És sabut que totes les distribucions GNU/Linux tenen diferències entre sí quant als components i versions de les biblioteques i aplicacions. Aquesta és la raó per la qual va nàixer LSB (Linux Standard Base). Durant els darrers anys, LSB ha estat lluny d’aprofitar-se al 100%, però això podria canviar amb la versió 4.0.
LSB 4.0 es publicarà a finals de 2008 i podria ser el catalitzador que permeta els distribuïdors independents d’equipament lògic desenvolupar aplicacions que pogueren ser utilitzades indistintament a qualsevol distribució que complisca amb l’estàndard LSB. Si és acceptada per més distribucions GNU/Linux, aquest podria ser l’inici d’una nova era.
Jim Zemlin, director executiu de la Linux Foundation, va dir: “És críticament important per a GNU/Linux tindre una forma fàcil perquè els desenvolupadors puguen escriure [code] per a una distribució N, siga Red Hat, Ubuntu o Novell”. Els motius per a tot això és que no es vol que li passe a GNU/Linux el mateix que va sofrir Unix: la fragmentació.
LSB defineix un conjunt central d’APIs (de l’anglès Application Programming Interface o Interfície de Programació d’Aplicacions) i biblioteques, de forma que els distribuïdors independents poden desenvolupar aplicacions que podran funcionar a qualsevol distribució certificada per a LSB. La Linux Foundation va fer la darrera actualització d’LSB al febrer, arribant a la versió 3.2.
Zemlin ha fet notar que tot i que ningú no està obligat a adoptar les proves que s’estan desenvolupant per a LSB 4.0, s’estan proveint proves de bades que s’espera cridaran l’atenció dels distribuïdors independents degut a que els resultats al final suposaran una portabilitat major d’aplicacions, cosa que beneficarà als mateixos distribuïdors independents.
A més de l’LSB 4.0, la Linux Foundation està fent un esforç complementari que consisteix en la creació d’una plataforma anomenada Xarxa de Desenvolupadors Linux (Linux Developer Network), que proveirà d’eines per a la creació d’aplicacions per a GNU/Linux de forma més senzilla.
L’LSB està basada en l’especificació POSIX, l’Especificació Única de UNIX (Single UNIX Specification) i en altres estàndards oberts.
- Font | Alcance Libre
- Enllaç | LSB a la Wikipedia
- Enllaç | LSB a la pàgina de la LinuxFoundation (anglès)
9 comments
Skip to comment form
Doncs no en tenia ni idea de l’existència de LSB, però he de reconèixer que estaria genial que totes les distribucions l’adoptessin.
Per cert, error al teclejar: cració -> creació
Salut!
Gràcies. També hi havia altres errors que ja estan corregits. He aprofitat i he creat l’article a la viquipèdia.
Doncs estaria bé almenys tenir uns estàndards fixats i, si es pot, unir esforços en comptes de separar-se cada vegada més i crear més competència entre les mateixes distribucions… (El mateix passa amb GNOME i KDE)
Salut!
Per cert, estic a la feina, per això surt que estic a Windows… :S
I utilitzo Firefox Portable, que sinó hauria d’anar amb IE 6.0
Tranquil, et creamarem igual que vam cremar en Xadap…
Resulta curiós (per no dir contradictori) que el moviment que clama pels estàndard hagi estat incapaç d’establir-ne en aspecte cabdals de Linux.
Per exemple, és molt urgent establir una paqueteria universal per a les principals distribucions. Ara mateix un usuari no expert para boig quan vol descarregar un programa i instal·lar-lo (paquets per distribucions, i fins i tot per versió de distribució). S’ha de poder descarregar un paquet, fer doble clic i instal·lar-lo sense cap més problema, independentment de la distribució i la seva versió.
Mac va treure el binari universal, i Windows fa molts anys que té instal·ladors universals per als diversos Windows.
Home, cal mirar-ho globalment i històrica i veure quina ha estat la raó per la qual ha ocorregut això a les distribucions GNU/Linux.
Durant aquest temps, conscients del problema, s’ha cercat gairebé sempre una solució que no ha passava per estandaritzar, sinó per incloure tots els programes lliures possibles als repositoris de les distribucions.
El principal problema ha estat en com s’instal·len els programes a Linux: un programa no té per què incloure una llibreria concreta. Aquest és un dels avantatges i també dels inconvenients.
Tot i així, actualment, instal·lar un programa a GNU/Linux és més fàcil que a Windows i també, segons quins casos, que a Mac. Distribucions com Ubuntu o OpenSUSE ja han desenvolupat sistemes que ho fan així, no cal anar més lluny. La prova està en agafar a dos persones que no saben res de res i posar-les davant d’un ordinador linux i un ordinador windows o mac.
No és veritat que sigui més fàcil instal·lar un programa a Linux que a Windows. En el cas més favorable, és igual de fàcil. En molts casos és moltíssim més complicat.
El gvSIG és més fàcil d’instal·lar a Windows, ídem per l’SPSS, ídem pel Google Earth, ídem per l’Acrobat Reader, ídem per Firefox (acabat de sortir en .tar), ídem pel Thunderbird (ídem), ídem pel VirtualBox (on la gent es perd a Linux en què ha de descarregar), ídem per totes les versions betes que no són en repositori (com l’OOo), ídem per… Per no parlar de la desinstal·lació.
Si tens la sort de tenir el programa al respositori, tindràs pocs problemes, però si no, has begut oli.
A la meva feina els usuaris de Linux que no són informàtics han de cridar al servei d’informàtica freqüentment per coses com instal·lació de programes (els quals s’hi estan una estona). Els de Windows i Mac els criden molt menys (i la solució és més ràpida).
Per no parlar dels programadors, que han de fet no-sé-quants paquets per Linux.
De fet, instal·lar el firefox a GNU/Linux no requereix cap tipus d’instal·lació: el binari és executable.
Instal·lar Openoffice.org és amb un doble clic perquè es troba a tots els repositoris, el mateix si parlem de programes com tuxmath, jclic, codecs per veure vídeo, qualsevol reproductor de música, etc.
És cert que si la darrera versió no és al repositori, un es queda amb les ganes… però és que les noves versions d’OpenOffice.org (2.3.1 o 2.4) tenen millores o correccions que potser un usuari “normal” no ho notarà, i per tant s’acaba amb la “malaltia” de tractar d’estar sempre a la última.
Que jo sàpiga, l’acrobat reader i el google earth tenen paquets deb… que s’instal·len amb un clic o simplement són un executable que inicia un procés d’instal·lació igualet al de windows.
Per mi, deixar un ordinador a punt, amb tot el programari necessari i les “coses” multimèdia a un linux em resulta més fàcil que a un windows.
Després, més tard, quan vull recomanar un programa als meus amics, només he de dir-los el nom i ells ja l’instal·len pels repositoris en dos segons: molt més fàcil que no haver de cercar els programes en pàgines web.
En aquest cas, jo considere que és molt més fàcil. En el cas de programes “especials” que no se troben als repositoris, doncs te done la raó perquè jo mateix m’he trobat més d’una vegada amb eixe problema.
Ara bé, això han estat programes molt excepcionals. Però és que, ara mateix tinc:
Skype –> Descarregat i instal·lat amb un rpm (igual o més fàcil que a Windows)
Yed –> Programa Java que ho bé l’execute des del web en dos segons (igual que es podria fer a windows) o bé l’instal·le amb l’instal·lador que és igual que el de Windows)
Songbird –> Un tar.gz on a dins és l’executable del songbird que arrenca fent doble clic (com si del mac es tractara)
Eixos són els programes que he instal·lat i no els podia trobar als repositoris. En cap cas he sofert més que a Windows (potser a Mac haguera estat una mica més fàcil, segons el programa, ja que alguns cal instal·lar-los amb “instal·lador”).
El gvSIG et done la raó. L’SPSS no l’he provat mai a linux. El google earth ja t’he comentat que l’instal·lador és el mateix, l’acrobat reader també s’instal·la amb un deb, el firefox és un executable a dins del tar.gz, el thunderbird igual, el virtualbox et done la raó (però no perquè no quede clar quina versió descarregar, sinó per tota la configuració posterior que necessita) i sobre les versions betes d’OpenOffice.org te done la raó.
Quant a la desinstal·lació, la dels repositoris no té història. Sí té història la de Google earth i altres programes de l’estil (tot i que ara no estic segur si ja han creat l’entrada al menú per desinstal·lar-ho).
En fi, la meua experiència ha estat que realment em sembla més fàcil fer tot això a linux. Ara bé, entenc que altra gent puga tindre amb altre tipus de programari extern que siga com el gvSIG (per cert, m’agradaria saber quin són eixos programes que els de la teua feina volen instal·lar…).
Salut!