El teu blog de Linux en català

Què li manca a KDE per estar realment preparat?

Una de les coses que últimament prove de fer és passar-me a KDE amb alguna distribució que no siga Ubuntu. Això significa haver de trobar alguna altra distribució que instal·le KDE per defecte i després tinga un gestor de paquets acceptable que no em porte mal de caps. He d’admetre que després de molt de temps, d’haver-ne provat moltes distribucions amb molts gestors, Ubuntu i Debian són les millors:

  • Les dependències se solucionen de forma ràpida i gairebé sempre de forma automàtica (com a molt ens pregunten “Sí” o “No”)
  • Els missatges de bloqueig i d’informació de l’estat del gestor són fàcils d’entendre
  • Funciona de forma molt ràpida, a més de tindre un gestor gràfic (synaptic) molt potent i senzill
  • És fàcil controlar els repositoris
  • Etc…

La resta de distribucions sempre té alguna mancança en un o altre aspecte. Bé, però, aquest no és el tema que toca. La qüestió és que finalment he agafat Fedora per testejar el KDE 4.2. Les mancances són gairebé les mateixes en tots els casos:

  • La integració dels tipus de lletra entre les aplicacions: tot i tindre el tipus de lletra configurat, hi ha aplicacions on no s’aplica (per exemple, l’Amarok). I si parlem de les aplicacions basades en GTK, la cosa pot empitjorar molt (fixeu-vos en la mida dels menús d’unes aplicacions i d’altres a la següent captura):

integracio-tipus-de-lletra

  • Per solucionar aquest problem de les aplicacions GTK a KDE4 existeix el gtk-qt-engine, que modifica l’aspecte de les aplicacions gtk donant-li un aspecte tipus KDE. El problema és que no funciona gaire fi, encara ha de millorar.

pestanyes-firefox-kde

  • L’eixida del sistema és lenta i poc clara. És a dir, no pot ser que si faig clic sobre “Apaga l’ordinador”, passen 5 segons fins que realment fa alguna cosa que indique que s’està apagant.
  • Aplicacions bàsiques com l’Amarok no solen agafar bé les referències als còdecs, per la qual cosa no reprodueixen música fins que no les configurem bé.
  • La traducció al català fa servir alguns (no molts) termes “curiosos”. Cal dir la traducció no ha d’ésser igual a la del GNOME, per descomptat (ja que fins i tot en anglès és diferent), però fer servir “Arranjament” en lloc de “Configuració” o “Paper pintat” en lloc de fons d’escriptori, crec que no és acertat. Les traduccions no han d’ésser super-rígides, però coses tan bàsiques com el terme de “configurar”, utilitzat i acceptat no només en la traducció de programari, sinó també en pàgines web com google o facebook, no haurien de canviar-se. Tot i així, s’ha de dir que la qualitat aconseguida des del “canvi” a l’equip de traducció de KDE és espectacular.

arranjamentpapers-pintats

El principal problema amb KDE és que algunes de les operacions més bàsiques no estan afinades, cosa que frustra a més d’un usuari. KDE 4.3 soluciona alguns d’aquests problemes i afegeix noves característiques. Tot i així, crec que s’hauria de fer un esforç més gran en l’afinament de l’escriptori: vull un escriptori que funcione per defecte sense que jo tinga que fer gairebé res, més enllà que personalitzar la vista al meu gust. Haver-me de preoupar sobre la mida de les lletres, l’aspecte de les aplicacions gtk o de per què el reproductor per defecte no reprodueix so (tot i tenint els còdecs instal·lats), fa que encara no puga fer la migració.

Tot i així, KDE4 ha evolucionat moltíssim des de la primera versió fins a la 4.3. El problema és que és necessari aconseguir que siga COMPLETAMENT estable i solucionar els quatre (perquè són 4) problemes per tal que KDE4 estiga completament preparat.

    • eselma on 18 de juliol de 2009 at 14:00

    Reply

    Si t’agrada Debian (com a mi) i no vols complicar-te la vida, pots provar Mepis 8, basada en Lenny. Nativament, aquesta versió porta KDE 3.5.10, però hi ha una versió amb KDE 4.2 (Cano). Sembla que la propera revisió (8.5) portarà KDE 4.3. Ara encara hi ha alguna mancança quant al català (l’instal·lador no mostra la versió catalana, tot i que hi és) el suport va en augment.

    Com totes les versions derivades, usa els repositoris estables de Lenny, més els propis de Mepis. Sembla que un dels seus punts forts és el reconeixement de maquinari.

    Personalment, estic més a gust amb KDE 3.5 que amb 4.X; crec que la seva sortida va ser precipitada (a vegades l’estètica ens mata), però la 4.3 ja serà prou estable i tindrà gairebé totes les aplicacions actualitzades.

    • Ruig on 18 de juliol de 2009 at 15:45

    Reply

    Per mi el gran problema tradicional amb KDE ha sigut l’estabilitat. Deu ser una maledicció meva perquè, fins i tot amb KDE 3, vaig tenir en el seu moment greus problemes d’estabilitat (tancament inesperat d’aplicacions relativament sovint) als quals es van sumar els que diu en Pau quan vaig provar KDE 4.

    És una llàstima perquè sempre he pensat que KDE 4 promet molt, i si no arriba a ser pels problemes d’estabilitat i d’integració amb la resta del sistema (no tan sols els estils visuals del Gnome, sinó a un nivell més profund) estaria usant-lo des de la 4.2 segur, potser fins i tot des de la 4.1.

    No dubteu que si algun dia alguna distribució resol l’estabilitat i la integració amb el sistema, KDE tindrà un usuari més.

    • zoraks on 18 de juliol de 2009 at 16:37

    Reply

    Nomes una cosa, que tal amb les aplicacions kde a un escriptori gnome? No se quan haura millorat ultimament però brillava per la seva completa absencia.

    T’aconsello la chakra (basicament arch linux amb instalador simplificat) sempre que no et fagi res utilitzar algo de consola i editar alguns fitxers. Sempre havia sigut de distribucions basades en debian fins a descobrir la arch.

    Salut

    • Pau on 18 de juliol de 2009 at 18:40

    Reply

    Doncs sí, la Chakra era una altra que vaig fer servir i està molt bé. El problema és que la versió que vaig provar es va carregar les particions (tot i que vaig indicar bé quines particions volia esborrar). I ara em fa por tornar-hi!!

    • Usuari on 19 de juliol de 2009 at 17:19

    Reply

    Potser Sabayon Linux 4.2 et solucionarà la vida…

  1. Reply

    Hola
    Primero disculpenme por escribir en castellano.
    Usuari Sabayon es muy especial, de veras. Parece que tu sistema operativo es de otra dimensión y su KDE es una versión (3.5) especialmente desarrollada para esa distro. Es sencillamente excelente, lo único que me parece criticable es su paquetería basada en Gentoo.

    • Ruig on 20 de juliol de 2009 at 15:18

    Reply

    Gràcies per l’opinió, Maslinux.org, però no cal que et disculpis, no et farem res per escriure en castellà (només faltaria).

    • Pau on 20 de juliol de 2009 at 18:32

    Reply

    Umm, doncs vos faré cas. Sabayon a l’atac!!! Tinc ganes de migrar a KDE!!

    • Usuari on 22 de juliol de 2009 at 08:08

    Reply

    @maslinux: ja fa temps va sortir la versió 4 de Sabayon (amb kde 4). La versió actual Sabayon K/G 4.2 usa el gestor de paquets Entropy (també pots fer servir Emerge) amb la qual cosa, si vols, t’oblides de compilar.

    En breu sortirà la versió core, que serà un CD amb només allò bàsic (poc més que un stage 3 de gentoo) però que permetrà instal·lar qualsevol cosa amb Entropy (paquets binaris) o amb Gentoo (compilant).

    Els desenvolupadors ja estan treballant en la versió 5.

    • Pau on 22 de juliol de 2009 at 08:57

    Reply

    Bones, doncs l’he instal·lat i he de dir que el gestor de xarxes no funciona bé (m’ha passat el mateix amb kubuntu). Resulta que faig servir una contrasenya wpa i tot i que configure correctament el network-manager, no es conneca i sempre diu que “connection failed”.

    Per altra part, no sé per què, però l’escriptori no funciona molt suau… va una mica com a trompicons…

Respon a Pau Cancel·la les respostes

Your email address will not be published.