Còpies de seguretat i sincronització amb Grsync

A l’hora de realitzar còpies de seguretat de les nostres dades, hi ha molts programes que podem triar. Algunes (com Simple Backup, Déjà Dup o Pybackpack) permeten comprimir les còpies de seguretat en un o diversos fitxers, oferint-nos una manera senzilla de recuperar la informació, però les còpies de seguretat no són fàcilment accessibles sense el propi programa.

Logo del Grsync

El Grsync que presento en aquesta anotació, realment ens fa una còpia idèntica de les carpetes de les quals volem tenir una còpia de seguretat. Per tant, els fitxers copiats són fàcilment accessibles a través del nostre explorador de carpetes habitual (el Nautilus si estem utilitzant Gnome). Si tenim prou espai (recordem que no estem comprimint les dades), això presenta una gran comoditat.

El Grsync realment utilitza el rsync per a realitzar aquestes còpies, i hi fa d’interfície gràfica per a facilitar el seu ús. El Grsync funciona comparant els fitxers que hi ha en dues carpetes (la nostra original i aquella on tindrem les còpies de seguretat) i copia només aquells fitxers que siguin nous o que s’hagin modificat en la carpeta original, de manera que no torna a copiar tota la informació cada cop. El Grsync és altament configurable i permet, per exemple, fer còpies de seguretat en altres ordinadors, que s’eliminin en destí els fitxers que també hem eliminat en origen o copiar només els fitxers nous (i no els modificats).

La instal·lació de Grsync és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials d’Ubuntu. Es pot fer directament des del Synaptic, o des d’un terminal per mitjà de la comanda:

sudo apt-get install grsync

Obrirem el Grsync des del menú “Aplicacions>Eines del sistema>Grsync”, i ens trobarem la seva pantalla principal:

Pantalla inicial del Grsync

Podem crear definicions per a còpies de seguretat de diverses carpetes, cadascuna de les quals serà una “sessió” per al Grsync. Cal indicar el directori d’origen i de destí de la còpia de seguretat, i cal marcar les opcions que ens interessin. Si passem per sobre de cadascuna d’elles, ens explicarà per a què serveixen. Per a les còpies de seguretat normal, segurament les opcions marcades de forma predeterminada ja ens aniran bé. Només cal tenir en compte que, si el directori de destí de la còpia de seguretat té algun format de Windows (FAT, FAT16, FAT32 o ntfs), sobretot cal desmarcar les quatre opcions superiors “Preserve …”, s’ha de marcar el “Skip newer” i la “Windows compatibility” (per tal d’adaptar els noms de fitxer que no es poden utilitzar en els FAT i ntfs).

Quan tenim ben definides les sessions que ens interessen, abans d’executar-les podem fer una simulació (botó “Simulate”), i el Grsync ens mostrarà totes les accions que realitzarà (quins fitxers es copiaran i quins s’esborraran), però no les executarà directament, o fer la còpia per mitjà del botó “Execute”.

Resultat d'una execució del Grsync

Com que tindrem la sessió desada, quan vulguem realitzar una altra còpia de seguretat de la mateixa carpeta, només hem de tornar a obrir el Grsync, seleccionar aquesta sessió, executar-la, i ja copiarà només els fitxers modificats. En l’execució que us he adjuntat, per exemple, el directori d’origen conté 15Gb, i la còpia de seguretat ha durat 33 segons (perquè realment només ha hagut d’esborrar 40 fitxers i de copiar uns 500Mb). Al principi del resultat que ens mostra, el Grsync ens hi escriu també la comanda de rsync que ha utilitzat (amb totes les opcions corresponents), i això és molt interessant, perquè la podrem utilitzar, si ens interessa, en alguna shell nostra per a automatitzar el procés de còpia de seguretat.

Acabaré amb una última consideració, interessant no només per al Grsync, sinó per a qualsevol programa de còpia de seguretat. Podem fer les còpies de seguretat en qualsevol directori? Doncs clar que sí, però depenent d’on estigui físicament el directori de destí, ens assegurarem el fet de poder recuperar les dades en diferents casos de possibles pèrdues (cada cas permet recuperar també les dades del cas anterior):

• Si el directori original i el de còpia estan en la mateixa partició, només ens assegurarem que podem recuperar les dades si esborrem o fem modificacions accidentalment en els fitxers que conté.
• Si el directori original i el de còpia estan en diferents particions del mateix disc dur físic, també podrem recuperar les dades si se’ns malmet la partició on tenim el directori original (per un error en el redimensionament de la partició, o si eliminem la partició per error).
• Si el directori original i el de còpia estan en diferents discos durs físics, podrem recuperar també les dades si el disc dur on hi ha la carpeta original s’espatlla. Aquesta és una molt bona opció en cas que tinguem dos discos durs diferents (tant interns en el mateix ordinador, com si en tenim un d’extern).