Programari lliure i secessionisme lingüístic

• Aquest article va ser publicar al número 207 del setmanari «La Directa» (desembre de 2010)

La llibertat que dóna el programari lliure per poder modificar el codi font dels programes per millorar-lo i compartir-lo també inclou la llibertat de crear noves traduccions. Gràcies a aquesta característica, la presència del català en les noves tecnologies ha deixat de dependre de la bondat i l’interès de grans companyies com Microsoft, Google o Apple.

La llibertat de traducció, però, també pot comportar alguns inconvenients com és l’avenç del secessionisme lingüístic. Ara fa 5 anys, en Toni Hermoso, membre de Softcatalà, va rebre un correu d’en Francesc Felipe, d’Escola Valenciana. En Francesc comentava a en Toni que a la pàgina de baixades Firefox havia aparegut una «traducció valenciana», i que havia pogut comprovar que aquell no era un valencià normatiu. En obrir el programa es va trobar paraules com «Archiu», «Punchar», «Finalisar», entre d’altres.

En Toni va iniciar en aquell moment els moviments per provar de fer fora aquella traducció secessionista que es trobava a la pàgina principal del Firefox. Va ser un procés complicat: no era fàcil explicar el tema del secessionisme lingüístic a la gent d’altres països que res hi tenien a veure. Finalment, per aconseguir fer fora aquella traducció de la pàgina principal, es va haver de crear un paquet alternatiu del Firefox en valencià, aquesta vegada normatiu, per evitar que la paraula «valencià» portara a la secció del paquet en valencià no normatiu. Després de 5 anys el valencià no normatiu encara continua present entre les extensions del Firefox. Degut a la llibertat de traducció, no és possible fer-lo fora.

El problema real va arribar més tard. Aquesta mateixa gent que havia traduït el Firefox a un valencià no normatiu, va començar a traduir més programes: l’eMule, l’OpenOffice.org, l’Abiword, el Filezilla i molts altres que ja tenien una traducció en català general. Llavors l’única manera de fer fora aquelles traduccions només podia ser una: donar una traducció valenciana normativa. Si no, els desenvolupadors no es mostraven disposats a eliminar la traducció no normativa.

Es va iniciar d’aquesta manera un procés d’adaptació al valencià de gran part dels programes que es traduïen al català general. Això, però, no era cap novetat en el món de la localització de programari, els anglesos portaven adaptant els programes en anglès americà a l’anglès britànic des de feia anys, cosa que també es fa amb les diferents variants que tenen les traduccions a l’espanyol (variant d’Espanya i de diferents països de Sud-Amèrica).

L’adaptació de programes del català general a la variant valenciana es va fer (i es fa) tenint cura de preservar en tot moment la unitat lingüística: el nom identificatiu que es va triar per als programes en variant valenciana va ser «Català (valencià)» alhora que es van redactar uns criteris d’adaptació que van tindre com a principal impulsor en Robert Escolano, tècnic lingüístic de la Universitat d’Alacant. A més, aquesta ha estat una iniciativa que ha servit per impulsar el programari en català al País Valencià.