrrega entre múltiples línies ADSL, priorització de serveis, validació d’usuaris amb OpenRadius, etc. El servidor incorpora diversos assistents i utilitats que en faciliten la configuració des del propi centre docent.
- Nou servidor de terminals lleugers LTSP que millora el rendiment i amplia la compatibilitat amb maquinari antic, com ara els ordinadors IBM Aptiva. També és més fàcil d’instal·lar i configurar, mitjançant assistents.
- Millores en el servidor de centre per facilitar la seva gestió remota, deixant en mans d’un usuari administrador del centre (lnadmin) les operacions més habituals de manteniment.
Una de les característiques més interessants és la possibilitat de fer diferents configuracions als perfils dels usuaris segons l’estadi educatiu (infantil, primària, secundària). La sincronització d’usuaris es fa amb Saga, un programari desenvolupat per l’xtec per a la gestió dels procediments acadèmics, administratius i de gestió econòmica del centre.
Aplicacions educatives de la Linkat
He provat la versió Live-DVD i funciona correctament, però he estat capaç d’instal·lar-la al disc dur perquè no trobe enlloc la contrasenya de root que demanar en provar d’instal·lar-ho. Per altra part, he provat a baixar la versió per instal·lar directament i ha fallat durant la instal·lació (no tinc clar si per un error en la imatge que m’he baixat).
- Enllaç | Anunci oficial
- Enllaç | Documentació
- Descàrrega | Linkat 4.0
Linkat basada en OpenSUSE, a contracorrent
La raó per la qual Linkat fa servir OpenSUSE i KDE es troba probablement en Francesc Busquets, el desenvolupador del famós programari educatiu JClic; probablement també va haver-hi algun acord amb Novell.
La decisió va ser realment sorprenent atès que totes les comunitats autònomes de l’Estat havien decidit fer servir Debian com a distribució base (i més tard Ubuntu) per crear les seues pròpies distribucions. Extremadura i Andalussia van saber compartir recursos (no sé si també Castella-la-Manxa) per tal d’aprofitar allò que feien els altres.
Al País Valencià es va aprofitar cert programari, però sembla que el desenvolupament anava per separat, tot i que amb Debian i GNOME. La decisió de fer servir una distribució base diferent és completament legítima, però.
Això sempre deixa lloc a la mateixa qüestió:
No haguera estat millor que País Valencià i Catalunya hagueren pagat Canonical per crear una distribució a mida i aprofitar per traduir programari i millorar l’estat de la variant valenciana? Quants diners s’ha gastat la Generalitat en crear la distribució Linkat? I Lliurex?
16 comments
Skip to comment form
Sempre hem de lamentar que les institucions no pensin una mica abans de pendre decisions d’aquest caire (a més, sabem que les “genes” no es tenen gaire apreci….). L’únic que aconsegueixen així és que el seu programari no sigui tan atractiu com podria arribar a ser, i per tant, a vegades no poden competir amb les distribucions més famoses…. una autèntica llàstima
Quanta raó tens amb l’última qüestió que planteges, Pau. Però com diu el Xavi, malauradament, no hi ha bones relacions entre les dues administracions autonòmiques. I pel que fa a millorar l’estat de la traducció valenciana sabem que els nostres dirigents no estan gaire per la modalitat ca_valencia 🙁
Només un detall, així com les primeres edicions de la Linkat incorporaven els escriptoris Gnome i KDE, si no m’equivoco, fa temps que la Linkat només incorpora l’escriptori Gnome (la captura que acompanya el teu apunt és un Gnome), no KDE com dius cap al final de l’apunt.
Gràcies, sisco. Ho havia corregit a una altra part del text però m’havia deixat el final (ho he comprovat en instal·lar la distro).
Fora d’Espanya i dintre del mon científic no utilitzen Ubuntu o Debian com eina de treball.
Treballo en una universitat, i tot estudiant o docent que ve de fora fa servir principalment openSuSE o Fedora. Segons diverses converses que he mantingut, les raons principals per no optar per Debian com a eina de treball es basa en l’us de software una mica més antic. Encara que es poden fer servir altres branques de software, penseu que un docent o simplement un estudiant busca obtenir un sistema eficient i útil per la seva feina sense tenir que barallar-se amb el sistema cada vegada que vol fer un canvi al sistema, i parlo de software no tant estàndard com l’educatiu.
Debian pel contrari si te un manteniment molt llarg, opció valorada i molt per la comunitat científica i educativa, i qüestió no resolta a Ubuntu, que encara que te les seves versions LTS no s’actualitzen llibreries importants per l’actualització a posteriori del programari científic, apart de que no segueix els estàndard LSB i FHS com d’altres.
Personalment, i a partir de la meva experiència mantenint un parc de 500 ordinadors aproximadament amb una versió de Kubuntu i software científic de tot tipus … he de donar-lis la raó, ja que m’he trobat moltes vegades amb aquests problemes.
Això no vol dir que Debian o Ubuntu no siguin una excel·lents distribucions (Debian, per mi la millor), però segons l’àmbit d’ús una distribució es més adient que una altre.
No ho tinc clar. Entenc que la inèrcia haguera pogut fer que Andalussia, València i d’altres hagueren triat per basar-se en Debian a l’hora de crear les seues distribucions pròpies. Però també s’ha de dir que la diferència entre fer servir una distribució o altra no ha d’ésser tan gran si només la Generalitat de Catalunya va decidir fer servir OpenSUSE.
Kubuntu i KDE, KK. Això és l’únic que puc dir.
Recorda, que fins i tot Mark Shuttleworth va dir que feia servir Kubuntu com a desktop particular (suposo que per donar també publicitat)
Deixant de banda les guerres entre preferències personals, a la meva opinió no em referia a errors d’escriptori, em referia a errors sobre la base de Ubuntu/Kubuntu/Xubuntu …., i es deu a que si necessites actualitzar una llibreria de sistema important, normalment dona problemes. Això es degut a fer servir una base estable de Debian més “paquets” inestables per modernitzar la distribució.
No és una estratègia dolenta de cara a tenir un bon sistema d’escriptori, però sí es una mala tria de cara a un escriptori professional.
Es per aquest motiu, que la nova Linkat no es basa en l’últim desenvolupament d’openSuSE, la 11.4, sino sobre una base més consolidada en el temps i sobre la que s’han fet nombroses pobres amb software educatiu i científic.
L’opció triada per altres comunitats no s’enmarquen dintre de una distribució tan completa i complexa com la Linkat, que no només ofereix un escriptori, sino que al mateix temps ofereix la possibilitat d’instal·lar clients lleugers, servers dedicats, etc …. de una forma fàcil.
Tens tota la raó en el tema de l’empaquetatge.
Una de les coses que em sap greu és que la traducció catalana no es veja reflectida a l’OpenSUSE oficial que podem baixar els usuaris normals… 🙁
Softcatalà dona suport a Fedora i Mandriva (si no recordo malament), per tant la mateixa feina de traducció serviría per openSuSE, es més, aquesta feina ja la fa Linkat, y el fitxers “.po” tant de sistema com aplicacions es poden oferir a Novell.
Carles, però l’instal·lador i moltes eines pròpies d’OpenSuSE es troben parcialment traduïdes.
Hmmm….vols dir que l’instal·lador de Linkat no es el mateix que fa servir OpenSuSE?, o … encara que sigui el mateix … no està traduït completament?. De totes formes, com cada programa, ha de tenir el seu fitxer base *.po en anglès, i es pot traduir igualment. De fet, jo ho he fet per la mateixa Kubuntu (la 8.04 i 9.04). Suposo que al no tenir una comunitat pròpia catalana fa que aquesta traducció encara sigui incompleta. Ja et diré alguna cosa si m’animo a traduir-lo, ara estic ficat en mil coses.
Bones,
ara m’heu fet dubtar… Jo em vaig passar a linux (al 2006) amb ubuntu i n’estic molt content, de fet a qualsevol persona que m’ho pregunta li ho recomano, és senzill d’instal·lar i de gestionar i està bastant actualitzada. Al seu dia em va semblar la millor opció. Ara em parleu de Fedora. Si bé al principi, abans de passar-me a linux m’ho vaig plantejar vaig desestimar l’opció, em va semblar més intuïtiu fer-ho amb Ubuntu. Treballo en el món educatiu (infantil, primària, secundària…) i sempre he recomanat Ubuntu, ara no sé si passar-me a Fedora a veure què passa (i així tenir una altra visió) o quedar-me amb Ubuntu…
Bones,
“Quants diners s’ha gastat la Generalitat en crear la distribució Linkat? ”
Doncs el mateixos (més o menys) que les respectives juntes per fer Linex i Guadalinex (i la resta), que derivi d’ubuntu no siginifica “coste cero”.
Jo crec que la qüestió és fer servir progamari lliure a l’educació, sense deixar de banda el suport els professionals dels centres, que no són informàtics i no oblidar la defensa de la neutralitat tecnològica. Dona igual d’on derivi la distribució…
Bé, realment quan em preguntava això no era per fer una comparació amb altres distros semblants, sinó amb el fet que possiblement haguera estat millor demanar-ho a la gent de l’Ubuntu o de l’OpenSUSE per tal que creen una distro enfocada a l’educació (tot i que ja existeix…).
Hola,
Pau, com bé has explicat, ja existeixen aquestes distribucions, Edubuntu i openSuSE Education L-i-f-e. N’hi han moltíssimes més, i la més antiga si no recordo malament és Skolelinux (Debian Edu).
Alfred, tal o com diu l’Oscar, dona igual utilitzar una distribució o una altre, la consideració es fer servir tant com es pugui software lliure (que a vegades no es pot).
En els meus comentaris només volia reflectir la costum que tenim aquí a Catalunya i a Espanya per fer servir Ubuntu i derivats, en contrapartida al costum exterior, on predomina Fedora i openSuSE. De totes formes, totes les distribucions son iguals, si es té un mínim de coneixement de GNU/Linux, i un es sent còmode en un entorn al cap de poc temps de “trastejar” una distro.
Jo parlo més concretament del mon universitari, encara que jo mateix he fet una distro derivada de kubuntu per la meva facultat, i també per raons de “usabilitat” de cara al alumnes que no en saben res de Gnu/Linux.
Hola noi, tinc un problema , en el programari linkat no puc veure cap pel·lícula ni puc obrir el vcl em diu que falten uns codecs.. com ho puc fer?
Hola ester,
Quina versió de Linkat estàs fent servir?