Quan 2007 toca a la seva fi, diverses web recopilen les notícies o successos que al seu judici han estat les més importants de l’any. En aquesta ocasió llegim les millors innovacions que segons el lloc web phoronix han esdevingut en el món Linux.
Començant amb les notícies del canal i hardware ressalten el llançament dels Smartphone basats en OpenMoko, el projecte per a crear una plataforma per a telèfons intel·ligents usant programari lliure i al que consideren “un veritable telèfon Linux”. El llançament dels Dell amb Ubuntu, les màquines Everex amb gOS i els portàtils de baix cost Asus Eee PC amb Xandros , són uns altres dels esdeveniments destacats.
Quant a les distros, encara que han estat alliberades aquest any gran quantitat de noves versions, destaquen a Fedora 7, Fedora 8 i a Xarxa Hat Enterprise Linux 5. Així mateix ressalten com no, a les distribucions més populars que encapçalen els desenvolupaments de Canonical amb Ubuntu 7.04 i Ubuntu 7.10.
L’entorn d’escriptori gràfic KDE 4 per a entorns Unix ocupa un lloc destacat i és el gran esperat per a començaments d’any, la versió final del qual està anunciada per al 11 de gener pròxim. A més del llançament de les versions beta i RC del nou entorn 4.0, es destaca el desenvolupament de KDE 3.5.6, KDE 3.5.7, and KDE 3.5.8.
Del seu competidor Gnome, que forma part oficial del projecte GNU i va ser creat especialment per a GNU/Linux, es destaca el llançament de GNOME 2.18 i GNOME 2.20. A més dels dos més usats destaquen la sortida de l’entorn lleuger i productiu?, Xfce 4.4.
Entre les aplicacions destaquen entre unes altres la coneguda suite ofimàtica OpenOffice.org 2.2 / 2.3; CrossOver Office 6, aplicació derivada de Wine que permet executar aplicacions Windows en Linux, el client de missatgeria instantània Pidgin 2.0; el reproductor multimèdia Mplayer 1.0 RC2 i el gran editor d’imatges GIMP 2.4.0. Un altre dels esdeveniments que cal nombrar va ser l’alliberament de la la llicencia GPLv3.
Per als jugadors en Linux destaquen el shooter d’Aneu Programari Enemy Territory: Quake Wars, un Linux natiu encara que en codi tancat. Cedega, capaç d’executar multitud de jocs en Linux tot i que criticat per ser programari no lliure i el gran Wine, el conjunt d’eines de desenvolupament per a portar codi font d’aplicacions Windows a Unix són uns altres dels destacats en l’article.
Jo, personalment, també afegiria el llançament de la tan esperada i desitjada Debian 4.0 (Etch). Pot ser no tinga la publicitat d’altres en alguns àmbits perquè té la fama de ser complicada i difícil, però crec que és un error aquest pensament. Dir que com molta gent sap, aquesta és la distribució “mare” de moltes altres com poden ser: Ubuntu, Kubuntu, Lliurex, Linex, etc.
- Font | The Inquirer
7 comments
Skip to comment form
Em fa mal als ulls lo de jugones, però bé, s’entén a què es refereix.
No sé perquè Wine sempre es destaca molt, i l’experiència que tinc amb ell no és que diguem gaire excel·lent, sobretot en el que és la velocitat de les aplicacions emulades i més encara en l’aparença d’aquestes en GNU/Linux. Malgrat tot, Wine és una gran eina per a qui té una dependència absoluta a cert programari privatiu, no ho nego.
Jo, abans de fer servir el wine, preferisc executar una màquina virtual.
Estic d’acord amb això de la Debian. Ahir per fi vaig poder instal·lar Debian Etch i m’he quedat sorprès del seu funcionament i estabilitat en comparació amb les ubuntu 7.04 i 7.10 que van perdre molt respecte a la 6.10.
Amb permís de l’autor, li he corregit un parell d’errades (i també això de “jugones”, no sé quina podria ser la traducció i he posat “jugadors”).
SaluT!
També va ser l’any que jo em vaig iniciar en Linux. Això sí que és una grata novetat.
¬¬’
Doncs un usuari nou a la comunitat sempre és una cosa bona -això em pense jo-.
Pau per cert has vist el manual de Debian Etch?.
Perdoneu per les incorreccions, però jo soc el que estic encara iniciant-me en el nostre idioma.
REspecte al Wine, fa el que fa i serveix per algunes coses, altres no acaben d’anar bé i val la pena executar una màquina virtual (virtualbox, per exemple)
També és l’any en el que he canviat a Linux, concretament a Debian. No crec que sigui molt difícil però requereix que l’usuari estigui disposat a aprendre i tenir curiositat.
No te tanta anomenada perquè no hi cap empresa al darrera i representa la línia més pura del GNU/Linux. També no dóna tanta importància a la aparença visual com altres distribucions que intenten atraure usuaris amb l’aspecte visual i les novetats continues a canvi ofereix robustesa, estabilitat i seguretat i si vols un aspecte visual més agradable t’ho fas tu mateix i de pas aprens.
Jo fa uns sis o set anys que faig servir Debian (des de la 2.2r0 “Potato”). Jo no tinc la sensació ni de que siga més robusta, ni de que siga més difícil que altres distribucions. A aquestes alçades del curs, la única dificultat afegida que té la Debian estable són els drivers propietaris del wifi i poca cosa més; i això és més una qüestió de llicències que una qüestió de dificultat.
Si que crec que una cosa que té la Debian és que és estable. Molt. També el programari és considerablement més antic (nucli 2.6.18, per exemple, o bé el fer servir encara el Gaim quan ara ja ha canviat a tot arreu i se li diu Pidgin). Però no sé, arriba un punt que és molt còmoda de fer servir, un cop configurada i arreglada realment és una roca 🙂