Ahir a la nit vaig descobrir que existia una versió de Moblin basada en Ubuntu i que, de fet, començarà a ser instal·lada en els ultra-portàtils de Dell. Jo, que ja faig servir Moblin (però la versió d’Intel, que està basada en Fedora i no es pot instal·lar a altres ordinadors que no siguen ultraportàtils), vaig decidir provar aquesta versió basada en Ubuntu.
La baixe, la copie fent servir còpia bit a bit (amb dd) a un pen usb i la connecte. Reinicie l’ordinador i em va eixir un menú on deia “Automtic installation”. Això ja em va fer dubtar, però com que jo sóc molt xulo, em vaig dir segur que alguna cosa preguntaria abans de fer res seriós.
Greu error. En menys de 5 segons, Moblin estava carregant-se totes les particions i creant de noves… NOOOOOOOO!!!!!!. Total, que mentre Moblin s’ho anava carregant tot, jo vaig anar corrent a fer clic al botó d’apagar l’ordinador (podeu imaginar-me corrent d’una banda de l’habitació, fent un bot super-mega-rolling amb dues volteretes i finalment apagant l’ordinador just quan el Moblin ja s’havia carregat totes les particions).
VISCA!! (em vaig dir). Llavors va iniciar-se la feina bona de debò, aquella que en el fons, tot i que ens fa molta ràbia, realment ens agrada. Què vas fer aquest cap de setmana? (et preguntaran dilluns), i tu dius que has estat fotut arreglant l’ordinador perquè s’havia esborrat tot. Però tu no fas servir Linux? (et diran), i tu miraràs cap a una altra banda cagant-te en els putos windowserus i maquerus.
Ells no saben el que TU SAPS FER (perdre dos dies seguits del cap de setmana, amb la teua dona o el teu home demanant-te quan acabaràs i tu dels nervis i fins als collons). Però ells no saben el que tu saps fer: tornar a la vida un ordinador que ha mort, recuperar les dades, i deixar-lo igual de bé o millor que abans. Això és satisfacció i la resta són tonteries.
En fi, el primer que vaig fer per recuperar la taula de particions va ser utilitzar testdisk. Aquesta eina és increïble: pot llegir taules de particions i recuperar-les com si res. Per desgràcia, la partició arrel / va sofrir alguns problemes i el sistema no arrenca. Per sort, tinc la partició /home, que no ha sofert cap problema i es troba intacta.
Se suposa que existeix una manera, tenint el /home a una altra partició, de poder fer una instal·lació nova, tot indicant on es troba el /home i així recuperar-ho tot fàcilment. He preguntat al fòrum, però com que ningú no em diu res, he buscat altres alternatives, i he pensat en copiar tot el directori del meu usuari anterior a una instal·lació nova. El problema és que fer un “cp -R” no funciona bé, ja que no respecta els permisos i aquestes coses. Així que la solució ha estat fer servir rsync. Amb la següent ordre:
rsync -va -H -A /directori_origen /directori_destí
D’aquesta forma, el directori origen a la partició on abans tenia el /home s’ha copiat a la nova instal·lació que he fet tot respectant els permisos. Potser no és la millor solució, però la còpia exacta respectant els permisos que fa rsync és impressionant i segur que molts de vosaltres ja la coneixeu. Podeu aprendre’n més si voleu.
En principi això era un article sobre rsync, però és clar que ha estat més una excusa per explicar-vos les meues lluites contra l’ordinador.
8 comments
Skip to comment form
La veritat és que quan et passa una cosa així fa una ràbia increíble però encara és superior la satisfacció de després 😉
Crec que fent un copy amb la opció -p et copia també els permisos; i sino, segur que el tar amb la opció -p et guarda els permisos dels fitxers.
Que gràfic el teu intent de salvar l’ordinador a càmera lenta XD. Testdisk m’ha tret de més d’un apurament, li dec molt ^^’.
Bo que ho hagis pogut salvar tot.
Salutacions!
Estic amb l’Albert, en princpi el cp -Rp t’hagués servit per copiar conservant els permisos 🙂
Sort que almenys ho has pogut recuperar!
Que no t’ha respost ningú? Jo et vaig respondre… 🙁
En fi, m’alegro que el problema finalment s’hagi solucionat!
En el moment d’escriure l’article no havia respost ningú (tot i que a les 7 del matí tampoc esperava moltes respostes…)
Ah val xD
Ja m’estranyava! Bé, repeteixo que m’alegro que ho hagis pogut salvar.
Una altra opció es mitjançant tar, una opció més pràctica a equips locals:
Exemple per copiar arxius entre dos particions:
partició origen: /dev/sda5
partició destí: /dev/sda3
sudo -s
mkdir /mnt/src /mnt/dest
mount /dev/sda5 /mnt/src
mkfs.ext4 /dev/sda3
mount /dev/sda3 /mnt/dest
cd /mnt/src
tar -cp . | tar -xpv -C /mnt/dest
Nota:
s’ha de modificar el fitxer /etc/fstab
possiblement també s’hagi de modificar el fitxer /boot/grub/menu.lst (o bé lilo.conf)