Ahir va ser alliberada la versió 0.5 d’aquest programa que permet configurar el sistema.
És un programa especialment útil per als nouvinguts, ja que permet modificar el sistema operatiu, instal·lar aplicacions, actualitzar el sistema i personalitzar-lo d’una manera senzilla.
NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.
Existeixen tota una sèrie de programes que ens permeten utilitzar el comandament de la Wii en sistemes GNU/Linux. En aquesta sèrie de tres anotacions us intentaré explicar què podem fer amb ell. En aquest primer article, explicaré què necessitarem, com es comunica el comandament amb el nostre ordinador, quins detectors de moviment té, etc. És a dir, veurem les bases del comandament de la Wii. També veurem com podem comprovar que el nostre sistema detecta el comandament i cadascun dels seus botons i moviments. En el segon article veurem la que segurament és la part més interessant, com utilitzar el comandament de la Wii amb el nostre ordinador per tal de poder-lo utilitzar, per exemple, en les nostres partides a l’OpenArena (molt divertit amb el comandament de la Wii) o en fer presentacions. En el tercer article us explicaré alguns programes curiosos, que tenen utilitats ja molt específiques, però que encara estan una mica verds (com he comentat, els programes més útils estaran a la segona anotació).
El comandament de la Wii es comunica amb la consola de vídeojocs per mitjà de Bluetooth. Aprofitarem aquest fet per comunicar el mateix comandament amb el nostre ordinador. Per tant, és imprescindible que el nostre ordinador tingui un dispositiu de Bluetooth (intern, connectat per USB, o com sigui).
Comandament de la Wii, Nunchuck i "clàssic"
Del comandament de la Wii, podrem detectar qualsevol dels seus botons. A més, també ens funcionarà amb el Nunchuck. Per últim, tot i que jo no ho he comprovat, també ha de funcionar amb un comandament de Wii “clàssic”, tot i que segurament ens interessa més el comandament habitual de la Wii. 🙂
Apart dels botons, el comandament de la Wii té altres controls que no veiem directament. D’una banda, tant el comandament com el Nunchuck tenen sistemes per a detectar si estan en posició completament horitzontal, o si tenen alguna inclinació, tant si és inclinat “endavant” o “enrere” com si l’inclinem “a dreta” o “a esquerra”. No només detecta si s’inclina, sinó també amb quin angle.
Per últim, el comandament té també un detector d’infraroig (el Nunchuck no el té) a la part frontal. Aquest detector necessita dos punts de referència per saber on està apuntant. Això ens servirà per saber quan estem apuntant a la pantalla, i a quin punt concret. Quan juguem amb la Wii, els punts de referència són la barra que posem a sobre (o a sota) del televisor. Aquesta barra realment només té dues bombetes infraroges que emeten contínuament per tal que el nostre comandament “sàpiga” on està apuntant.
Com hem comentat abans, per tal de poder comunicar-lo amb la Wii, necessitem que el nostre ordinador tingui un dispositiu de Bluetooth. Només amb això, ja podrem utilitzar tots els botons i detectors del comandament, excepte el detector d’infraroig. Amb això en tindrem prou per a la majoria de jocs. Però per a utilitats com a l’hora de fer presentacions, on ens interessarà que amb el comandament puguem apuntar a un indret de la pantalla que ens interessi, també voldrem que ens funcioni el detector d’infraroig.
Per tal que ens funcioni, necessitarem els dos punts de referència que he mencionat abans. Si ho volem fer de forma casolana, podem posar-hi fins i tot dues espelmes (també emeten llum infraroja). També podem muntar-nos una barra amb dues bombetes (extretes de comandaments a distància de televisors que ja no utilitzem) unides per una pila. Si no ens hi volem matar massa, podem utilitzar la mateixa barra de la Wii, encenent la Wii per tal que hi passi corrent o, com he fet jo, comprar-nos una barra d’infraroig que funcioni amb piles. 🙂
Per a comprovar com detecta el nostre ordinador tots els botons i detectors del comandament, només ens hem d’instal·lar el paquet “wmgui” a través de Synaptic. Si ho preferim, també ho podem fer des d’un terminal:
sudo apt-get install wmgui
Podrem executar el programa Wmgui, que ens permetrà fer totes aquestes comprovacions, des del menú “Aplicacions>Accessoris>Wmgui”.
Pantalla principal del Wmgui
En aquesta pantalla, podem visualitzar diversos apartats. El primer que hem de fer és interconnectar el comandament amb l’ordinador. Ho farem des del menú “File>Connect”. Ens apareixerà una finestra on ens indicarà que hem de prémer els botons 1 i 2 del comandament, i fer clic a “D’acord”. Ara ja tenim el comandament connectat. Si premem els botons del comandament, veurem com s’encenen els botons corresponents al Wmgui. Però de moment no detecta res més.
Si volem veure el funcionament dels detectors d’inclinació del comandament, hem d’activar el menú “Settings>Acc. Data”. Si, a més, volem comprovar el funcionament del detector d’infraroig, hem d’activar “Settings>IR” (si no tenim barra d’infraroig, podem apuntar el comandament cap a alguna bombeta halògena que porti una estona encesa). Per últim, si activem “Settings>Extension Data” visualitzarem el funcionament de tots els controls del Nunchuck (tant els botons com la roda i els seus detectors d’inclinació) i els del comandament “clàssic” (en cas que el tinguem).
Wmgui amb el comandament a ple funcionament
Per acabar, des del menú “Controls” del mateix Wmgui podrem engegar els quatre LED del nostre comandament, o activar el vibrador (Rumble).
I fins aquí aquesta primera anotació sobre el comandament de la Wii. De moment, no he explicat com el podem utilitzar amb videojocs, però he comentat les bases del seu funcionament que, apart que espero us hagin resultat interessants, ens serviran per entendre millor el que fem en anotacions posteriors.
Segons el calendari a la web del projecte KDE, la propera gran versió de KDE SC es publicarà en poc més d’un mes, concretament el 9 de febrer. Les principals novetats d’aquesta nova versió es podrien resumir en les següents:
I moltes més novetats que podeu veure a l’apartat d‘objectius de la nova versió. Us deixem amb dos vídeos on es mostren part d’aquestes noves característiques com el multitouch, les noves pestanyes, el menú de tasques, Aero Snap a un ultraportàtil (aquest segon vídeo).
Comencem amb el primer recull de l’any després d’haver passat algunes setmanes sense fer-ne. Durant les darreres setmanes hem tingut algunes notícies prou interessants i sobretot programari nou i complements per programari que no deixaran ningú indiferent. Així que… comencem:
Hi ha algú més a qui no li acabi de fer el pes la nova estètica d’inici d’Ubuntu Karmic?
Pantalla de l'xsplash per defecte a Karmic. No m'agraden les coses tan fosques!
Pantalla GDM (o d'inici o de selecció d'usuari) per defecte a Karmic. Se m'han fos els ploms!
Un petit canvi que els companys de Canonical van introduir a l’Ubuntu Karmic va ser la manera de gestionar l’aparença i les preferències de tot això, que s’ha tornat… lleugerament més complicada i menys evident que abans, quan teníem el gestor d’aparença per als diferents temes a Sistema -> Administració -> Pantalla d’entrada.
Això vol dir que és impossible? Ni molt menys! És una mica més enrevessat que amb Jaunty per exemple, però molt ràpid de fer.
Si el que voleu és canviar el fons de l’xsplash per qualsevol altre cosa més bonica, el que heu de fer és que el programa que busca la imatge per posar-hi apunti a la imatge que nosaltres vulguem, però, per qüestions de seguretat, és millor no esborrar ni sobreescriure la imatge predeterminada del sistema! Per tant, aplicarem la ordre divert a aquest arxiu de manera que el sistema el continuarà veient, però podrem apuntar a un altre arxiu a voluntat:
sudo dpkg-divert --local --rename --add /usr/share/images/xsplash/bg_2560x1600.jpg
L’arxiu bg_2560x1600.jpg és el que volem canviar per una imatge pròpia. Amb aquesta ordre crearem a la carpeta /usr/share/images/xsplash un arxiu anomenat bg_2560x1600.jpg.distrib que serà el que el sistema veurà.
A continuació podem procedir a canviar la imatge per la que nosaltres volguem:
sudo cp /ruta-de-la-imatge-que-volguem /usr/share/images/xsplash/bg_2560x1600.jpg
I ja està fet! Veurem aquell logo d’Ubuntu en blanc + la barra de càrrega, i de fons la nostra imatge. Si volem comprovar com queda sense haver de reiniciar el sistema, podem previsualitzar-ho amb la següent ordre (se surt amb la tecla ESC):
sudo xsplash
I si ens n’arrepentim o la caguem… doncs ho revertim tot a l’estat original:
sudo unlink /usr/share/images/xsplash/bg_2560x1600.jpg
sudo dpkg-divert --rename --remove /usr/share/images/xsplash/bg_2560x1600.jpg
I si el que volem és modificar la pantalla GDM o d’inici d’usuari, només cal que fem, a la terminal:
gksudo -u gdm dbus-launch gnome-appearance-properties
I se’ns obrirà una finestra molt semblant a la que tenim si anem a Sistema -> Preferències -> Aparença, però que NO és la mateixa. Qualsevol canvi que hi fem només s’aplicarà a la pantalla GDM, no a l’aparença del nostre escriptori. I des d’allí podem fer qualsevol canvi: el motor GTK que s’usa, com volem que es vegin els botons, les icones, el punter del ratolí… i és clar, el fons de pantalla. El que no entenc és com és que no han fet aquesta aplicació més accessible gràficament, però bé…
Jo els he canviat les dues imatges de fons, xsplash i GDM, pel mateix fons de pantalla que utilitzo normalment, un bonic prat verd i assolellat (no-XP!). Ara tota l’estètica em sembla, apart de més lluminosa i alegre, més coherent i personal. No hi ha res com poder ficar cullerada a qualsevol característica del teu sistema operatiu 🙂
Espero que us sigui útil 😉 salut i alliberament per a tothom!
Fonts: Ubuntu Forums (a aquest fil hi trobareu molts més consells sobre el tema, és molt interessant!) i OMG! UBUNTU! (una altra pàgina molt útil i informativa)
Gespeaker és un programa que permet reproduir qualsevol text escrit o importat desde un arxiu.
Utilitzar-lo és molt senzill, simplement s’ha d’escriure el text a la caixa, escollir l’idioma i reproduir-ho.
Converseen és un conversor d’imatges lliure escrit en C++ i capaç de suportar més de 100 formats diferents.
Amb aquest programa podràs canviar el format d’il·limitades imatges alhora, així com modificar el seu tamany i comprimir-les.
Spotify és un dels serveis Web més famosos del moment. Gràcies a aquest programa, podem escoltar de manera gratuïta moltíssima música online, a canvi de visualitzar anuncis. De moment, no hi ha versió de Spotify nativa per a GNU/Linux, però en la pròpia pàgina d’Spotify ens expliquen com podem utilitzar la versió per a Windows, emulant-la a través de Wine.
Així doncs, el primer que hem de fer és instal·lar-nos Wine. Aquest programa es troba en els repositoris de les distribucions més importants, o sigui que el podrem instal·lar directament des del nostre administrador de paquets. De tota manera, amb versions de Wine anteriors a la 1.1 el programa deixa de funcionar al cap d’un temps, i ens hem d’instal·lar una versió a partir de la 1.1. En el cas d’Ubuntu, l’instal·larem per mitjà del paquet “wine-1.2” pel Synaptic. Si ens sentim més còmodes fent-ho des del terminal, podem fer executar la comanda següent:
sudo apt-get install wine-1.2
Per tal de fer funcionar Spotify, des de la seva web ens recomanen canviar la configuració de so del Wine. Hem d’anar al menú “Aplicacions>Wine>Configureu el Wine” i seleccionar la pestanya “Audio”. En les opcions que hi ha a l’apartat “DirectSound”, ens recomanen posar els següents valors:
Hardware acceleration: Emulation
Default Rate Sample: 44100
Default Bits Per Sample: 16
Driver Emulation: Desmarcat
De tota manera, a mi m’ha funcionat correctament sense modificar aquestes configuracions respecte dels seus valors predeterminats. Ara ja podem baixar-nos la versió de Spotify per a Windows, que trobarem a la secció de descàrregues de Spotify. El millor és deixar el fitxer al directori “/home/el_nostre_usuari/.wine/drive_c”. Si l’hem desat en aquest directori, hi arribarem directament des del menú “Aplicacions>Wine>Navegueu per l’unitat C:”, on trobareu el fitxer descarregat. Feu-hi doble clic, i començarà la instal·lació del programa.
Un cop instal·lat, podrem executar el programa des del menú “Aplicacions>Wine>Programs>Spotify”.
Pantalla principal de Spotify
Un cop introduïm el nostre usuari de Spotify, ja podrem començar a escoltar música. Per aquells que no tingueu usuari de Spotify, per poder-ne aconseguir un de gratuït en principi necessiteu una invitació (no així per a obtenir un usuari Premium, de pagament però sense publicitat). De tota manera, he trobat un petit truc per a poder donar d’alta un usuari gratuït sense invitació, i és fer-ho directament des d’aquest enllaç.
El funcionament del programa és molt senzill, i no cal explicar-lo massa. A més, tot i funcionar des de Wine, va molt ràpid i fi. La veritat és que crida l’atenció la quantitat de música que hi ha pujada a Spotify. Us recomano que el proveu.
Apart del propi programa oficial de Spotify, des de la comunitat s’està treballant en programes per a Spotify que s’executin de forma nativa en Linux. Un dels més coneguts és Despotify, però n’hi ha d’altres com OpenSpotify o Jotify (fet amb Java, i que fa força bona pinta). De tota manera, aquests projectes encara estan una mica verds i, per temes de llicències, només es poden utilitzar amb comptes Premium.
Font: Narnau al fòrum de Cobert.cat
Segons les estadístiques de popularitat de paquets que Canonical posa a disposició de tots en aquesta pàgina, el català ocuparia la vintena posició d’ús total. Això està basat en el nombre d’usuaris que trameten les estadístiques (opció que podeu trobar a Sistema > Administració > Fonts de programari > pestanya estadístiques) i que tenen instal·lat el paquet language-pack-ca-base, que en total serien uns 5630 usuaris (déu ni do!) d’un total de 1.346.362, cosa que representa el 0,42% del total.
| Llengua | Ús Total | %Ús Total | |
| 1 | Anglès | 640771 | 47,59 |
| 2 | Alemany | 86643 | 6,44 |
| 3 | Espanyol | 84137 | 6,25 |
| 4 | Francès | 79500 | 5,9 |
| 5 | Portuguès | 41698 | 3,1 |
| 6 | Rus | 40997 | 3,05 |
| 7 | Italià | 36873 | 2,74 |
| 8 | Xinès | 19030 | 1,41 |
| 9 | Polonès | 18881 | 1,4 |
| 10 | Japonès | 15994 | 1,19 |
| 11 | Xoses | 13560 | 1,01 |
| 12 | Holandès | 11921 | 0,89 |
| 13 | Txec | 11652 | 0,87 |
| 14 | Bengalí | 11442 | 0,85 |
| 15 | Hongarès | 9958 | 0,74 |
| 16 | Suec | 8651 | 0,64 |
| 17 | Grec modern | 6625 | 0,49 |
| 18 | Finès | 6523 | 0,48 |
| 19 | Àrab | 5637 | 0,42 |
| 20 | Català | 5630 | 0,42 |
| 21 | Danès | 4544 | 0,34 |
| 22 | Eslovac | 4544 | 0,34 |
| 23 | Noruec Bokmal | 4433 | 0,33 |
| 24 | Coreà | 4231 | 0,31 |
| 25 | Romanès | 3879 | 0,29 |
| 26 | Hebreu modern | 3839 | 0,29 |
| 27 | Ucraïnès | 3774 | 0,28 |
| 28 | Búlgar | 3764 | 0,28 |
| 29 | Turc | 3565 | 0,26 |
| 30 | Hindi | 3458 | 0,26 |
La llista està prou actualitzada ja que es tenen en compte els usuaris que recentment van actualitzar el paquet d’idioma. Si parlem del nombre de persones que el tenen instal·lat, llavors la xifra seria el doble que la que es mostra a la taula (però això també passa amb el castellà, per exemple).
Per altra part, tinc curiositat sobre si es recompten les instal·lacions de Lliurex. Lliurex comença a estar cada vegada més present a les aules valencianes i està basat en Ubuntu. Estaríem parlant que a una escola del País Valencià, TOTS els ordinadors que dóna la Conselleria d’Educació porten el Lliurex instal·lat (amb paquets de llengua en valencià i castellà). Ara mateix he començat a baixar la nova versió de Lliurex que es va publicar fa res per comprovar quin sistema se segueix i si és possible enviar estadístiques (i veure quin és el paquet d’idioma instal·lat).
Comentaris recents