Traducció de l’article publicat per Richard Stallman a gnu.org
La persecució de la indústria del copyright a Suècia va tindre com a conseqüència la creació del primer partit polític la finalitat del qual ha estat la reducció de les restriccions del copyright. Els seus objectius inclouen la prohibició del conegut DRM (Gestor de restriccions digitals), legalització de l’intercanvi no comercial de treballs publicats i reducció del període d’aprofitament comercial del copyright a 5 anys. 5 anys després de la publicació, qualsevol treball publicat hauria de passar a ser de domini públic.
Recolze aquests canvis, en general; però la combinació específica triada pel Partit Pirata Suec afecta irònicament en el cas del programari lliure. Estic segur que ells no proven de ferir al programari lliure, això és el que passarà, però.
La llicència pública general GNU i altres llicències copyleft fan servir la llei de copyright per defendre la llibertat de tots els usuaris. La GPL permet a tothom publicar treballs modificats, però sempre sota la mateixa llicència. La redistribució d’un treball no modificat també ha de preservar la llicència original. I tots els redistribuidors han de donar accés al codi font del programari als usuaris.
Llavors, com podria afectar la política del Partit Pirata suec al copyleft i al programari lliure?. Després de cinc anys, el codi font aniria al domini públic, i els desenvolupadors de programari propietari podrien incloure’l en els seus programes. Però què passaria en el cas contrari?
El programari propietari està restringit per les anomenades EULAs, no només pel copyright, i els usuaris no tenen el codi font. Fins i tot si el copyright permetera l’intercanvi no comercial, l’EULA ho prohibiria. A més, els usuaris, en no tindre el codi font, no controlarien allò que fa el programa en executar-lo. Executar un programa d’aquest tipus significaria sotmetre la nostra llibertat i donar-li al desenvolupador d’eixe programari el control sobre nosaltres.
Aleshores, quin seria l’efecte una vegada eliminat el copyright als cinc anys? Això no requeriria que el desenvolupador alliberara el codi font i presumiblement molts d’ells no ho farien mai. Els usuaris continuarien sense tindre el codi font i per tant continuarien sense poder fer servir el programa en llibertat. Fins i tot el programa podria tindre una “bomba de rellotgeria” que fera que el programa deixara de funcionar als 5 anys, llavors les còpies de domini públic mai funcionarien.
Així, la proposta del Partit Pirata permetria que els desenvolupadors de programari propietari pogueren fer servir el programari lliure després dels 5 anys, però això no permetria als desenvolupadors de programari lliure fer servir el codi font propietari, ni en 5 ni en 50 anys. Al Món Lliure li afectaria només la part negativa, però no la positiva. La diferència entre codi font i codi objecte i la pràctica de fer servir EULAs donaria al programari privatiu un estat d’excepció després dels 5 anys: cosa que no podria compartir el programari lliure.
Nosaltres [desenvolupadors lliures] també fem servir el copyright per evitar parcialment el perill de les patents de programari. No podem evitar que els nostres programes estiguen fora de perill (cap programa es troba lliure de les patents de programari en un país que les permet), però com a mínim prevenim que siguen convertits en programes no-lliures. El Partit Pirata suec proposa l’abolició de les patents, i si això passa, aquest problema tirarà endavant. Però fins que això no passe, no podem perdre la nostra única defensa contra les patents de programari.
Una vegada que el Partit Pirata suec va anunciar els seus objectius en aquest aspecte, els desenvolupadors de programari lliure s’adonaren de les conseqüències i van proposar una regla especial aplicable al programari lliure: fer que el copyright del programari lliure siga més llarg i permetre així que poguera continuar amb les llicències copyleft. Aquesta excepció explícita per al programari lliure podria igualar la balança front l’excepció efectiva del programari propietari. 10 anys hauria de ser suficient, crec. Tot i així, aquesta proposta s’ha topat amb la resistència dels líders del Partit Pirata suec, els quals van posar objeccions a la proposta d’un copyright més llarg només per al programari lliure.
Podria recolzar una llei que, després de 5 anys, fera que el programari llicenciat sota GPL passara a ser de domini públic, sempre que passara el mateix amb el codi font del programari propietari. Al cap i a la fi, el copyleft és un mitjà cap a un fi (la llibertat de l’usuari), no un fi en sí mateix. I preferiria no actuar d’advocat del diable per un copyright més restrictiu.
Per tot això, vaig proposar que la plataforma del Partit Pirata exigira que el codi font del programari propietari es dipositara en un registre una vegada que els binaris publicats els binaris. Aquest codi dipositat s’alliberaria al cap dels 5 anys (conjuntament amb els binaris). En lloc de fer del programari lliure una excepció a la regla dels 5 anys, s’eliminaria l’excepció no-oficial del programari privatiu. De qualsevol manera, això seria un resultat just.
Un seguidor del Partit Pirata va proposar una variant més general del primer suggeriment: un esquema general per fer que el copyright durara mentre les llibertats queden garantides. L’avantatge d’això és que el programari lliure arribaria a ser una part general del patró de variació dels termes de copyright més que una excepció única.
Jo preferisc la solució d’alliberament del codi font propietari. Tot i així, però, cap d’aquests mètodes evitaria els efectes perjudicials per al programari lliure. Han d’haver-ne altres solucions que també aconseguisquen el seu propòsit. D’una o altra forma, el Partit Pirata suec hauria d’evitar posar una barrera a un moviment [el del Programari Lliure] per defendre allò públic dels gegants que ronden pel món.
per Richard Stallman
7 comments
Skip to comment form
Els hi has enviat perquè pengin la traducció? De moment només està en anglès i francès.
Buf, sembla una mica complicat enviar la traducció…
Hi un paràgraf que no està correctament traduït:
“So I proposed that the Pirate Party platform require proprietary software’s source code to be put in escrow when the binaries are released. The escrowed source code would then be released in the public domain after 5 years. Rather than making free software an official exception to the 5-year copyright rule, this would eliminate proprietary software’s unofficial exception. Either way, the result is fair.”
Aquí demana que, en el moment de publicar els binaris, el codi font hauria de ser dipositat en un registre i que, passats 5 anys, aquest dipòsit de codi font passaria al domini públic.
Entenc, aquesta part de l’article no em quedava del tot clara. Llavors són cinc anys més (en total 10) fins que binaris i codi font estan publicats. Ara ho arregle.
Gràcies!
No, en total serien 5 anys. En el moment de publicar el programa, començaria a comptar i en arribar a 5 anys el programa passaria al domini públic, tant a nivell binari com del codi font.
IMHO, la proposta que fa l’Stallman em sembla que entra en la mateixa il·lògica general dels plantejaments del Partit Pirata i és del tot inassumible en el model de societat actual. Si s’aplica això, aleshores el plantejament econòmic global hauria de canviar radicalment.
Si s’aplica això, per quina raó limitar-ho només a la indústria del software? També caldria aplicar-ho a la resta d’indústries… no?
Jo crec que obligar a les empreses a alliberar el seu programari no és bona opció. Això ha d’ésser una opció d’elles mateixes. Crec que s’hauria de lluitar més en el sentit de protecció dels programes lliures, com per exemple aquells que fan servir mono o java que, teòricament, amb una legislació adequada podrien ser “atacats”.
Pel meu punt de vista l’esperit del concepte de patent es basa en que tota nova aportació a la tecnologia ha de passar al domini public al cap d’un temps determinat. Per tant m’estanya força que l’alliberament del codi font no quedi ja implícit en el mateix concepte de patent.
Pau, el partit pirata no diu res d’obligar a alliberar, el que diu es que el temps de durada de la patent ha d’ésser més curt abans de passar al domini public (tant pel software privatiu com per el lliure), precisament d’aquí ve la queixa de l’Stallman que si que es contrari a les patents de software. De fet per l’Stallman la GPL es una forma de donar al software lliure una mena de patent que li permeti competir en relativa igualtat amb les patents de software privatiu, però pel seu punt de vista l’ideal seria que no hi hages cap patent de software.
Una altre discussió seria el que comenta en Xavier sobre el model econòmic, la teoria capitalista tradicional sobre patents i propietat intel·lectual (permeteu-me barrejar ara les dues coses), suposa que cal trobar un equilibri entre durada suficient de la patent o dret d’autor per incentivar els creadors, i l’alliberament suficientment rapit per permetre la innovació que com ja sabem es basa molt freqüentment en la reinterpretació d’idees i conceptes creats per altres abans, aquest és per exemple l’esperit ideal de investigació científica, la comunicació de tota informació obtinguda a tota la comunitat científica juntament amb el mètode experimental i el marc teòric emprats per obtenir-la,de manera que qualsevol altre pugui treballar en la teoria tant per millorar-la com si vol per refutar-la. Aquesta és la raó de que les propietats intel·lectuals no siguin eternes com ho son la resta de propietats, el problema està “simplement” en veure quin és aquest punt d’equilibri.