Aquest apunt bé motivat degut a l’èxit que sembla que ha tingut l’article F12 terminal!
Avui us presento l’amarok, el meu programa de música preferit. L’únic inconvenient que li vec és que és originari del projecte kde, i jo faig servir el gnome. De totes maneres això no us ha de preocupar ja que en el pitjor dels casos se us instal·laran unes quantes llibreries i tema solucionat.
Tornant al tema del títol, un dels aventatges que té l’amarok són les adreces de teclat globals. Això vol dir que encara que l’amarok estigui minimitzat i estigueu, per exemple, navegant per internet, podeu aturar la cançó que estigueu escoltant només apretant les tecles super+c. Pels qui no ho sabeu, la tecla super equival en molts teclats moderns a la tecla windows.
A part d’aquesta drecera n’hi han moltes més, com per exemple super+z per la canço anterior, super +b per la cançó següent, etc.
A més a més tambè podem configurar les nostres pròpies dreceres de teclat, com per exemple jo tinc ficat super+(fletxa amunt) per pujar el volum de l’amarok i super+(fletxa avall) per baixar-lo. Per configurar aquestes dreceres globals noves, anirem al menú
Arranjament>Configura les dreceres globals
En aquest menú també podem canviar les dreceres globals que ens venen per defecte.
Vinga, a aprofitar el cap de setmana que ens ho mereixem!
amarok
4 comments
Skip to comment form
Bon guia.
He hagut de canviar a la configuració la tecla super, per la de shift per que per sort encara tinc un teclat sense tecla windows 😛
Jajaja!
Fa temps vaig llegir que hi havien unes enganxines per poder-li ficar a la tecla super l’enganxina d’ubuntu 😉
No se quan els fabricans van decidir incloure aquesta tecla, que curiosament en sistemes gnu/linux és més útil que en sistemes windows on aquesta tecla és pràcticament inútil. Curiòs.
Per a mi que tot no va ser més que una maniobra de merdadeig perquè la gent assossiès ordinador amb windows.
Salut!
visca l’amarok!
visca en guillem!
visca el cap de setmana!
visca les dreceres!
=)
Jajaj!!
Anna! Ets un sol 🙂
Vine ja que el Roger i jo et trobem a faltar 🙂
Petonets!!