Jocs flash
Pau
Un dels fundadors de GNULinux.cat. De Sant Joan d'Alacant, enginyer industrial, desenvolupador de programari,membre de Softcatalà, yogi i fan del Shiatsu.
Un dels fundadors de GNULinux.cat. De Sant Joan d'Alacant, enginyer industrial, desenvolupador de programari,membre de Softcatalà, yogi i fan del Shiatsu.
GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0
Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.
7 comments
Skip to comment form
Així és XD.
La game station 20.000 és bestial O.O
No t’estranyi que alguna consola real acabi arribant a una mida com aquesta… tenint en compte l’augment de volum en el canvi generacional de consoles com PlayStation i Xbox xD
Bé la 360 és més petita que la xbox anterior i la PS3 l’acaben d’encongir amb el mot “slim”
El que si creix és l’espai necessari per jugar-hi. Por em fa el necessari per jugar amb lo natal de Microsoft, a la meva habitació si trec el llit hi podre jugar bé
Ah sí? Perdona l’error. Creia que la 360 era més gran que la original. 😉
Tot i així, de la PS3 no es pot negar que fins i tot amb dieta d’aprimament és força gran.
Clar que només estic parlant de mida, eh. No entro en lluites infantils de quina és millor. xD
Bé ara no les tinc a mà per comparar pero si no és més petita el disseny si que la fa semblar més petita. Perque el disseny de la primera xbox la feia semblar un trasto gegant. Ni que fos la meitat encara semblaria una totxana gegant
De totes formes continuo dient que el futur problema serà l’espai on jugar perque amb la merda aquesta del moviment fins hi tot els jocs en flash tindran captura de moviment i llavors si que rai. La fi d’una epoca. L’apocalipsis el doomsday el dia on totes les pelis siguin d’en Michael Bay… l’armaguedon!!
L’addicció que pots arribar a agafar amb un joc Flash pot ser molt bèsita. Recordo a les classes d’informàtica que potser la meitat de la classe es posava a jugar a jocs d’aquests. Molt divertit!
Sempre he pensat que els jocs més senzills i que no et requereixen saber mil combinacions de teclat són els més adictius. Fins i tot avui en dia segueixo jugant als clàssics sonic, streat of rage i bomberman de la super nintendo 🙂