Els que ja hagueu actualitzat el vostre Ubuntu de la versió 8.10 a la 9.04 (àlies Jaunty Jackalope), us haureu trobat una petita sorpresa: el nou Amarok 2.0 ve per defecte! En principi em va semblar una grandíssima notícia, però en obrir-lo vaig veure que no està, ni de bon tros, tan madur com l’anterior versió 1.4, i tot i que promet molt, el primer que vaig fer va ser enyorar la versió antiga.
Així que sense cap perjudici pel progrés, heus aquí un petit tutorial (facilíssim) de com recuperar l’Amarok 1.4 de tota la vida fins que ens vegem capaços de fer el pas.
Des de la terminal obrim la llista de repositoris:
sudo gedit /etc/apt/sources.list
I al final hi afegim un parell de línies:
deb http://ppa.launchpad.net/bogdanb/ppa/ubuntu jaunty main
deb-src http://ppa.launchpad.net/bogdanb/ppa/ubuntu jaunty main
I desem el gedit i el tanquem. Altre cop a la terminal, afegim les claus dels repositoris per poder-los utilitzar:
sudo apt-key adv --recv-keys --keyserver
keyserver.ubuntu.com 0x1d7e9dd033e89ba781e32a24b9f1c432ae74ae63
Actualitzem els repositoris d’apt:
sudo apt-get update
I ja podem instal·lar de nou l’Amarok 1.4!
sudo apt-get install amarok14
En general m’agrada donar suport al nou programari, però en aquest cas m’ha costat assumir que el meu programa favorit (el tinc engegat sempre!) m’hagi fet el salt d’aquesta manera… espero que la nova versió adquireixi ben aviat la funcionalitat i la maduresa de la vella, i poder abandonar aquest arreglo temporal!
3 comments
Hola Xavi!
En quins aspectes creus que ha empitjorat Amarok 2.0 respecte Amarok 1.4?
Bàsicament, que quan li deia a l’amarok 2 que em reproduís una cançó, no ho feia, i l’1.4 sí xD
Suposo que això només era qüestió de drivers i que amb una mica de paciència s’arregla. El que no m’ha agradat és la manca d’opcions de personalització: pantalla flash a l’inici obligatòria, finestreta OSD poc configurable… entre d’altres petits detalls.
Les diferències són salvables, esclar, però m’ha semblat que els maniàtics que de moment voldríem conservar l’anterior versió no seríem ni un ni dos sinó bastants.
Jo no tinc pensat acutalitzar-me, però molt bon apunt 😉