Segons la firma Gartner, GNU/Linux ja ha arribat al 4% del mercat de sistemes operatius personals, i tot gràcies a les vendes dels anomenats NetBooks (els ultraportàtils dels quals tant s’ha parlat com l’Asus EeePC o d’altres).
Segons Gartner, el principal problema pel qual GNU/Linux ha guanyat al Windows en aquesta àrea del mercat ha estat deguda al preu de la llicència del Windows, que arribaba a encarir un 20% més el preu del portàtil.
És clar que pot ser en un ordinador de 1000€, una llicència de 70€ no supose un gran problema, però en ordinadors de 200-300€, l’afegit de la llicència ja suposa perdre competitivitat en el preu.
És possible que d’aquesta manera GNU/Linux entre definitivament a les vides dels usuaris?. Cal esmentar que a aquestes ordinadors el sistema funciona de forma molt robusta, puix el maquinari està completament suportat.
Vindria a ser com fa Apple, que només ven MacOSX amb un maquinari concret amb el qual s’ha testejat i comprovat que el sistema és completament fiable. Això no vol dir, és clar, que GNU/Linux no puga ser robust i fiable a d’altres computadores, però tothom coneix que quan una certa part del maquinari no funciona directament, fer-la funcionar pot ser un martiri.
- Font | Eliax
- Enllaç | Notícia a Yahoo
14 comments
Skip to comment form
Ja fa temps que veig clar que el primer ordinador que tindré amb GNU/Linux instal·lat “permanentment” serà un d’aquests mini-portàtils.
No podia haver sorgit millor mercat per a GNU/Linux que aquest.
Jo trobe q és bona idea, però crec q això no obrirà cap porta a llarg termini, ni serà cap eixida real al mecat dels portàtils.
La gent vol un portàtil q parega bo, q entre pels ulls. I sigam realistes, en el mercat de hui, un ordinador q pareix un joguet…
Lamente ser tan negatiu, però no, si GNU/Linux vol ser un sistema q entre realment en el mercat, q atraga gent, és fent coses no només per als quatre q només volen cobrir les sues necessitats amb una bona valoració del q necessiten i volen pagar. Han de fer portàtils normals, amb Ubuntu, Fedora o qualsevol distribució potent q també et pugues posar a l’ordinador de casa.
Si et pilles un portàtil normal i potent, q amb GNU/Linux sempre eixirà més barat, i la gent veu q no és un sistema per a frikis, podran animar-se a posar-lo en el de sobretaula. Si no, sempre quedarà com a sistema d’ordinador minimalista.
I ho dic, perquè l’altre dia aní al media i estava mirant l’Asus i un q passava va dir: Para eso vale Linux!!
I jo li vaig amollar: Has vist mai Ubuntu o Fedora? i no sabia el q li deia.
I clar, si amb el desconeiximent general de la gent, el marquéting i monopoli de M$ ixen coses reals, serem el costat fosc per sempre.
I jo no m’estic passant a Ubuntu,en el meu cas, per a ser més guai o antimicrosoft, sinó perquè m’agrada i considere q pot competir amb qualsevol altre sistema.
Només falta q tingua més usuaris, i llavors el problema de perifèrics(des dels més xicotets als més grans) seràn història, igual q el dels jocs.
Si pareu atenció, ASUS, ni cap fabricant de portàtils, no es xafen els dits, i trauen, amb tots els respectes, joguets informàtics, per a un determinat mercat(tercer món i cert grup de gent del primer món), i la cosa realment seriosa, amb Windows.
Em sap mal dir-ho, però no crec q açò ajude massa una volta es passe la novetat.
Esperem a portàtils amb disc durs de veritat(xe, q la meua música ja es fon tres voltes el dis dur) amb processadors, RAM i gràfiques q no siguen un experiment de mercat.
Vull ser un usuari de Linux, no una cosa rara q quan diu q té Linux com a SO principal el miren com una cosa especial o un mega savi de la informàtica. Quan no sóc res d’això.
Vull suport per al meu NOKIA E65(per cable), per al meu MP3 Creative Zen.
No vull joguets, i rebre-ho com si fóra una festa.
Menys talibanisme llibertari, i més pragmatisme.
No crec que els ultra portàtils fagin el canvi, però estan ajudant en la seva tasca a fer arribar gnulinux al usuari final.
Aquest 4% que té l’ ordinador amb gnulinux i veu que li funciona perfectament sense, virus, ni problemes raros, segur que buscarà informació per saber més sobre ell. Encara que sigui instal·lar el messenger.
Ubuntu i els ultraportatils estan arriban a usuaris finals, que no tenen gaires coneixements, cosa que si mirem 4 anys endarrera, les distros tenien bastants problemes de maquinari i altres.
No veig un estancament en el programari lliure, el que si que veig es passets petits guanyant mercat, des de fa molts anys. Falta la gran empenta que fagi arribar gnulinux a tots els usuaris, i això vé quan alguna empresa gran doni la patada sense por a microsoft, aposti per programari lliure. O les administracions de molts paisos vagin passant a gnulinux.
Si no es produeixen aquests dos casos, anirem creient, però molt lentament.
És la meva previsió de futur, que pot estar ven equivocada 😛
Ostre Rafel, que negatiu!
no comprateixo totalment la teva opinió… Si que tens raó: no és un gran pas. Però més val això que res, no?
Jo sóc partidari de que Canonical i Fedora facin pressió per tal de que tu quan compris un ordinador puguis triar: Windows o alguna distribució de GNU/Linux; doncs ja que jo vull NGU/Linux també pot haver-hi qui vulguis el sistema de Microsoft.
Per l’altra banda, crec que tens raó amb això de que els ordinadors entren pels ulls, peròt ambé per la butxaca. Si la gent veu que el mateix ordinador val 300€ menys amb un altre sistema potser probarien! No?
Tot i així, ja et dic, crec que més val això i ho vec optimistament pensant que comencem per les “joguines” i després ja conquerirem els grossos!
Perdó, m’he equivocat. I enlloc del meu nom he escrit Rafel! Ho sento!
Jo crec que el vertader canvi vindrà quan realment Linux sigui una alternativa a Windows.
Jo uso majoritàriament Linux, perquè és millor que Windows, però en el món de les grans corporacions pràcticament només existeix Windows.
Jo treballo per grans empreses i em veig OBLIGAT a usar Windows, m’agradi o no.
Per exemple: necessito accedir a serveis web que només funcionen amb IE7. Algú es pensa que jo puc anar a una corporació i dir-los que canvïin el seu sistema perquè no puc accedir-hi?
O un altre exemple: Hi ha feines que haig de lliurar en MS Word. Algú em podrà dir que OO és compatible, però la realitat és una altra: la portabilitat és relativa i no puc presentar coses que en el meu equip veig d’una manera i en el MS Word es veuen d’una altra.
El dia que l’alternativa sigui REAL per el món REAL, el canvi serà un fet. Mentrestant, no ens quedarà més remei que anar fent la ‘puta i la ramoneta’.
Sento ser tant destructiu, però la meva realitat i la de molta gent és aquesta.
No només els ultraportàtils, també iniciatives com la de fa poques setmanes, de la Vanguardia i Beep (van ser la Vanguardia i Beep?) estan acostant GNU/Linux al gran públic.
I ja ens anirà bé ser més (més negoci, pensaran els fabricants de maquinari, i potser s’animaran a traure controladors per a Linux directament), però molts d’aquests nous conversos (i faig servir aquest mot amb molta simpatia) no havien sentit parlar del pingüí fins fa poques setmanes, no saben res de les diferències de funcionament respecte al SO a què estan acostumats i, ai las!, és probable que la llibertat i la filosofia inherents a GNU/Linux els importin tres pepinos. Només voldran que solucions immediates, i potser es veuran decebuts en descobrir que, aquí, encara cal esforçar-se una mica per fer certes coses.
De tota manera, cal no oblidar que la situació de partida, amb un Windows gairebé omnipresent, crea una inèrcia que serà molt difícil de trencar. Sumant açò al fet que la major part de la gent prefereix pagar a pensar, crec que encara tindrem sistemes privatius per uns quants decennis. Tret que les administracions públiques es decanten clarament pels sistemes lliures; però casos com Extremadura encara són minoritaris.
Ep Giorgio!
Si al Vanguardia i Beep. De fet el meu pare el va comprar per curiositat i mira…! Un Ubuntu més a la familia.
Senyor Giorgio:
-Hi ha moltíssima gent q coneix el pingüí des de fa molts anys. Una altra cosa és q estiga disposada a passar-se, o, com era el meu cas, q realment poguera fer-ho.
Jo, com bé dius, sóc un convers, encara q això no és cert, perquè tinc un PC amb Windows(oh!!heretgia) i un altre amb Ubuntu. I si m’estic canviant a Linux és perquè els problemes q em sorgixquen me la suen. Per això hi han fòrums com el d’esta pàgina i no sé quants blogs.
I tu has ficat el dit a la plaga, i és quan dius q si la inèrcia de Windows, q si no són capaços de fer les coses d’una altra manera o resoldre problemes. Perdona, però ad això em referixc amb el talibanisme llibertari. No em vingues amb romanços com eixe, perquè, això, entre moltíssimes altres coses fa q la gent fuga com gat de l’aigua. La gent, i sí, potser condicionada per Windows, quan seu davan l’ordinador, vol el problemes justets, i clar, q encara es relacione Linux amb solució de problemes, fa q la majoria de gent, passe completament. Sigam seriosos, les coses tendixes cada volta a ser més simplificades de funcionament. És q fins i tot els mecànics comencen a pegar-li una miraeta a l’ordinaoret q diagnostica q li passa al cotxe.
A banda q Linux necessita un suport per part de les administracions, també necessita q Linux s’ajude a ell mateix, i és fent-se més accessible a eixa gent, q com tu dius, no vol pensar. Possiblement és una de les raons per les quals Ubuntu ha entrat tan fort entre els nouvinguts, ja q es queda preparat ja d’eixida per a funcionar, i amb un funcionament prou inuïtiu, q fa q moltíssima gent, q vol el PC p’a fer allò imprescindible mai toque la consola.
I sí, per desgràcia, en este món, si volem q els problemes de maquinari s’acaben i les companyies alliberen els drivers, és tenint una bona quota de mercat. Al cap i a la fi els drivers són debades i el maquinari l’has de comprar. Encara no regalen ordinadors open source,hehehe.
No ens oblidem, la comoditat és hui per hui, una premisa bàsica, i ho ha estat al llarg del temps, sinó, encara estaríem buscant-nos la vida al mig de la selva, i qui volguera fer coses q simplificaren les tasques, els diríem q és q no saben enfrontar-se als problemes.
Moltes voltes la subjectivitat és roïna, i entre alguns Linuxers és mortal. A mi no em vingues en històries de gent q pensa , q resol problemes. Si jo estic ara ací, és perquè no m’importa, però, a la majoria de la gent, acostumada al click, click i avant, has de guanyar-te-la, no dir-los q són uns dropos amb el cap menjat per M$.
I, per tant, ja n’hi ha prou de justificar els defectes d’un SO amb l’excusa de la llibertat, del codi obert i de no dependre de M$. S’han de solucionar i ser realistes.
I això de si el SO operatiu costa diners, bé, la penya va al Media, al PC City, Carrefour, etc i es compren verdaderes cafeteres de marca a preus abusius q són fets amb components de mala qualitat i els ho dius i et diuen, q és q ja va tot muntat. Dur a casa ,connectar(q ja hi ha qui ho instal·la debades) i a funcionar. i tots contentíssims perquè du el Vista, q “lo último de lo último”.
Però els conversos som gent amb la inèrcia de Windows q no ens volem enfrontar-nos als problemes.
I sí, tens raó, vull les coses ja, per què? perquè eixa és una de les raons per les quals gent q sí coneix el Tux, no el vol com a mascota.
No tindre suport per a cert maquinari és un problema, i si damunt veus q tens aparellets q solies connectar a Windows i ara no pots, és, com a mínim, difícil de digerir per a molta gent addicta als aparellets, sincronització i jocs electrònic diversos.
Signa este rotllo un nou convers.
Estic d’acord sobre el punt que a vegades molts linuxers ens queixem massa de la “massa no pensant” que només vol que tot funcione sense haver de preocupar-se de llicències i altres merdes.
No estic d’acord en el punt sobre el maquinari i aquestes coses: Windows XP no s’instal·la a moltes computadores i per a nou maquinari no hi ha controladors, tot i que hi ha moltíssima gent que només fa servir el Windows. A GNU/Linux tenim desenvolupadors que sempre troben solució, però els qui tinguen Windows i s’hi troben amb aquest problema, ja poden llençar eixe maquinari.
Sempre que faig xerrades sobre GNU/Linux tinc una transparència on posa:
“Jo només vull que funcione”
Aleshores explique que les computadores i el programari són a tot arreu i que en un futur, no hi haurà lloc on no hi haja un microxip funcionant amb algun programari.
La importància que aquest programari siga lliure s’ha d’entendre. I per entendre això, cal tindre un mínim enteniment del programari que es fa servir. Això no vol dir que calga preocupar-se de saber programar o crear mòduls per al nucli; però sí vol dir que si volem no ser esclaus dels ordinadors que controlem, hem de saber algunes coses bàsiques que no es troben molt lluny del “jo només vull que funcione”.
Jo crec que qualsevol usuari nou pot estar tranquil: GNU/Linux funciona. Ubuntu fa el millor paper actualment per a aquest objectiu. Però molta gent té por del canvi… exceptuant els xiquets… eixos ho controlen tot.
En fi…
El mercat dels netpc és un mercat nou que no està condicionat per les “llicències” del windows vista que només pot córrer en superordinadors amb més de 2 Gb però que no suporten ordinadors amb 4 Gb perquè és un sistema operatiu de 32 bits. Suposo que sabeu que tots els fabricats d’ordinadors paguen pels ordinadors venuts, no pas pels que utilitzen el sistema operatiu majoritari. Per tant és molt important el forat que els netpc han fet al sistema de “llicències” del fabricant del sistema operatiu majoritari.
Però més important és que només pesen un kilogram i que tenen un format ultraportàtil. Això abans costaba uns 600 euros més que un portàtil normal, ara amb els netspc són a l’abast de qualsevol. Els que diuen que són una joguina s’equivoquen completament, el que haurien de dir és que el defectuós Vista no funciona amb aquest portàtils, però que funcionen perfectament amb Linux. Sabeu que si voleu escriure utilitzant un tractament de text, o bé utilitzar una fulla de càlcul o una base de dades no cal pagar una llicència o piratejar? I a més ho fareu en un format modern com és el Open Document Format, que és un format XML aprovat per la ISO.
És evident que els netpc no són una joguina, sinó una opció molt econòmica per tenir un portàtil extremadament potent per navegar per Internet i fer ofimàtica sense haver d’arrossegar dos kilograms o bé haver de portar una bossa gegant per poder posar-hi un “portàtil” de 15 polzades.
El Linux ha conquerit primer els superordinadors com el Marenostrum, de fet la immensa majoria dels 500 ordinardors més potents del món utilitzen el Linux. I ara ho està fent amb els telèfons mòbils, els dispositius electrònics i els ordinadors ultraportàtils. Només queden els ordinadors portàtils i els d’escriptori. La pregunta és si el Linux també conquerirar aquest mercats o bé si desapereixaran abans que els pugui conquerir.
Molt bé, no són una joguina, això ja ho sabem, és una manera de parlar. I segurament faran el seu paper, però és una part del pastisset. I no cregues, q la gent vol portàtils xicotets, però tampoc t’has de deixar la vista,hehehe.
I ara tornem a l’exemple q ja s’havia plantejat, i q tu tornes a ndir. Lliura treballs en .oddf en la majoria de llocs de l’ensenyament, i ja no et dic documents en empreses, i ja voràs q et diuen. Els has de refer a format .doc amb l’OO , i això q tu veies tan bé al teu PC, qui ho obri ho veu tot desconfigurat. i creu-me q no et diran, xe, q gastes l’OO? Tinc una mala experiència. Pot ser un format ISO o tot el q sempre es diu, però a certs ambients, els parles d’ISO i et diuen q de puta mare, però les coses en format .doc.
I sí, grans ordinadors, telèfons, etc, a poc a poc. El q passa és q jo ja conec Linux fa anys i ja es deia el mateix. Q no aplegue ara perquè la Vanguardia va donar el CD,hehehe.
Per tant, jo plantege, com prescindixc de Windows per a sincronitzar el meu NOKIA E65?
I és de les poques coses q faig a Windows, juntament amb els jocs i ,fins q aprenga a dominar el Gimp, el Paint Net.
He instal·lat l’eeebuntu en un miniportàtil i m’he enamorat de la barra de tasques superior. Algú sap com me’l puc instal·lar en una versió d’Ubuntu normal?
Al fòrum vam explicar com fer-ho:
http://forum.somgnu.cat/viewtopic.php?f=32&t=1317&p=8686#p8686