Sembla clar que aquest serà l’any de KDE4. Tot i que la publicació de la versió final -que podríem dir que realment no ho era- no va ser tan espectacular com s’esperava (bé, com jo m’esperava), poc a poc anirem veient coses que sembla sí ens deixaran un bon gust de boca.
No fa molt es va donar a conèixer un calendari de publicació de les noves revisions. A l’igual que ja ho feia el GNOME, els de KDE s’han posat un període regular de 6 mesos entre les noves versions/revisions per a GNU/Linux.
Mentrestant, KDE comença a ser un entorn completament multiplataforma. Gràcies a l’elecció de CMake com a compilador, ara és possible generar els fitxers del projecte en diferents IDEs com KDevelop, Visual Studio i XCode. Els resultats semblen bons, com ho mostra una revisió a ArsTechnica.
Des que Trolltech va decidir fer que Qt4 estiguera amb la mateixa llicència a Windows que a GNU/Linux i MacOSX, es va obrir el camí per poder migrar l’escriptori a les altres plataformes així com les aplicacions més conegudes: AmaroK i la suite ofimàtica KOffice.
La versió actual per a MacOSX es considera un “technology preview”. El suport oficial s’espera per a la versió 4.1.0. Mentrestant, ací teniu els enllaços per poder provar KDE4 al vostre Windows o MacOSX.
2 comments
Crec que és una gran idea portar Kde (i els millors programes de Kde) a altres plataformes. Mostrar les possibilitats reals (és a dir, en unes condicions normals de treball) del programari lliure és la millor manera d’anar trencant els prejudicis que en tenen la gran majoria d’usuaris. En el meu cas, va ser el fet de treballar cada dia amb OpenOffice, Thunderbird i Firefox el que em va animar a donar el salt cap a GNU/Linux; si, a més, ja m’hagués habituat a usar Kde, m’hauria resultat tremendament fàcil: amb tot açò, la por a la novetat ja no tindrà raó de ser (per als usuaris que s’animen a usar aquests programes en Windows i en Mac).
Tanmateix, hi ha factors que seran molt difícils de superar: la por a abandonar la majoria per passar a formar part de la minoria, la por a no trobar suport tècnic (quin suport tècnic obtenen els usuaris domèstics de Microsoft?), la por a tenir problemes amb el maquinari…
Home, per mi, el problema més gran amb que m’he trobat fins ara ha estat el cas de les webcam. Sembla que és un camp abandonat pels desenvolupadors del linux, perquè molt poques webcams tenen suport (al contrari que les impressores o altre maquinari).
Considere que, per a que la gent puga donar el salt, aquestes coses s’haurien de solucionar…