Altres usos del LaTeX
Si us ha agradat el LaTeX com a eina d’edició de documents, no deixeu de pegar un cop d’ull a totes les possibilitats que ofereix:
Monthly Archive: juny 2010
L’equip de Yorba, els desenvolupadors del cada cop més conegut organitzador fotogràfic Shotwell (sobretot des de la seva acceptació com a substitut de F-Spot a la propera versió d’Ubuntu) han alliberat unes primeres versions de Lombard i Fillmore, un editor de vídeo i un enregistrador d’audio multipista.
Tal com han fet amb Shotwell, aquestes noves eines es basen en la simplicitat i en una total integració amb Gnome degut a que ambdues aplicacions utilitzen Gstreamer com a motor principal.
estat actual de Fillmore
Fillmore ens permet enregistrar pistes d’audio (de moment des d’un micro) i més tard crear diverses pistes, editar l’audio sobre la línia de temps, copiar, enganxar, trimar, mesclar, canviar el tempo i exportar a format Ogg Vorbis, així pot ser útil tant per a crear cançons, podcasts o el que necessitem, de cara al futur, està previst poder crear loops, automatitzacions, treballar amb midi i fer-lo compatible amb efectes LADSPA, és a dir, un editor multipista molt complet. Pels qui estiguin acostumats a aquest tipus de programa pot recordar a Jokosher, però una mica més simple i tot.
estat actual de Lombard
Lombard és un editor de vídeo d’allò més senzill, de fet, molt més que Pitivi, a qui recorda una mica. Permet crear edicions simples, afegir una pista d’audio i exportar a Ogg Theora, de moment no hi han efectes ni transicions, i si un cop editat el vídeo volem fer una edició d’audio més complexa, només s’ha d’obrir el projecte de Lombard amb el Fillmore… la qual cosa els dona un gran valor com a eines conjuntes.
Si els voleu donar una oportunitat, podeu baixar els binaris de la seva pàgina, penseu que es tracta de la versió 0.1.0 i tan sols ens permeten fer-nos una idea de com seràn més endavant, però si Yorba fa la mateixa gran feina que ha fet amb el seu organitzador fotogràfic, estic segur que seran unes eines molt interessants per a l’entorn d’escriptori Gnome.
El proper dissabte 3 de juliol es celebren al Telecentre de Berga les segones Jornades de Programari Lliure del Berguedà. Aquestes jornades són una sèrie de xerrades i tallers que tenen com a objectiu la difusió del Programari Lliure.
Aquest any, a les seves xerrades, apart de parlar-nos dels sistemes GNU/Linux, es centraran força a explicar-nos l’EyeOS, i comptaran amb la presència dels propis desenvolupadors d’aquest sistema.
Una altra de les conferències serà a càrrec de Richard Stallman, iniciador del projecte GNU i gran impulsor del programari lliure.
L’arribada de l’iPad ha estat un esdeveniment amb prou ressò que, conjuntament amb les xifres de vendes, han deixat enrere els dubtes i crítiques inicials que van arribar a catalogar-lo com a fiasco de l’any per part d’Apple.
Sembla, però, que els dispositius d’aquest tipus realment acabaran formant part de la nostra vida. De l’iPad se n’han pogut conèixer diferents competidors durant les darreres setmanes, la gran majoria amb Microsoft Windows. La impressió a tots els anàlisis ha estat la mateixa: cap d’aquests dispositius li pot fer competència a l’iPad. El problema no és, per descomptat, el maquinari dels competidors, sinó el programari inclòs: Microsoft està demostrant un i altre cop que més enllà dels ordinadors personals no sap adaptar-se ni innovar de la mateixa manera que Apple ho ha fet.
Significa això que si volem un dispositiu d’aquest tipus haurem de comprar-nos un iPad? Definitivament, no. Dues plataformes arriben i ho faran amb força. Per una part sembla que Android, el sistema operatiu desenvolupat per Google per a telèfons mòbils també tindrà la seua versió per tablets, d’això ja en parlarem.
L’altra alternativa és Meego, un sistema operatiu basat en Linux (bàsicament és una distribució GNU/Linux) desenvolupat per Intel i Nokia. Recentment es va presentar la seua versió per a ultraportàtils i telèfons mòbils Nokia, però Meego vol anar molt més enllà i ja s’ha presentat un vídeo amb una versió de Meego per tablets. Les impressions no poden ser millors:
Com podeu veure, Meego té una interfície i uns controls que realment el fan apte per a dispositius mòbils. Personalment he pogut provar la versió per a ultraportàtils i la impressió ha estat realment bona.
Meego, a més, té un avantatge important: la possibilitat de tindre’l en català. Actualment estem en procés d’activar la traducció al català, no haurem d’esperar que un altre decidisca o no si el català paga la pena (com ha fet Apple fins ara, que ha presentat una traducció al català com els ha donat la gana i amb un munt d’errors inacceptables o com fa Google amb Android, que per ara està ignorant les peticions per afegir el català).
Sembla que Meego es pot acabar convertint en la millor opció per als tablets i, a la llarga, qui sap si també per a telèfons mòbils.
- Enllaç | Web oficial de Meego
Aquesta mateixa setmana s’ha alliberat la versió 3.1 del Thunderbird, el gestor de correu electrònic de Mozilla.
Us recomano que llegiu la llista completa de característiques d’aquesta nova versió, entre les quals destaquem:
- S’ha millorat l’auxiliar de configuració de comptes. Ara, quan indiqueu la vostra adreça, intentarà configurar-la automàticament.
- Us avisarà si detecta que possiblement voleu adjuntar un fitxer, però no ho heu fet.
- Major nivell de protecció contra el correu brossa, la pesca electrònica i s’ha millorat la privadesa.
- S’ha millorat l’eina de cerca en els correus electrònics.
- Gestió de pestanyes millorat respecte de la versió anterior.
- Des d’un correu electrònic, podreu afegir fàcilment nous contactes a la llibreta d’adreces.
Afegir contactes a la llibreta d'adreces
Per instal·lar-vos el Thunderbird 3.1, heu d’anar a la pàgina principal del Thunderbird. Des d’aquí us podeu baixar el programa compilat (amb un fitxer .tar.bz2). Per executar el Thunderbird, només heu de descomprimir el fitxer que us heu acabat de descarregar en qualsevol carpeta. Dins aquesta carpeta, hi ha el fitxer «thunderbird», que és el que heu d’executar. És a dir, si heu descomprimit el fitxer a la carpeta «/home/el_vostre_usuari/Thunderbird», per a executar el Thunderbird 3.1 només heu d’executar des d’un terminal el següent:
/home/el_vostre_usuari/Thunderbird/thunderbird
Amb aquest executable, també us podeu crear una entrada al menú principal. A més, trobareu el programa directament en català.
Per tal de consolidar el moviment per al programari lliure i aconseguir una comunitat encara més robusta, els membres de les pàgines Alliberats.cat, Epkis.cat, Llibertat de Programari, PellRoja.net i SomGNU hem decidit unir-nos en aquest nou projecte anomenat GNULinux.cat.
En aquest, us seguirem oferint les notícies més actuals i els tutorials dels programes més interessants, però anirem un pas més enllà, amb nous serveis, com el calendari d’esdeveniments. A més, aviat posarem a la vostra disposició un centre de documentació amb informació sobre GNU/Linux i els seus programes. I més novetats que estem preparant per a vosaltres…
Benvinguts sigueu! 🙂
Alguns recursos
Com ja sabem tots, el Google és una molt bona eina d’aprenentatge. No obstant, mai estar de més disposar d’alguns recursos que, espero, us facilitin el camí.
- Alguns documents de referència:
- Creació de taules amb LaTeX: cal2latex
- Creació de bibliografia amb BibTeX: Zotero
- Editors de textos:
- Problemes amb la codificació?
- Escribint símbols: Detexify
Començant a escriure
Finalment ha arribat el moment de passar a la pràctica. I per a fer-ho què millor que un exemple anotat (LaTeX_project.tar) que podeu reutilitzar quan us convingui. Abans que res, però, un parell d’apunts sobre com compilar el document:
$ cd LaTeX_project
$ pdflatex template.tex
$ bibtex template
$ pdflatex template.tex
$ pdflatex template.tex
El resultat és l’arxiu template.pdf. Us animo a experimentar amb el codi i canviar instruccions per veure’n l’efecte.
Instal·lant el LaTeX
Com que no es tracta de repetir contingut dins del propi blog, us redirigeixo a una de les entrades publicades on s’explica això mateix:
/instal%C2%B7lar-latex/
Només un comentari al respecte. Us hi heu fixat que els paquets que instal·lem tots comencen per texlive? TeX Live és una de les moltes distribucions que faciliten la instal·lació del LaTeX. Més concretament és la distribució per defecte a diverses distribucions de GNU/Linux, incloent Ubuntu.
Per què utilitzar LaTeX?
A banda de l’aparença professional del resultat final, hi ha molts motius per a utilitzar LaTeX:
- * Funciona, és estable i multiplataforma
- * Permet l’edició d’expressions matemàtiques amb una elevada qualitat
- * Té una elevada qualitat en l’edició d’equacions
- * Permet redactar fàcilment documents estructurats
- * És fàcil construir noves macros i ordres
- * És gratuït!
Tot i això també té els seus inconvenients:
- * Requereix aprenentatge
- * No es veuen els resultats fins que es compila l’arxiu
Comentaris recents