El teu blog de Linux en català

10 ordres de terminal sense les quals no puc viure

Tots sabem que, d’una manera o una altra, sempre hi haurà un moment a la vida d’un usuari de GNU/Linux al qual haurà de fer servir el terminal. De fet, som molts els que preferim fer les coses pel terminal perquè és molt més ràpid: instal·lar un programa o mirar la llista de processos que s’estan executant al sistema. A continuació vos explique 10 ordres sense les quals no puc viure.

  • ls (i cd)

ls és l’equivalent de la terminal d’MS-DOS que es fa servir per llistar els fitxers i directoris amb dir a Windows. Per descomptat, ls és molt més antic que dir (prové de sistemes UNIX, a l’igual que la gran majoria de les ordres bàsiques de linux). cd es fa servir de forma semblant al que es fa servir a Windows, l’utilitzem per moure’ns entre directoris.

Ordres ls i cd

Ordres ls i cd

  • top i ps -A

top és una espècie de monitor del sistema que mostra tots els processos que s’estan executant en temps real, la memòria que consumeixen, la càrrega del sistema, el temps que porta una aplicació executant-se. ps -A mostra també tots els processos que s’estan executant, però no en temps real, simplement mostra una llista de la qual podem obtindre el PID que després podrem utilitzar per matar els processos amb kill.

Ordre top

Ordre top

  • kill / killall

kill i killall s’utilitzen per a matar processos. Aquestes són per mi unes de les ordres més bàsiques: quan el firefox es bloqueja o quan ho fa qualsevol altra aplicació i no funciona el botó de tancar, primer execute top per saber el PID o el nom del procés en qüestió i llavors el mate. La diferència entre kill i killall és que al primer li hem de passar el PID del procés de forma que només mata una instància del mateix (és a dir, podem tindre diferents finestres del firefox obertes i amb kill podem matar-les d’una en una. En canvi, killall el que fa és matar tots els processos/fils associats a una aplicació, i per fer això cal passar-li el nom del procés en qüestió.

Ordre killall

Ordre killall

  • cat

cat és interessant perquè mostra el contingut d’un fitxer ràpidament. Per exemple, estem a un directori qualsevol on tenim un fitxer que sabem que no conté molta informació i volem veure què hi ha a dins. Doncs en lloc d’obrir-lo amb nano o vi o qualsevol altre editor, amb cat podem veure directament què hi ha a dins i continuar amb el que estàvem fent.

Ordre cat

Ordre cat

  • rm

rm és una altra ordre bàsica que permet eliminar fitxers i directoris ràpidament. Jo normalment el faig servir passan-li dos paràmetres segons el que vulga fer: rm -f si vull eliminar un fitxer i rm -R si vull eliminar un directori. Amb això s’ha d’anar amb compte, ja que si executem rm -rf / podríem eliminar tots els fitxers del sistema i quedar-nos sense res (qui li ho diguen al Gerard).

Ordre rm

Ordre rm

  • wget

wget seguit d’una URL permet baixar fitxers directament des del terminal. En moltes guies que hem fet ací o que es fan a altres webs sempre sol fer-se servir: és millor fer servir wget que indicar que s’ha de baixar aquest o aquest altre fitxer i després continuar. Quan es tracta d’una sèrie d’ordres, si s’ha de baixar alguna cosa, wget és imprescindible.

Ordre wget

Ordre wget

  • dmesg

Per a gent que sol ajudar als fòrums sabrà que dmesg és una de les eines més útils que es poden trobar. dmesg mostra els darrers esdeveniments que han ocorregut al sistema quant als dispositius plug&play. Per exemple, si connectem un disc usb i seguidament executem l’ordre dmesg, veurem que les darreres línies en faran referència indicant, a més, quina numeració se li ha assignat.

Ordre dmesg

Ordre dmesg

  • chmod

chmod serveix per a canviar els permisos dels fitxers. A nivell bàsic sol fer-ser servir sobretot per permetre a un fitxer l’execució, però realment permet canviar gairebé qualsevol permís. El tema dels permisos pot arribar a ser molt complicat a GNU/Linux i és un dels apartats que més costa d’entendre del sistema. chmod és només un dels personatges relacionats amb aquesta àrea.

  • lspci i lsusb

Aquestes dues ordres mostren el maquinari pci i usb connectats al sistema. En general, un lspci ens mostrarà els dispositius per defecte que l’ordinador té (és a dir, un llistat del maquinari de l’ordinador). lsusb és útil per conèixer els dispositius connectats als ports usb de l’ordinador.

Ordre lspci

Ordre lspci

  • grep

grep no és una ordre en sí mateix, sinó que actua com a filtre quan, a l’hora d’executar una ordre que ens dóna una sèrie de resultats (p.e. dmesg o lspci o cat o qualsevol altre). Normalment s’afegeix després de l’ordre que executem de la forma: ordre | grep xxxx. Per exemple, a la següent captura executem lspci per tal que ens torne només el maquinari relacionat amb “ricoh”:

Ordre grep

Ordre grep

Altres articles que us poden interessar:

  1. Reply

    Has provat alguna vegada l’htop? Des de que el conec que no gaste top, i poques vegades faig ps -A + grep per a després fer un kill…

    Prova’l!

    • Roger on 17 de desembre de 2009 at 12:12

    Reply

    Aquesta no la coneixia Xavi…

    Es com un top mes visual i facil de fer servir. Interessant.

    Jo de les que comenta el Pau en faig servir bastantes, tot i que per treballar soc un fanatic del grep i dels pipes “|”.

    Tot i això com a usuari no m’agrada fer servir la linia de comandes. Tenir la opció esta bé, estar obligat no.

    • Pau on 17 de desembre de 2009 at 12:14

    Reply

    Té bona pinta!!. Però certament normalment faig servir ps -A ja que no es queda executant-se un cop l’he cridat. Estic molt acostumat a matar per PID, però ja li vaig agafant el gustet a matar per nom amb killall…

    • Roger on 17 de desembre de 2009 at 13:51

    Reply

    Per cert, per servidors remots, screen es molt útil….

    screen comença una sessió que no es perdra quan tallis la connexió.
    Quan et tornis a connectar tindràs l’entorn identic (amb els programes executant-se quan no estiguis connectat), només fent “screen -r”

    L’acabo de descobrir.

    Un llistat interessant semblant en anglès:
    http://laptoplogic.com/resources/ten-powerful-linux-commands

    • Pau on 17 de desembre de 2009 at 14:23

    Reply

    Sí, de fet vaig fer aquest article després de llegir eixe mateix article, però amb les ordres que jo més faig servir.

    • @jrosell on 17 de desembre de 2009 at 21:48

    Reply

    sed, awk, bc, sudo apt-get install?

    • Pau on 18 de desembre de 2009 at 08:45

    Reply

    Docns la veritat és que sed, awk i bc no les faig servir molt. I “apt-get install” no volia posar-la ja que és d’una distro concreta…

    • Toni on 19 de desembre de 2009 at 03:06

    Reply

    Les ordre que heu dit jo les uso també amb + o – freqüència, i també força els tunneling d’ssh (ssh -L PORTLOCAL:IPXARXAREMOTA:PORTREMOT).

    Uso APT com a gestor de paquets, i per tant també hi posaria “apt-get XXXX” i “apt-cache search YYYY” a la llista… i això de que APT és d’una distribució en concret, no acabo d’estar-hi d’acord. Jo l’uso en diferents distribucions, normalment en les basades en Debian.

    Fa uns anys vaig escriure una entrada semblant al meu blog sobre les ordres que feia més habitualment, aleshores, després d’instal·lar un servidor: http://cantonet.blogspot.com/2007/03/les-7-coses-ms-habituals-durant-la.html
    He de dir que, avui en dia, he canviat força (ja que CentOS ha deixat de ser el meu SO per servidor preferit)

    • Pau on 19 de desembre de 2009 at 08:56

    Reply

    Bé, efectivament apt no és d’una distribució concreta, però sí d’aquelles distribucions basades en debian, per això no ho volia incloure. Per altra part, ssh així com svn són més ordres també bàsiques!.

    Gràcies per l’enllaç, interessant!

Respon a Toni Cancel·la les respostes

Your email address will not be published.